Persianes abaixades a Codogno

A ‘La pesta’ d’Albert Camus, el primer símptoma és la fugida de les rates. A Codogno, amb 14.000 habitants i lloc del primer focus de contagi del coronavirus el senyal l’aporten les persianes abaixades, símbol d’una disciplina imposada, però potser, i sobretot, del contagi de la por. 

A més de les persianes, estan tancades les escoles, l’estació de trens, els bars, els restaurants, els salons de ball, els centres comercials, el camp de futbol, les discoteques i el carnaval. Els cotxes passen per la carretera limítrofa, però no es paren. «No s’hi entra ni se’n surt», afirmen les autoritats en les seves ordenances concertades amb el govern de Roma. Un terratrèmol social i polític, com van ser potser les pestes d’abans tot i que sense xarxes socials, televisió ni avenços científics. 

«¡Rapaços!» és l’epítet més suau que alguns veïns han dirigit als últims informadors que divendres van poder entrar als carrers de Codogno, poble del triangle format amb Casalpurterlengo i Castiglione d’Adda. Al primer hi vivia el primer dels encomanats i la seva dona; al segon, els pares de l’afectat, i al tercer hi ha el seu lloc de treball en la indústria Unilever. «És l’únic focus de la regió de la Llombardia», explica Attilio Fontana, el president autonòmic. L’altre és el Vèneto.

Hòsties a la mà

Aquest diumenge a Codogno no se celebraran misses perquè suposen una aglomeració perillosa de persones, almenys fins que no s’hagin localitzat tots els contactes mantinguts per aquest empleat d’Unilever durant els 19 dies en què estava infectat sense saber-ho. El bisbe, en el cas que sí que hi hagi eucaristia, ha ordenat que les hòsties de la comunió no s’introdueixin a la boca dels fidels, sinó a la mà. En aquesta situació, qualsevol gest pot semblar exagerat o inútil.

Algun veí passejava fins divendres amb la màscara a la cara i només se la treia en algun racó per fumar un cigarret. «Si aquest és el clima que esteu creant, les fàbriques no tornaran a obrir», ha etzibat un avi que es declara espantat però només fins a un cert punt. El 30% de les exportacions d’Itàlia a la Xina surten d’aquesta regió. Si això s’allarga, l’impacte econòmic serà tremend. No parteixen manufactures cap a la Xina, però tampoc hi arriben des d’allà les peces de recanvi. 

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

A la farmàcia del poble s’han acabat les màscares i líquids per a la higiene de les mans i fins a la setmana que ve no n’arriben més. Si és que arriben, perquè la reclusió, tot i que sigui voluntària i només aconsellada, de 50.000 persones a les casa seva, està creant problemes de proveïment. Diversos petits empresaris han lamentat fins i tot que els clients no vulguin ni tan sols rebre les comandes ja realitzades anteriorment.  

Els prop de 150 empleats d’Unilever estan sent sotmesos al test analític, així com els metges de l’hospital local que van visitar el primer pacient. Al Vèneto són 450 les persones que es veuen forçades a una reclusió obligada fins que no siguin declarades lliures del coronavirus. És com una cadena invisible que es pot prolongar gairebé fins a l’infinit i que resulta difícil de tancar en un perímetre.