Cada dia moren 26 persones a Catalunya pel tabac

Lleis que van delimitant l’espai permès per fumar, i medicaments que la Seguretat Social posa ara a l’abast dels qui fumen ajuden, però no aconsegueixen erradicar la pandèmia del tabaquisme. Fumar mata de manera prematura vuit milions de persones al món cada any, adverteix l’OMS. A Catalunya, 26 fumadors o exfumadors moren cada dia per causes atribuïbles al consum de tabac, segons el Departament de Salut.

Després de diversos anys de cert descens del consum, l’any passat, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) va revelar que la prevalença de fumadors va passar del 24% al 25,6%. I tal com explica el consultor i cap de cirurgia toràcica del’Hospital Clínic de Barcelona, Laureano Molins, «el 50% de fumadors de tabac moriran d’una altra cosa, però l’altra meitat adquirirà un càncer de pulmó, llavis, boca, laringe, esòfag, mama, infart de miocardi, emfisema pulmonar, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), arteriopatia perifèrica, càncer de bufeta...». «Fumar –afegeix Molins– significa que tu tires una moneda a l’aire. Tu decideixes si te la jugues».

El càncer més mortífer

Nou de cada deu pacients de càncer de pulmó són fumadors o exfumadors. «No hi ha cap altra relació més estreta que càncer i tabac», expressa el doctor Molins. I el de pulmó ja és la primera causa de mortalitat per càncer tant en homes com en dones. «Entre dones, el càncer més freqüent és el de mama, però el que més mata és el de pulmó», puntualitza l’especialista del Clínic.

Per què és tan elevat el càncer de pulmó s’explica, bàsicament, perquè el tumor a l’interior dels pulmons no es pot veure llevat que es realitzi un TAC, un escàner acaba sent l’única visió directa i clara del que a la pell es veu a simple vista o a les mames es nota amb el tacte. Tumors en altres llocs, a més, desenvolupen símptomes majors o més visibles, mentre que els del pulmó, «són molt lleugers: tos o, en el pitjor dels casos –ja que apunta una fase ja avançada del càncer–, expulsió de sang amb la tos. Al pulmó no hi ha sensibilitat del dolor», precisa Ramon Marrades, pneumòleg de l’Hospital Clínic, on analitzen a l’any uns 250 casos de càncer de pulmó. Aproximadament el 80% no es poden operar. «La majoria de pacients moren als cinc anys. És un càncer devastador», confirma Marrades. Ell es dedica exclusivament a diagnosticar davant d’una sospita de càncer. «Ens arriben perquè el pacient, al fer-se una radiografia per qualsevol causa, un clàssic és una caiguda de la bicicleta, o revisió d’una pròtesi de mama, es localitza en la imatge una taca al pulmó», explica Marrades.

15% de curació

Una vegada realitzades les proves per provar de confirmar el càncer (TAC, PET/TC, endoscòpies, fibrobroncoscòpies, biòpsia de pulmó, analítiques generals i proves respiratòries), es presenta cada cas al comitè de tumors toràcics que reuneix especialistes en pneumologia, cirurgia toràcica, radiologia, oncologia, radioteràpia i anatomia patològica. Junts decideixen el tractament. «De cada 100 diagnòstics de càncer, sabem que només un 15 o 16% viuran, depenent de l’estat en el qual hàgim localitzat el tumor», puntualitza.

Hi ha quatre estadis, etapes de desenvolupament en els que pot ser trobat el tumor. En els dos primers –estadis 1 i 2– el tumor està localitzat i és operable. No ho és si es troba en estadi 3 o 4, puntuació que equival ja a una fase en què el tumor s’ha estès i afecta ja els ganglis o ha assolit altres òrgans, la metàstasi en la qual les cèl·lules canceroses s’han propagat. Els estadis 3 i 4, el 80% dels que es detecten, sí que solen anar acompanyats d’expulsió de sang al tossir.

