Els contagis cauen amb força als països amb confinaments domiciliaris

Hi ha una dada que indueix especialment a l’optimisme. L’índex de reproducció, que revela a quantes persones contagia cada infectat, està per sota de l’1 en gairebé tots els països, indicatiu clar que la incidència començarà a caure de manera imminent una vegada superada l’actual fase d’estabilització.

El 2% d’infectats

És un signe clar que les restriccions imposades estan donant ja els seus fruits, especialment als països amb severs confinaments, com França, Holanda, Irlanda, Bèlgica i la República Txeca. Aquests dos últims països van arribar a xifres estratosfèriques, fins al punt que el 2% de la població podia infectar la resta. A Bèlgica s’han reduït a la meitat.

França era, dels cinc grans, el país amb la pitjor situació, amb incidències superiors als mil casos. A l’agost, el president Macron va declarar que no tornaria a prendre mesures dràstiques perquè perjudicaven massa l’economia però fa un mes es va veure obligat a tancar els bars i va decretar el confinament total fa dues setmanes, fet que li ha permès baixar l’índex de reproducció a 0,63. Més enllà, per exemple, del 0,8 que Catalunya es va fixar com a objectiu. Espanya, amb mesures en general més laxes està ancorada en el 0,93. La corba francesa ha començat a baixar de manera pronunciada, tot i que segueix per sobre dels 800 casos.

La rapidesa

Una de les incògnites més inquietants és si el descens serà prou ràpid en tots els estats per afrontar amb garanties una possible tercera onada causada per arribada de l’hivern i la caiguda acusada de les temperatures, com ha alertat la cancellera alemanya, Angela Merkel. Només Finlàndia es troba en l’actualitat en zona considerada segura, per sota dels 100 casos.

Hi ha un grup petit de països, entre els quals figuren Itàlia i Àustria, que no aconsegueixen contenir el virus tot i que es troben amb altes incidències, de 779 i 1.024 casos. Tots dos han pres mesures dràstiques: confinament domiciliari en les set regions italianes més afectades i per a tot el país en el cas austríac, però encara no se’n noten els efectes.

De model a epicentre

El país transalpí ha passat de ser un model per a la desescalada a submergir-se en pocs dies en escenes que recorden cada vegada a l’ocorregut en la primera onada, quan va ser l’epicentre europeu de la pandèmia.  Les ucis atenen 3.600 pacients en estat crític, els mateixos que el 9 d’abril, en ple tsunami de la primavera passada.

«El cas d’Itàlia i de França ens demostren que no n’hi ha prou amb fer bones desescalades o un bon rastreig de contagis i contactes. Quan la situació es descontrola, cal prendre mesures dràstiques al més aviat possible. Si es retarden, la millora tarda més a arribar i la suma de morts i hospitalitzats és molt més alta». Aquesta és la lliçó principal que deixa l’anàlisi de la situació actual d’Europa, segons Daniel López Codina, investigador del grup de BIOCOMS de la UPC, que diàriament elabora informes sobre la situació a Europa i les dades dels quals s’han utilitzat en aquesta informació.

La lliçó d’Irlanda

El contraexemple d’Itàlia i França és Irlanda. Després d’arribar als 250 casos per 100.000 habitants i davant la ineficàcia de mesures més laxes, el 21 d’octubre va imposar el confinament domiciliari. Tres setmanes més tard, la xifra ha baixat a menys de la meitat, 120, superada per totes les autonomies espanyoles excepte les Canàries. Encara vol baixar més i la tancada es mantindrà com a mínim fins a l’1 de desembre.

Alemanya ha intentat aplicar els mateixos principis, però una mica més laxos i amb menys èxit per ara. A primers de mes, amb una incidència de 204 casos va tancar bars, gimnasos i espectacles, però dues setmanes després, la xifra s’ha enfilat als 300 casos i Merkel propugna ja un confinament gairebé total que els ‘lands’ han frenat a l’espera de com evolucionin les dades fins al dilluns vinent.

El Regne Unit no aconsegueix frenar

El Regne Unit és un altre gran focus de preocupació. Porta setmanes amb un confinament sever que encara no li ha permès arribar al pic, tot i que sí alentir el creixement de l’epidèmia. La seva incidència frega prop dels 500 casos i ha sumat tres mil morts només en l’última setmana.

En el panorama europeu el cas d’Espanya és el més singular. Va ser el primer país a submergir-se en la segona onada. Va encapçalar les xifres de contagis i morts al juliol, agost i setembre. A partir de la primera setmana del mes d’octubre, com pot veure’s al gràfic, la van començar a superar Bèlgica, la República Txeca i França fins a situar-la al 17è lloc en incidència que ocupa en l’actualitat.

Notícies relacionades

Europa, davant la segona onada de Covid

La qualitat dels hidrats de carboni que consumeix la mare durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament cognitiu infantil

La llarga durada de la segona onada al nostre país i l’alta incidència a la qual ha arribat, vorejant els 600 casos, llança un balanç molt negatiu en xifra de morts: gairebé 13.000, el 13% dels registrats al territori considerat (UE més Suïssa, Noruega i Regne Unit), mentre que només representa un 8,8% de la seva població.

La corba ha començat a baixar també a Espanya, però la incògnita és si ho farà amb prou rapidesa per arribar a l’hivern en bones condicions sense recórrer al confinament domiciliari.