ALERTA SANITÀRIA

El coronavirus buida Igualada

La ciutat, confinada, té 58 positius registrats, dels quals tres han mort, i 250 veïns confinats

L'alcalde implora a la Generalitat reforços per a un hospital amb el personal sanitari «exhaust»

zentauroepp52751454 grafcat2633  igualada  barcelona   12 03 2020   vista de la 200312185221

zentauroepp52751454 grafcat2633 igualada barcelona 12 03 2020 vista de la 200312185221 / Susanna Saez

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ambient primaveral amb escenes estiuenques. Primaveral per la temperatura agradable; estiuenques per l'escassetat humana als carrers. Igualada, amb 40.000 habitants, les escoles tancades, amb mesures de contenció insòlites fins aquest dijous a Catalunya, s’ha despertat assolellada i deserta. Pocs nens pels carrers, per les places, pels bars. I els que es veuen van acompanyats de les seves mares. Perquè si alguna cosa té aquesta crisi, al marge del bony sanitari, és la confirmació que són elles les que acaben posant l’espatlla en assumptes de la llar. La capital de l’Anoia, amb el pitjor brot de coronavirus a aquest costat de l’Ebre, acull ja 58 casos positius i 250 confinats, la immensa majoria sanitaris, ja que el pacient zero és un infermer que va escampar el virus de manera involuntària. Aquí han mort ja tres persones, d’entre 71 i 86 anys, amb la salut molt delicada. Diu l’alcalde que saben que la cosa anirà a pitjor per a després, segur, anar a millor. Tot i que pel camí hauran de conviure amb un confinament de dues setmanes per evitar fugues, per contenir el virus. 

A l’hospital d’Igualada, on hi ha 33 professionals que han donat positiu i tothom porta màscara, regna un incòmode silenci que es trenca per unes rialles que arriben de la cafeteria. Un grup de treballadors mengen cap a dos quarts de quatre, amb la màscara col·locada a la barbeta, deixant lliure la boca, i fan broma sobre la manca de paper higiènic. «Tenim un munt de diaris, així que si anem amb compte, no tindrem cap problema.» I vinga a riure. A la sala d’espera del vestíbul, dues metges xerren amb la protecció bucal col·locada. Diuen que falta personal, dada que l’alcalde, Marc Castells, ha confirmat en roda de premsa. De fet, i en presència de càrrecs del Govern, ha reclamat que es destinin efectius a aquest centre sanitari «perquè el personal està exhaust». I perquè aquest mig centenar de positius anirà creixent i requereixen tractament, proves de diagnòstic...

Res de venda ambulant

La ciutat ha incrementat aquest dijous les mesures de prevenció poques hores abans que el Govern decretés el confinament d’Igualada i tres municipis més de l’entorn. S’han prohibit els mercats ambulants, s’ha anul·lat una fira de teatre que havia de reunir milers de persones, s’han cancel·lat tots els actes públics i privats i divendres queda sense servei el bus metropolità que uneix la ciutat amb els municipis pròxims. És un transport que cada mes trasllada unes 100.000 persones, així que no és poca cosa. També ha quedat fora de circulació l’aeròdrom d’Òdena. I, òbviament, les escoles continuaran tancades. Moltes, de fet, tenien jornades de portes obertes aquest cap de setmana de cara al període de preinsripció escolar. Tot ha quedat neutralitzat. 

Notícies relacionades

Les xifres d’infectats i morts les ha aportat el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que abans de donar els titulars s’ha entretingut en el que sembla repetitiu però és a la fi el més important: les mesures d’higiene personal, la necessitat de ventilar habitacles, els 14 dies d’incubació, la distància de seguretat de fins a dos metres si és possible o aquest 80% d’infectats que experimenta una clínica lleu. «Aquí tenim un clúster, una agrupació de casos en un espai geogràfic reduït», ha admès Guix, que també ha advertit que encara estem en la corba ascendent de la pandèmia. Ha insistit, no obstant, per si algú tingués la temptació d’estigmatitzar, tot i que potser la frase li ha quedat un punt apocalíptica, que aquest no és un problema d’Igualada, «sinó un problema de tot el planeta».

Setmanes complicades

Davant de l’hospital hi ha un taller, un basar asiàtic i un supermercat. Els mecànics són els únics que atenen amb la cara descoberta. En qualsevol cas, pel carrer passeja molt poca gent, i no només per la crisi sanitària, també perquè som gairebé als afores del municipi. Tampoc és que el centre sigui una cercavila de veïns. Hi ha els que passegen al gos, com l’Alba, que ha deixat als seus fills adolescents a casa i es veu a sobre «dues setmanes bastant complicades» perquè es cuida ella sola dels xavals i no té clar que a la feina la deixin lliure. Hi ha l’home que repara la persiana d’un comerç al carrer de Custiol i que admet que ara s’ho pren amb més calma perquè dubta que el client tingui molta pressa per tornar a obrir. I hi ha el transportista que, descarregant unes caixes a la rambla del General Vives, és conscient que, com a autònom, «empastifarà» i «com sempre» ningú es recordarà dels que treballen per compte propi. Una mica més enllà, gairebé entrant a la veïna Vilanova del Camí, hi ha el tanatori, on es convida subtilment a estalviar-se el condol en cas de tenir algun símptoma que faci olor de Covid-19. En aquest cas, la funerària convida els sospitosos a «fer arribar les mostres de condolença de manera telefònica o telemàticament». Per un funeral sense coronavirus.