FINAL D'UNA TENDÈNCIA

El naixement de bessons es frena després de triplicar-se en els últims 25 anys

L'evolució tecnològica aconsegueix assegurar més embarassos amb només un embrió

El naixement de bessons es frena després de triplicar-se en els últims 25 anys

oksun70 123RF

5
Es llegeix en minuts
Carme Escales

Ajornar la maternitat ha sigut un dels grans canvis que les societats avançades han incorporat l’últim mig segle. Amb aquest canvi s’han modificat també els paràmetres de la concepció. Com més edat, les dificultats per aconseguir un embaràs s’incrementen i s’acaben requerint tècniques de reproducció assistida que, gràcies a la gran demanda i, per tant, a l’experiència més gran dels professionals, han contribuït de manera contundent a la natalitat.

Però en la seva línia evolutiva, les tècniques reproductives han deixat al seu pas una gran muntanya ascendent de parts de bessons i trigèmins en els últims anys. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), del 1985 al 2009 aquest tipus de parts es va multiplicar per tres (de 596 a 1813), i es va arribar als 1.778 naixements de bessons i 35 parts triples. Quant als triples va ser el 2004 quan van arribar a registrar-se un major nombre, amb 51 naixements de trigèmins.

Els gràfics de l’Idescat confirmen també que la proporció de parts múltiples augmenta amb l’edat de la mare. Segons indiquen les xifres de naixements del 2018 –últimes de les quals es disposa–, entre les dones menors de 35 anys, la freqüència de parts múltiples és per sota de la mitjana, mentre que el 6,40% dels parts de dones de més de 45 anys –les que més necessiten tècniques de reproducció assistida per quedar embarassades– corresponen a parts múltiples.

«Durant la dècada dels 90 importava per sobre de tot la taxa d’embarassos, per la qual cosa la transferència embrionària –de tres i dos embrions alhora– estava al servei d’aquesta necessitat d’embaràs. No es pensava en res més», explica la doctora Dolors Manau. Ella és la responsable de la Unitat de Reproducció Assistida de l’Hospital Clínic que des de mitjans dels 80 estudia els problemes de fertilitat i aplica tractament mèdic i tècniques de reproducció assistida, tant inseminació artificial com fecundació in vitro a dones fins als 40 anys.

Segons explica la Dra. Manau, per assegurar la concepció, l’augment de naixements múltiples responia a la transferència d’aquests tres o dos embrions alhora. Per això s’ha passat de 584 parts dobles que hi va haver a Catalunya l’any 1985, als 1.220 el 2018. A Barcelona es va passar de 125 naixements de bessons el 1985 a 263 el 2018.

Canvi d’enfocament mèdic

«A partir del 2000, el concepte d’èxit va canviar en la mentalitat del metge –va ser un gir que van iniciar els països nòrdics–. Ja no es buscava l’embaràs fos com fos la manera d’aconseguir-lo. L’èxit del cicle de reproducció s’estableix com un nen nascut viu, a terme i sa», puntualitza la doctora Manau. «En un embaràs doble, es multiplica el risc en tot, és una morbiditat que li afegeixes a la mare», apunta, per la qual cosa la inflexió va venir protagonitzada per reduir el nombre d’embrions transferits i apostar per una diana clara sobre els embarassos d’un únic fetus.

També sobre aquest aspecte donen fe les xifres de l’Idescat: «La normalitat i prematuritat del part està relacionada amb la multiplicitat. D’una banda, el percentatge de parts distócicos –lents, laboriosos i dificultosos– augmenta amb la multiplicitat i, d’altra banda, el percentatge de parts prematurs també augmenta amb la multiplicitat. Amb dades del 2018 s’observa que el 9,6% dels parts simples són distòcics, davant el 18,8% dels parts en què hi ha més d’un nadó. Si bé el 94,0% dels parts són a terme, en els parts múltiples (de bessons o trigèmins) aquest percentatge es redueix al 54,8%.

Precisió vital

Dos factors, doncs, han ajudat a fer aquesta diana en embarassos únics. Es discrimina el nombre d’embrions per evitar els embarassos múltiples i per fer-ho es compta amb tecnologia que permet incrementar més la possibilitat d’embarassos amb un sol embrió. I efectivament, millors tècniques i canvi de pràctica han rebaixant els parts múltiples. Després d’una tendència temporal en els últims anys en què el percentatge de parts múltiples va créixer contínuament fins a arribar a un màxim del 2,4% el 2014 – 1.641 naixements de bessons i 14 de triples–, la tendència a partir de llavors és la seva disminució.

Els 1.220 bessons i 18 triples nascuts el 2018 representen un 2% de naixements múltiples respecte als 62.496 infantaments totals d’aquell any. «El pic de baixada indica que ja treballem de manera diferent, gràcies que tècnicament s’ha evolucionat», precisa Dolors Manau des de l’Hospital Clínic.

Notícies relacionades

Entre els avenços més significatius hi ha la utilització de «potents incubadores que permeten mantenir embrions, no de tres dies com fins abans fèiem, sinó de fins a cinc dies de vida, amb la qual cosa són més forts. Així, en lloc de transferir tres o dos embrions, ara amb un és suficient», detalla la doctora. "A més, hem après a seleccionar millor els embrions, perquè podem fer l’‘screening’ d’aneuploïdies (anomalies cromosòmiques numèriques), és a dir, que siguin cromosòmicament sans". Es pot fer una biòpsia de l’embrió per determinar-ne tot el que fa que sigui el millor per transferir, i llavors no fa falta arriscar-se amb dos o tres embrions. També les tècniques de criopreservació, vitrificant per protegir la fertilitat sense pèrdua ni al congelar ni al descongelar, han contribuït a més èxits en el camí de l’embaràs.

«En general –declara Dolors Manau-, hi ha més demanda de tractaments i la primera i principal causa és el retard de l’embaràs. La fertilitat va lligada a la qualitat i nombre d’òvuls, que van disminuint amb l’edat. L’altra causa de les dificultats per aconseguir un embaràs és la qualitat seminal dels homes que, en els últims anys, ha vist empitjorar els seus paràmetres, per influència de múltiples causes».

Clíniques de fertilitat i reproducció assistida

Segons dades de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, el 2019 hi havia registrades a Catalunya 67 clíniques de fertilitat i reproducció assistida, 50 a la demarcació de Barcelona, de les quals 36 a la ciutat de Barcelona. Els hospitals de la Santa Creu i Sant Pau (Fundació Puigvert), Vall d’Hebron i el Clínic són els tres únics hospitals del sistema públic de Catalunya autoritzats per dur a terme procediments de fertilització ‘in vitro’ amb dones de fins a 40 anys.