PER LA PANDÈMIA

Oncòlegs adverteixen que no s'estan detectant un terç de casos de càncer

L'aturada dels sistemes de cribratge rutinari davant de l'emergència de la Covid-19 altera la detecció de nous malalts

zentauroepp13926187 internet web mamografia cancer190729195044

zentauroepp13926187 internet web mamografia cancer190729195044

2
Es llegeix en minuts
Europa Press

El president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el doctor Álvaro Rodríguez Lescure, ha alertat que, davant l’actual pandèmia de coronavirus i l’estat d’alarma, «possiblement, l’aturada de la maquinària dels hospitals s’està traduint en una disminució d’un 30% o fins i tot un 35% d’entrada de nous casos en els serveis d’oncologia».

«En alguns serveis d’oncologia mèdica hi ha hagut moments amb fins al 100% de la plantilla fora, ja sigui per contagi, aïllament o perquè hi ha professionals que s’han incorporat als equips Covid-19, especialment els residents. Així que alguns serveis d’oncologia mèdica han sigut literalment desmuntats», ha explicat. Alhora, programes bàsics com el consell genètic o el cribratge, a més de la recerca, han estat, i continuen «paralitzats».

No obstant, i malgrat que encara és difícil avaluar les conseqüències sobre els pacients amb càncer, la crisi també deixa aspectes positius, com la implantació de la telemedicina i l’abandonament del «centralisme hospitalari», davant la necessitat que els pacients anessin als centres sanitaris al menys possible per evitar el contagi, ha explicat en l’esdeveniment digital ‘Oncòlegs davant la Covid-19’, organitzat per Pierre Fabre.

Consultes telemàtiques

Lescure s’ha mostrat convençut de la necessitat d’«aprofitar la crisi com una oportunitat». Així, ha observat que s’han produït avenços en l’atenció que, si bé s’haurien d’haver implementat fa temps, ara «han arribat per quedar-se». És el cas de les consultes telemàtiques, l’optimització dels processos de citació o l’habilitació de serveis de telefarmàcia per portar als pacients la medicació de dispensació hospitalària. En definitiva, «el centralisme hospitalari» disminueix, i la telemedicina donarà «una millor qualitat de vida als pacients».

En la trobada també hi ha sigut present la doctora Begoña Odriozola, especialista en psicologia clínica, experta en psicotrauma i autocura professional, que ha analitzat l’herència que deixarà la pandèmia en l’àmbit psicològic, tant per a les persones implicades en l’atenció mèdica durant la crisi, com en l’atenció.

Odriozola ha alertat, a més, del perill de desenvolupar estrès traumàtic secundari, que, en cas de no resoldre’s, pot derivar en el desenvolupament de la síndrome d’esgotament professional o «burnout» o en «traumatització secundària», que passa quan el sanitari s’encomana del dolor emocional o del trauma dels pacients a causa d’un excés d’empatia.

Problemes emocionals dels sanitaris

Notícies relacionades

Així mateix, ha assenyalat com a factors de protecció el treball en equip, l’actuació seguint protocols estandarditzats i, sens dubte, el fet de tenir un paper actiu en la gestió de la crisi. Referent a això, ha explicat que «han estat pitjor psicològicament els professionals que estaven a casa en quarantena i no a la ‘trinxera’; el sentiment d’impotència per no poder ajudar els ha resultat molt dur» i ha recordat que «el personal sanitari acostuma a ser molt autoexigent i autocrític».

No obstant, ha assenyalat que «part de la prevenció té a veure amb la institució: quan es cuida el treballador, es donen recursos, sistemes de supervisió i suport psicològic, els professionals sanitaris estan millor». «Les persones malaltes són la nostra raó de ser i hem de cuidar-nos per continuar cuidant», ha conclòs.