Anar al contingut

'JOURNAL OF THE AMERICAN COLLEGE OF CARDIOLOGY'

Un nou anticoagulant és capaç de retardar l'aparició de l'alzheimer

Investigadors del CNIC descobreixen l'eficàcia d'un fàrmac que de moment ha sigut provat en ratolins

El nombre de pacients amb aquesta demència es triplicarà el 2050, a causa de l'envelliment poblacional

El Periódico

Un nou anticoagulant és capaç de retardar l'aparició de l'alzheimer

Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), en col·laboració amb un equip de científics de la Universitat de Rockefeller de Nova York (EUA), han demostrat que el tractament amb el fàrmac dabigatran, un anticoagulant oral d’acció directa, és capaç de retardar l’aparició de l’Alzheimer en ratolins.

En concret, segons els resultats publicats a ‘Journal of the American College of Cardiology’, després d’un any de tractament amb dabigatran, els animals no van experimentar pèrdua de memòria ni disminució en la circulació cerebral. Així mateix, aquesta teràpia va disminuir la inflamació cerebral i el mal vascular, i va reduir els dipòsits del pèptid amiloide, senyals típics de la malaltia de l’Alzheimer.

En els últims anys s’ha descobert que aquest tipus de demència, que afecta més de 30 milions de persones al món, està associada a una disminució en la circulació cerebral, de manera que les cèl·lules del cervell no reben tots els nutrients i oxigen necessaris i moren.

Així mateix, se sap que l’Alzheimer és un trastorn multifactorial amb un component protrombòtic crònic. Davant d’aquest escenari, el nou estudi ha combinat tècniques fisiològiques i moleculars per demostrar que l’anticoagulació a llarg termini amb aquest medicament millora la patogènesi de l’Alzheimer en un model de ratolí transgènic.

Els pacients es triplicaran el 2050

A causa del progressiu envelliment de la població, s’estima que el nombre de persones que patiran Alzheimer es triplicarà el 2050, ja que cada tres segons se’n produeix un nou cas al món i, desafortunadament, els tractaments aprovats fins ara només ajuden temporalment amb els problemes de memòria, però no aconsegueixen aturar-ne ni revertir-ne els símptomes.

El dabigatran, gràcies a la seva «elevada eficàcia i el seu més petit nombre d’efectes secundaris» que altres anticoagulants clàssics, està aprovat per al seu ús en diferents malalties humanes. «Aquest descobriment suposa un avenç important per traslladar els nostres resultats a la pràctica clínica i aconseguir així un tractament eficaç per a la malaltia de l’Alzheimer», ha comentat la investigadora del CNIC i responsable de l’estudi, Marta Cortés Canteli.

Així mateix, el director general del CNIC i un dels autors principals del treball, Valentín Fuster, ha recordat que les malalties neurodegeneratives estan profundament lligades a la patologia dels vasos cerebrals, per la qual cosa ha asseverat que l’estudi del nexe cervell-cor en les malalties neurodegeneratives és el «repte de la pròxima dècada».

A l’espera de futures anàlisis en humans, els investigadors consideren que aquest estudi suggereix que el dabigatran podria ser un possible tractament futur per normalitzar la circulació cerebral en malalts amb Alzheimer. «Per dur a terme aquest tractament individualitzat, serà necessari desenvolupar una eina diagnòstica que identifiqui aquells pacients amb Alzheimer que presentin tendència a coagular. Aquesta és una de les línies d’investigació en què ens centrarem en els pròxims anys», ha conclòs Cortés Canteli.

Temes: Alzheimer