Certificat d'autoresponsabilitat: un voluntariós acte de fe

Fa dues setmanes, quan encara tot anava sobre rodes, quan els corredors trotaven per la Diagonal i el procés continuava alimentant les tertúlies, l’infectòleg Oriol Mitjà va instar els governants a aplicar un confinament similar al de la Xina. Però sabedor que el règim comunista és un paradigma delicat, va parlar d’una tancada «més moderna». «Un 2.0», va concretar. De la mà del reial decret del Govern que estableix l’estat d’alarma, la Generalitat ha intentat desplegar la seva pròpia paleta de mesures per acostar-se al que, precisament, receptava el doctor Mitjà. L’última és un «certificat autoresponsable», un document amb què la ciutadania ha de justificar la raó per la qual surt de casa, per escrit, amb sinceritat i omplint-ne un de diferent per a cada desplaçament. Però no és obligatori portar-lo, no substitueix sinó que complementa el que donen les empreses que continuen treballant i, ara per ara, requereix només una impressora. I té la mateixa validesa –i la mateixa opció de trampejar– que la paraula del portador. En qualsevol cas, entra en vigor la matinada de diumenge a dilluns. 

Hi falta una casella:
"Cerca d'una papereria on me'n puguin imprimir algunes còpies"...

Aquest és el certificat que hauries de dur per moure't durant el coronavirus via @elnacionalcat https://t.co/fKVyIz8JA1

— Augustus Snodgrass (@PicartDePalau) 21 de marzo de 2020

El que sí que permet el document és recordar i repassar en quines circumstàncies està permès sortir de casa. Tot el que surti d’aquestes set opcions s’exposa a una multa per part de la policia en el cas que ens preguntin on anem en plena pandèmia.  Són entre 600 i 30.000 euros, poca broma. En alguns municipis, sobretot els de menor mida, l’ajuntament està informant a través de les xarxes socials a quins establiments es poden aconseguir còpies del certificat, ja que moltes famílies no disposen d’impressora a casa. En aquest sentit, el Govern ha anunciat que prepara una aplicació mòbil que tindrà la mateixa validesa testimonial que el paper. ¿I els que no tinguin un ‘smartphone’? Ja ho veurem. 

Però si no és d’obligat compliment, si legalment no passa per sobre del reial decret i si la policia no pot multar per no portar-lo, ¿quin és l’objectiu real del certificat? I un altre dubte: ¿és realment un certificat o es tracta més aviat d’una declaració jurada? A la primera pregunta hi haurà qui vulgui donar-li una lectura política, aquesta lluita entre el Govern i la Generalitat sobre la gestió del confinament, aquesta batalla per les competències, per demostrar qui mana a Catalunya. Reforçaria aquesta tesi el fet que el Govern s’escudi en què França ha pres una decisió similar, amb la diferència, gens fútil, que a l’altra banda del Pirineu ha sigut l’Elisi qui ha liderat el tema i no la regió de Còrsega, per dir-ne una de qualsevol, amb la qual cosa la mesura és d’obligat compliment per a tots els ciutadans. Però com que en temps de pandèmia el més important és buscar el costat positiu de les coses, el document sens dubte serveix per recordar que sortir de casa ha de ser un acte totalment excepcional. I que és necessària una bona raó per saltar-se el confinament. 

Iniciativa sense perdó

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Al certificat, a més, li ha sortit un soci inesperat. El director adjunt operatiu de la Policia Nacional, el comissari José Ángel González, valora positivament la iniciativa al considerar  que pot ser de gran ajuda en els controls policials. «Tot el que ajudi que en els controls es pugui certificar on van els ciutadans crec que no és una mala mesura», assegura. 

No ha sigut igual de benèvol el sindicat de Mossos Uspac, que considera una «invitació a abandonar el confinament» el fet de poder anar a les comissaries a buscar els certificats. D’aquesta manera, asseguren a través d’un comunicat, un ciutadà es podria contagiar a les dependències policials o ser ell qui infecti els agents. La Uspac titlla d’«irresponsables» el conseller Miquel Buch i els comandaments de la policia catalana i acaba la nota de manera contundent: «No us ho perdonarem mai».