31 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Així és la tasca dels rastrejadors del coronavirus per evitar rebrots

Catalunya, amb nou focus actius, només té 120 exploradors de contactes de positius i sospitosos

Estudiants de Ciències de la Salut duen a terme aquesta tasca, entre altres motius, pel dèficit de personal

Beatriz Pérez

Així és la tasca dels rastrejadors del coronavirus per evitar rebrots

Enric Fontcuberta

En anglès s’anomenen ‘scouts’; en català, rastrejadors exploradors. I, ara, en la postpandèmia, tenen un paper clau: són els encarregats de perseguir el coronavirus, de rastrejar el territori a la recerca de contactes que puguin ser potencials contagiadors. A tot Espanya hi ha al voltant de 2.000 exploradors. A Catalunya, uns 120, tot i que la consellera de Salut, Alba Vergés, en principi n’havia promès 200. Són els rastrejadors inicialment contractats per Ferrovial els que desenvoluparan la seva activitat fins que es tanqui un nou contracte per a la prestació d’aquest servei. Salut va decidir rescindir aquest contracte després de les crítiques per encomanar aquesta tasca a una empresa privada i no a l’atenció primària.

A Catalunya actualmenthi ha nou brots de coronavirus actius (set a Lleida, un a la Vall d’Aran i un altre en una empresa agroalimentària d’Avinyó, a Barcelona). Estudiants de Medicina i Infermeria són els encarregats de fer aquesta tasca, una cosa que amaga una altra realitat: el dèficit de metges i infermeres que hi ha a Catalunya i que, durant anys, han estat denunciant els sindicats. 

La figura de l’explorador és una de les novetats que ha implicat aquesta crisi sanitària. Fan entrevistes protocolaritzades (entre cinc i sis cada hora) als contactes dels casos positius de Covid-19. «En altres malalties, com la tuberculosi o les infeccions de transmissió sexual (ITS), són els serveis de vigilància epidemiològica els que fan aquesta funció. Però ara no són suficients i per això la tasca es divideix entre l’atenció primària, el 061 i la vigilància epidemiològica», diu Joan Ramon Villalbí, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública (Sespas).

A Catalunya, 
falten uns 800 metges de primària i 18.000 infermeres, segons els sindicats

Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), en l’atenció primària catalana falten 800 metges des de les retallades del 2010. D’altra banda, el sindicat Infermeres de Catalunya calcula que fan falta entre 18.000 i 23.000 infermeres entre primària i hospitals. «Com que no hi ha prou metges, la tasca de l’explorador, de recerca de casos, l’han confiat a personal amb una mínima formació. Al 061 també han contractat estudiants de Ciències de la Salut», certifica Villalbí.

Fins a 1.500 exploradors més

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) preveu arribar als 1.500 exploradors si es produeix una segona onada epidèmica. L’organisme justifica que ara mateix no en fan falta més perquè, de moment, la incidència del virus és baixa, tret de minibrots puntuals i exceptuant la situació de Lleida.

Els exploradors complementen el paper de l’atenció primària. Els metges de capçalera fan el seguiment dels casos positius de Covid-19: el pacient arriba al centre d’atenció primària (CAP) i, si és sospitós, se li fa una prova PCR. En cas que surti positiva, el metge li prescriu l’aïllament domiciliari i està en contacte amb ell telefònicament durant les dues setmanes de quarantena. L’objectiu és que no es converteixi en un pacient greu però, si empitjora, l’envia a l’hospital. El metge de capçalera també fa el seguiment a les persones que conviuen amb el cas positiu.

Però, a partir d’aquest moment, és quan entren en joc els exploradors que, dependents de la xarxa epidemiològica de l’Aspcat (que aquest juny va incrementar la seva plantilla en 108 metges i infermeres, són els que segueixen els contactes no estrets d’aquests pacients positius. Un cas positiu té, de mitjana, entre 7 i 10 contactes a qui pot haver encomanat. Els exploradors saben quins són aquests contactes perquè l’atenció primària prèviament n’ha fet un registre després d’entrevistar el pacient. I a més, gràcies a una investigació de la xarxa de vigilància epidemiològica, els exploradors saben en quin acte social (per exemple, un àpat o una festa) s’ha produït el contagi.

S’està discutint, en l’àmbit estatal, si cal fer una PCR als contactes asimptomàtics que presenten factors de risc

«Els exploradors truquen als contactes el primer dia i els recorden les mesures de prevenció. Tornen a trucar-los el setè dia i, després, el catorzè, quan acaba l’aïllament», explica Xavier Llebaria, director de l’Aspcat. Si el contacte empitjora, llavors se l’envia a l’atenció primària i el metge de capçalera valora si passa a ser considerat un cas positiu.

Als contactes que estan en aïllament i sans no se’ls fa cap PCR. «Però s’està discutint, en l’àmbit estatal, si caldria fer una prova als que, fins i tot asimptomàtics, tenen factors de risc, com ara hipertensió arterial o una malaltia crònica. Les guies europees van per aquest camí», afirma Llebaria. Ell mateix explica que, quan el brot es produeix a la feina o en una residència (això és, en llocs tancats), es fa la PCR a tots els contactes, tinguin símptomes o no, amb l’objectiu d’anar a l’«arrel del brot».

Prevenir i aïllar

La cap d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), Cristina Rius, destaca la dificultat, en plena pandèmia, de seguir el rastre del virus a través dels contactes. «El virus va arribar a circular tant que no podíem identificar qui havíem contagiat ni qui ens havia contagiat», recorda. Com tots els experts, Rius incideix en la importància de la «prevenció» i l’«aïllament»,  tot i que no sempre és fàcil.

«De vegades ens trobem amb persones per a qui no és fàcil aïllar-se: no tenen un contracte formal i tenen por de perdre la feina», diu Rius. Per això l’Aspb es posa en contacte amb els serveis socials i, si la persona es queda sense feina, intenta facilitar-li menjar. Tot i així, aquest organisme no ha detectat que hi hagi grups socials més contagiats que d’altres, encara que la pandèmia de coronavirus s’ha acarnissat més als barris pobres de Barcelona que als rics.