Esteller: «Cal pensar en el pròxim virus d'aquí quatre o cinc anys»

El director de l’Institut d’Investigació Josep Carreras, Manel Esteller, ha afirmat que és important investigar el coronavirus, però que alhora «cal pensar en el pròxim virus, d’aquí quatre o cinc anys». El també catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona (UB) investiga si existeix predisposició genètica a patir-lo o que sigui més greu.

«Estic segur que ara ja hi ha un noi o una noia en un institut del món que serà potser el pròxim científic que s’involucrarà en la pròxima pandèmia, d’aquí quatre o cinc anys, però per a això aquesta persona ha de tenir els mitjans per poder estudiar i que els laboratoris puguin investigar», ha assegurat Esteller en declaracions a Catalunya Ràdio. «La investigació serà la que ens traurà d’aquest tipus de crisis sanitàries».

El també catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB) ha fet una crida tant a les administracions públiques com als inversors privats perquè dediquin més dotacions econòmiques a la investigació: «L’esforç públic i privat combinat és important per resoldre problemes de salut».

Esteller ha remarcat que, a part de la investigació, és fonamental la prevenció i també mesures d’higiene, perquè, ha dit, la millor malaltia és la que no apareix, i per això cal evitar mercats d’animals vius amb proximitat humana.  I ha negat que el coronavirus tingués l’origen en un laboratori: «Les dades científiques diuen que és altament improbable».

Predisposició genètica 

Esteller ha informat que una de les investigacions en què està immers és veure si hi ha marques o canvis de seqüència al material genètic que fan que una perona sigui més o menys sensible o propensa a tenir la infecció. Aquests factors de predisposició i sensibilitat del virus s’investiguen utilitzant eines genòmiques i també molta bioinformàtica, així com ajudant els experts que estan efectuant diagnòstics i tractaments aportant tècniques complementàries a les existents.

També ha declarat que estan investigant la destrucció del virus en superfícies sòlides, cosa que permetria esterilitzar les mascaretes i reciclar-les per a la seva reutilització.

Proposta d’immunoteràpia

Notícies relacionades

Els nens amb obesitat prenen entre un 20% i un 60% més de fàrmacs que els menors amb un pes saludable

Virus Nipah: tot el que sabem de la nova epidèmia a l’Índia

Ha avançat, alhora, que des de la Fundació Josep Carreras volen impulsar una campanya per analitzar la relació entre la Covid-19, la leucèmia, el limfoma i la immunoteràpia: «¿I si utilitzem fàrmacs d’immunoteràpia per al coronavirus?».

Ha volgut agrair també la «generositat de molts investigadors de molts camps que estan intentant ajudar en l’àrea d’investigació del coronavirus», i ha afirmat que desitja que l’any que ve hi hagi una vacuna o vacunes, però ha admès que no té aquesta certesa.