El tractament informatiu del coronavirus, a debat

Fa uns dies va ser molt criticat a les xarxes socials el tractament mediàtic que s’està fent del coronavirus arran d’un vídeo en què un reporter informava sobre les últimes novetats amb una mascareta posada. Les autoritats sanitàries no recomanen que s’utilitzin, però sí que aconsellen, no obstant, una bona i constant higiene de mans. Moltes veus van acusar els mitjans de comunicació de crear alarmisme entorn d’un virus que, a 27 de febrer, ja ha infectat 22 persones a Espanya. Els símptomes del Covid-19 (el nom científic del coronavirus) són similars als d’un refredat o grip comuna, i el 80% dels casos són lleus. No reverteix gravetat però, tot i així, hi ha una gran preocupació social sobre aquest tema.

«És veritat que aquest tipus d’actituds [les del reporter amb la mascareta] no són les més acurades. I especialment els mitjans de comunicació ‘seriosos’ han de tenir unes normes. Però en general l’alarma social existeix independentment de com informin els mitjans», opina Carme Ferré Pavia, professora de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

«La societat ha arribat a un punt en què, quan li diuen que no passa res, s’alarma. Ens deien que no passava res amb el quitrà [el petroli abocat a la costa gallega a conseqüència de l’enfonsament del barco ‘Prestige’, el 2002], ens deien que no passava res amb la crisi econòmica –que no existia, era desacceleració–, a la gent de Zaldibar [Guipúscoa] li diuen que no passa res però que no pot sortir de casa... Per tant, l’alarma existeix i, per mi, no hi ha un alarmisme creat pels mitjans», diu.

Ferré opina que «està bé» que les autoritats transmetin «missatges de calma», però «no està bé que transmetin missatges de calma sense informació». «Crec que els canals seriosos, més que alarmisme, estan contribuint a un possible fre d’aquesta alarma. Tot i que també és veritat que fins i tot les cadenes més serioses tenen espais en què es fa una mica d’entreteniment entorn d’això», diu. Les xarxes socials, adverteix, són molt difícils de controlar i a través seu es difonen moltes ‘fake news’ i teories conspiradores.

Per fer un bon tractament informatiu d’aquestes crisis sanitàries, diu Ferré, s’ha de refrescar el que s’aprèn a primer de Periodisme: «Contrastar la informació, entrevistar més d’una font, donar veu als experts i no utilitzar fonts que no ens atrevim a citar. No hi ha fórmules secretes», afirma aquesta professora de la UAB. Ferré avisa que el «conspiracionisme» existeix «en tot», no només en el coronavirus. «En aquest cas, el més delicat són les falsedats, els rumors i la discriminació cap a altres comunitats».

Paròdia entorn del virus 

Malgrat tot, algunes persones s’han agafat de broma la psicosi generada pel Covid-19 creant un perfil paròdia del virus a Twitter. Algun agosarat o agosarada ha activat el compte @CoronaVid19, que ha superat els 418.000 seguidors en molt pocs dies (el Ministeri de Sanitat en té 274.000, i la Conselleria de Salut, 45.000).

¡BUENOS DÍAS! ¡ARRIBA ESOS ESCALOFRÍOS!

— Coronavirus (@CoronaVid19) 27 de febrero de 2020

La majoria dels tuits arriben a tenir desenes de milers de ‘m’agrada’ i retuits. De fet, el tuit fixat («Estic tancant la gira mundial amb el meu representant»), publicat el 25 de febrer, ja voreja els 200.000 ‘m’agrada’ i els 40.000 retuits.

¡Ya estoy en Sudamérica, mi gente! pic.twitter.com/Bxhiw2Vz4s

— Coronavirus (@CoronaVid19) 27 de febrero de 2020

Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb la persones o les persones que hi ha darrere del compte, i la resposta també ha estat carregada del to burleta que caracteritza tots els tuits: «Pregunta, però l’únic que et puc garantir és un contagi». I de moment no hi ha hagut més resposta.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

«Un no s’ha de riure d’aquest tema. Aquest tema no fa riure. És preocupant», diu la psicòloga Ingeborg Porcar, també professora a la UAB. La Unitat de Trauma, Crisi i Conflicte de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la UAB (de la qual Porcar forma part) ha creat, juntament amb la plataforma Faros Sant Joan de Déu, un text i un vídeo sobre com gestionar de forma eficient i seriosa la preocupació que genera en els nens el coronavirus. «Les escoles i famílies solen cometre l’error de sobreprotegir els menors per no angoixar-los. Parlar-ne és important», diu. «S’ha de fer un esforç perquè els nens sàpiguen el que està passant», afirma.

Aquesta psicòloga recorda que la informació està «per tot arreus» i, per tant, els nens l’«absorbeixen». Els menors no estan capacitats per valorar-la perquè no tenen criteri. Per això recomana als pares ser «absolutament proactius», «treure el tema» i preguntar-los «què n’han sentit». «Ajuden als nens aquells adults que fan vida normal, que no contribueixen als rumors ni tampoc comparteixen informació que espanti», diu Porcar, que, no obstant, recomana parlar del tema. «La informació ben administrada és ansiolítica», conclou.