Experts discrepen sobre els límits del confinament pel coronavirus

¿Confinar o no confinar? I si s’opta pel primer, ¿quins han de ser els límits? El debat polític, econòmic i ciutadà tampoc troba consens entre la comunitat centífica, que aquests dies discrepa, en públic i en privat, sobre quines són les mesures més convenients. La base de la discussió gira entorn d’un estudi, publicat aquest cap de setmana, que preveu el col·lapse de la sanitat espanyola a causa del coronavirus aquesta mateixa setmana, al voltant del 25 de març.

La investigació consisteix en l’elaboració d’un model matemàtic que sustenta l’Informe covid, un manifest firmat per 69 científics espanyols i difós dissabte. El document crida, entre altres mesures, a la restricció total de la mobilitat (és a dir, prohibir tot desplaçament laboral no essencial) i a «tancar» les set comunitats autònomes més afectades pel Covid-19.

El grup jutja insuficients les mesures adoptades pel comitè tècnic que està gestionant la crisi a Espanya, encapçalat pel metge Fernando Simón.

Experts consultats coincideixen que el model matemàtic, desenvolupat per investigadors de les universitats Rovira i Virgili (URV) i de Saragossa (Unizar), és rigorós. No obstant, hi ha discrepàncies sobre les recomanacions que se’n treuen.

Simulació

El model posa èmfasi en el paper dels infectats asimptomàtics, en la diferència d’impacte del virus per edat i en l’impacte de la mobilitat com a causa de contagi.

Els investigadors, encapçalats per Álex Arenas de la URV, simulen l’evolució del nombre de malalts en diversos escenaris de confinament.  Segons la simulació, amb un nivell de confinament alt però no total, el nombre d’ingressats a les ucis depassaria el nombre de llits disponibles en set comunitats aquesta setmana. Aquest nombre s’estima en un 3% del total dels llits.

Estimacions com aquesta són un punt feble de l’estudi, segons diversos experts, ja que no es coneix el nombre de places d’uci habilitades en l’actualitat, ni com és d’elevat el nivell real de confinament. L’estudi tampoc té en compte la proposta del Govern de desplaçar malalts a les comunitats menys afectades.

Increment de llits

«És obvi que hi ha una emergència nacional que es veurà en el nombre d’ingressos a l’uci. Però el govern i les comunitats estan incrementant el nombre de llits», explica Miguel Hernán, catedràtic d’Epidemiologia de la Universitat de Harvard. L’investigador acaba d’incorporar-se al flamant comitè científic que assessora al Govern, però puntualitza que parla a títol personal.

Helena Legido-Quigley, experta de la London School of Higiene and Tropical Medicine, que recentment ha valorat la resiliència del sistema sanitari espanyol a la revista ‘The Lancet’, també remarca la importància d’ampliar infraestructures. «En això, Catalunya s’està movent lentament: caldria habilitar estadis, hotels, hospitals de campanya. Haurien d’estar mirant què fer a la Fira ja mateix», apunta.

«El nombre exacte [de llits] no compta davant un creixement exponencial», discrepen Mariàngels Serrano i Marián Boguñá, investigadores de la Universitat de Barcelona (UB), expertes en models semblants a l’empleat per Arenas. Tampoc consideren rellevant el trasllat de malalts. «Ara bé, considerem arriscat predir dates i números molt concrets», afegeixen.

Tampoc hi ha unanimitat quant als remeis proposats en el manifest. En primer lloc perquè qualsevol acció donaria fruit al cap d’un parell de setmanes, quan ja el sistema hauria col·lapsat segons les previsions del model. «No hi ha evidència clara de com [impedir] la mobilitat cap la feina reduiria la transmissió. La meva recomanació seria facilitar més el teletreball», afirma Legido-Quigley, que no obstant creu que mesures més estrictes seran necessàries.

Pèrdua a llarg termini

«Una restricció absoluta del moviment pot reduir la transmissió, però no se sap quant més. Alhora, podria portar a una pèrdua de llocs de treball i a més deute, el que afectaria a la salut pública i al benestar», apunta Hernán.

Quant al «tancament» de comunitats autònomes, Legido-Quigley apunta que tampoc està clar científicament què caldria tancar i com. «¿Quanta gent està sortint realment de Madrid o de Catalunya cap a altres llocs? I a més, els focus de l’epidèmia no coincideixen necessàriament amb les comunitats autònomes. Potser tenen més a veure amb les àrees metropolitanes», observa.  

«Això de tancar fronteres s’ha convertit en un assumpte polític i caldria despolititzar-ho. És ben sabut que en aquestes crisis és fonamental la confiança en els governants. Els polítics no haurien d’intentar treure’n rèdit», afegeix.

La investigadora també destaca que la resiliència es basa a planificar amb temps. «Després de vuit anys d’austeritat, el nostre sistema de salut, que estava entre els millors del món, ja no està preparat per a una crisi d’aquestes magnituds», conclou.