22 set 2020

Anar al contingut

AVENÇ CIENTÍFIC

Investigadors identifiquen com predir la mala evolució en el limfoma de Hodgkin

L'Institut Josep Carreras troba un marcador que indica quin pacient amb aquest càncer serà un cas d'alt risc

El 85% dels malalts es curen, però un 15% no, i per això és important detectar-los

El Periódico

Investigadors identifiquen com predir la mala evolució en el limfoma de Hodgkin

ALVARO MONGE

Investigadors de l’Institut Josep Carreras han identificat un marcador que permet predir quin pacient amb limfoma de Hodgkin tindrà una mala evolució. El limfoma de Hodgkin, que actualment pateixen famosos com l’actor Dani Rovira i la tennista Carla Suárez, és un dels càncers en què actualment s’aconsegueix que el 85% dels pacients es recuperin. No obstant, el 15% restant de malalts no responen a la teràpia i tenen una supervivència reduïda.

El doctor Manel Esteller, director de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras, ha publicat aquest dimarts a la revista ‘Blood’ un article en què explica el descobriment d’aquest marcador que prediu quin pacient amb limfoma de Hodgkin presentarà un curs clínic agressiu i serà, per tant, un cas d’especial risc.

Aquest limfoma tenia una evolució clínica molt dolenta en gairebé tots els pacients diagnosticats fa unes dècades, però la introducció de nous fàrmacs ha aconseguit que sigui guarible en un 85% dels casos, segons dades de l’Institut Josep Carreras.

«Estàvem estudiant al laboratori gens que regulessin químicament un tipus de material genètic, l’ARN [àcid ribonucleic], i que l’activitat estigués perduda en càncer, i trobem que era el cas de gen ALKBH3», ha explicat Esteller.

«Era curiós que la inactivitat d’aquest gen només succeïa en un tipus de tumor, els limfomes, i especialment al limfoma de Hodgkin», ha indicat l’investigador.

Milions de molècules

Segons diu, estudiant milers de molècules d’ARN, van descobrir que l’absència d’expressió del gen ALKBH3 en el limfoma de Hodgkin indueix a un augment de les proteïnes anomenades col·làgens, que constitueixen la matriu extracel·lular on habiten les cèl·lules tumorals.

Esteller ha indicat que «el que passa en aquests pacients és que les cèl·lules canceroses canvien el microambient en què es troben per poder estar més «còmodes» i «proliferar millor».

«Aquest subgrup de casos és el més maligne, perquè no troben a l’espai que les envolta barreres que puguin frenar el seu creixement», ha dit el també catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona.

Per Manel Esteller, «és important conèixer anteriorment quins pacients pertanyen a aquesta classe, ja que són els candidats ideals per assajar nous fàrmacs, incloent medicaments epigenètics utilitzats per tractar altres càncers de la sang com la síndrome mielodisplàsica o el limfoma cutani».

Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica de l’any 2019 passat, els limfomes suposen més de 10.500 nous diagnòstics cada any a Espanya, dels quals 1.486 són limfomes de Hodgkin i 9.082 són limfomes no Hodgkin.

Temes: Càncer