SALUT MENTAL

Els avis, els que més pateixen el malestar emocional a causa del virus

«Hi ha una relació entre la socialització i el risc de desenvolupar depressions o ansietat», diu un geriatre

Trastorns adaptatius, estrès posttraumàtic o síndromes confusionals són els que afecten més

Els avis, els que més pateixen el malestar emocional a causa del virus

FERRAN NADEU

Es llegeix en minuts

El malestar emocional que viu la població en aquesta època tan convulsa podria estar afectant, més intensament, les persones grans. «Encara és aviat per tenir dades concloents. Però, segons la meva opinió, sí que els afecta més. En molts casos, la seva interacció social estava relacionada amb les rutines que feien abans i que han quedat molt limitades: sortir a comprar, parlar amb la veïna...», explica el vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Jordi Amblàs. «I hi ha una estreta relació entre la socialització i el risc de desenvolupar patologies com depressions o ansietat», afegeix. A més, gran part dels avis viuen la «fractura digital» i no poden comunicar-se amb els seus familiars i coneguts mitjançant les noves tecnologies.

A més, hi ha una altra realitat que afecta aquest col·lectiu, que és el deixar d’utilitzar recursos dels centres del dia. Així doncs, van deixar de fer activitats d’estimulació cognitiva que «de segur» ha tingut repercussions en ells.

«És aviat dir si la gent gran ha desenvolupat una depressió. Però sí que podem dir que molts han patit trastorns adaptatius amb una simptomatologia que és similar a l’estrès posttraumàtic que es viu després d’un atac terrorista o una guerra, per exemple», diu Amblàs. Insomni i ansietat serien dos dels problemes lligats als trastorns adaptatius.

Gent gran amb demència

Notícies relacionades

També pateixen més aquells avis que ja tenien una patologia de base, com la demència, que s’ha vist agreujada per la pandèmia. I aquells que eren a residències, on van passar a estar confinats sense gairebé contacte i amb sanitaris vestits amb equips de protecció individual (epis), pateixen més síndromes confusionals.

«Fins ara, en aquesta pandèmia, s’ha impulsat molt la lògica de la salut pública. És una realitat complexa, però han de tenir-se en compte altres lògiques, com la de la salut mental», opina Amblàs. «Per exemple, a les residències vivim situacions molt extremes, ja que hi va haver molta mortalitat. Però ara estem en una situació bona: a Catalunya l’afectació és ínfima. No hi ha casos positius perquè hem sigut molt contundents. Ara podria ser l’hora de posar en la balança altres elements», diu.