Rafael Máñez: «En les infeccions del Covid-19 hi ha anticossos que ajuden el virus»

Rafael Máñez (Barcelona, 1958) és el cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat). Fa 35 anys que treballa com a intensivista i la seva línia d’investigació principal és la immunitat. Actualment dirigeix un dels tres projectes sobre el Covid-19 de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) finançats per la Conselleria de Salut.

-¿En què consisteix el projecte que vostè dirigeix?

-Tenim informació que en les infeccions per coronavirus hi ha anticossos que ajuden el virus. El nostre objectiu és identificar la diana d’aquests anticossos.

-¿Anticossos que ajuden el virus?

-Els anticossos són fonamentals contra les infeccions causades per qualsevol virus o microbi. Els anticossos reaccionen davant aquests antígens [substàncies estranyes procedents de l’exterior], activant el sistema immunitari. No obstant, el nostre organisme també produeix molts altres anticossos que són capaços d’identificar aquests antígens i que no actuen en contra seu. El problema és que els microbis han après a utilitzar aquests anticossos que no els maten com a escut, per facilitar les infeccions. És a dir: els microbis deixen que se’ls afegeixin aquests anticossos i, d’aquesta manera, eviten que s’hi puguin afegir d’altres que sí que activen el sistema immunitari. Amb aquest projecte busquem eliminar selectivament aquests anticossos facilitadors d’infeccions.

-¿Quan tindran els resultats?

-Tardarem entre 12 i 18 mesos. Si realment identifiquem aquesta diana, l’avantatge que tenim és que el tractament vindrà ràpid, perquè ja tenim una família de medicaments d’aquest tipus. Hi ha cinc persones treballant en aquest projecte: dues en la part clínica i tres en l’anàlisi de mostres.

-¿Què és clau conèixer per entendre el coronavirus?

-Tenim molts coronavirus entre nosaltres contínuament; el virus del refredat, per exemple, ho és. En el cas del Covid-19, no sabem per què té les característiques que té. Ofereix una clara capacitat infectant i es pot transmetre amb molta facilitat.

-¿Havia imaginat vostè que arribaríem a una situació com l’actual?

-Fa 30 anys jo vaig participar en comitès internacionals que analitzaven situacions hipotètiques com la que estem vivint. Quan jo investigava el xenotrasplantament [una tècnica que consisteix a trasplantar un teixit extern, normalment d’animal, en un individu], es va descobrir que hi havia un retrovirus endogen porcí que es podia transmetre a les persones. Llavors vam analitzar quines mesures de seguretat s’havien de prendre per evitar situacions com l’actual. Quan va sortir el primer SARS el 2002, també vaig participar en un comitè de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que va analitzar les mesures que calia prendre per evitar situacions així. Tot va quedar en exercicis intel·lectuals, perquè en realitat no havia passat. Però ara, sí.

-¿Quines lliçons en podem aprendre?

-Jo no soc viròleg, però per a mi la gran conclusió d’aquesta pandèmia és que vulnerables que som. Hem arribat a creure que tots els avenços mèdics i científics ens protegien, i que una cosa així no passaria. És veritat que la major part dels pacients amb coronavirus ho viuen com un refredat, però hi ha un percentatge que presenta uns quadros molt greus, entre els quals també hi ha gent molt jove. A les ucis jo he tingut pacients molt joves amb malalties molt greus. He tingut una pacient de 26 anys que va patir una miocarditis [inflamació del miocardi, el múscul del cor]. No sospitàvem que una infecció més pròpia del segle passat que d’aquest ens podria posar en una situació tan límit com aquesta.

-Però encara hi ha molts aspectes desconeguts.

-Sabem que, davant qualsevol infecció, hi ha la capacitat del mateix virus per infectar-te –una cosa en què influeix el nivell d’exposició a què estem sotmesos i la càrrega vírica–. I també hi ha un altre aspecte, la susceptibilitat individual, per què unes persones responen d’una manera davant el virus, i unes altres, d’una altra. Espero que l’any que ve puguem tenir més informació sobre els dos aspectes.

-¿Com ho farem per conviure amb el virus?

-Jo crec que fent el que estem fent ara. La població s’ha comportat molt bé, les mesures d’aïllament són el millor, però el confinament no es pot mantenir de manera indefinida. I l’impacte del virus als hospitals ha baixat molt. Però caldrà continuar evitant les grans aglomeracions de públic i, segurament, ens haurem d’acostumar que hi hagi mesures de protecció, de distància social. També hi ha la part educativa: davant la mínima simptomatologia, haurem de posar-nos una mascareta perquè portant-la evitem transmetre la malaltia a altres persones –tot i que no ens protegeixen del contagi–. Espero que aquesta sigui una de les conclusions que traguem. Tot i que, si vas caminant sol pel carrer, sense gent al teu costat, la possibilitat d’agafar el virus és nul·la.

-¿Com ha afectat la pandèmia a l’Hospital de Bellvitge?

-D’una forma molt significativa. Ha passat a ser un hospital amb el 90% de pacients amb el Covid-19. Hem tingut fins a 500 pacients ingressats. A les ucis hi ha hagut 108 pacients positius. Vam tenir la sort que l’hospital tenia una àrea nova d’ucis, pendent d’obrir perquè li faltava equipament, però que vam habilitar per a la pandèmia. I després també tenim una nova àrea quirúrgica a la qual es van traslladar els pacients que no són Covid-19.

-Ha patit un gran impacte.

-Sí. Recordo el primer pacient a l’uci, el 12 de març. Aquelles setmanes, fins a finals de mes, no donàvem l’abast. Cada dia teníem 10 ingressos diaris a les ucis. Preparàvem una nova unitat cada dia, però al matí següent ja estava coberta. Vam poder parar el cop, però amb un gran esforç dels professionals, arribant al límit. No hi va haver col·lapse, tot i que vam ser-hi a prop. En tot moment vam tenir llits i vam poder continuar acceptant pacients. El comportament dels professionals ha sigut excel·lent. Això ha ajudat a donar resposta a una situació que, fins ara, només havíem vist a les pel·lícules.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

-¿Què cal fer a partir d’ara?

-Ser conscients que els microbis sempre acaben trobant alternatives, que continuaran anant per davant nostre. En poden aparèixer d’altres. Per fortuna, crec que aquesta vegada, fins i tot pagant un preu molt alt perquè molta gent ha mort, està clar que ho superarem. Els hospitals hauran de prendre mesures per reaccionar ràpidament si es torna a repetir.