Si no es pot operar, radioteràpia, quimioteràpia i immunoteràpia són els tractaments possibles, però amb una mitjana de supervivència de dos anys. En el cas d’operar, tres de cada quatre intervencions de les 200 que es realitzen a l’any a l’Hospital Clínic són mitjançant videotorascopia, mínimament invasives, «amb una estada mitjana de 4,5 dies a l’hospital», concreta el cirurgià toràcic Laureano Molins. La meitat dels pacients intervinguts quirúrgicament, per tant, a qui es va trobar un tumor en fases 1 o 2, es curen. L’altra meitat sobreviuen una mitjana de dos anys. Per això Molins aposta acèrrimament per realitzar el cribratge en les persones de risc: fumadors entre els 55 i els 75 anys d’edat. També els exfumadors, «perquè el risc de desenvolupar el càncer persisteix fins i tot passats 15 anys després d’haver deixat de fumar», informa Molins. Per això l’altre gran repte social és aconseguir frenar els debuts de fumadors.

El pulmó, recorda Ramon Marrades, «és molt resistent, però acaba claudicant davant d’una agressió constant per a la qual no està preparat». Parlant gràficament, «una calada és com introduir al pulmó un tub en flames, aire amb multitud de tòxics, com hidrocarburs, nicotina, fins i tot material radioactiu, i el canvi de temperatura que rep en cada calada el perjudica. El pulmó, naturalment, està fet per inhalar aire net», conclou.

Afrontar el trastorn d’addicció

El debat sobre inversió en cirurgies a les quals s’arriba per haver fumat, davant el que no s’inverteix en el procés de deshabituar-se al tabaquisme, és sobre la taula. Sobretot en la d’especialistes en addiccions. «L’addicció és una malaltia, un problema important i greu. Saber que a un fumador, per molt que s’hi jugui la vida, de vegades quan més se la juga, l’ansietat que això li genera sovint l’invalida més per deixar de fumar», exposaAntònia Raich, doctorada en Psicologia, 20 anys al capdavant de la Unitat de Tabaquisme (dins de Salut Mental i Addiccions) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. «Els fàrmacs ajuden, sobretot en el primer període, però sols són insuficients, falta el treball psicològic que el sistema no contempla en tabaquisme», assenyala. La bona imatge del fumar és avui una patata calenta per a la salut mundial. «El fumador carrega amb la pressió social, però no rep, ni cerca, l’assistència que necessita una addicció». L’abordatge psicològic comprèn tres fases: «Conèixer com funciona aquesta malaltia, i els circuits neuronals del plaer que reclamen la nicotina, entre altres temes. Crear estratègies per vèncer la temptació de tornar a fumar i prevenir les recaigudes», detalla Raich.

El tabac durant l’embaràs

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

El retard en el creixement intrauterí és una de les conseqüències de fumar durant l’embaràs. Però, segons apunta l’especialista en medicina fetal i catedràtic de la UB Eduard Gratacós, «cada vegada tenim més evidències d’afectació també en el desenvolupament neurològic del fetus». La dada es constata en gestants fumadores, però també en embarassades que són fumadores passives. Segons detalla un informe de la Societat Científica Espanyola d’Estudis sobre l’Alcohol, l’Alcoholisme i les altres Toxicomanies (Sociodrogalcohol), «el fumador passiu inhala fins a 4.000 substàncies tòxiques». Des d’aquesta associació adverteixen que «les dones s’haurien de posar en tractament de l’addicció al tabac quan planifiquen quedar-se embarassades». Un estudi de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu), que Gratacós dirigeix, va revelar que a entre el 18 i el 30% de les gestants investigades, se’ls va detectar nicotina al cabell. «Quan l’embarassada realitza una calada o un glop d’alcohol, hauria de pensar que és com si al seu futur nadó li estigués fent ingerir directament el mateix a l’edat de 5 o 6 anys», alerta Gratacós.

Cribratge per frenar la mortalitat

Des de l’any 2004, el cirurgià toràcic Laureano Molins batalla per aconseguir la implantació del cribratge que permetria reduir les morts per càncer de pulmó de manera significativa. També suposaria la rebaixa de la factura farmacèutica social per tractaments que la detecció precoç dels tumors evitaria. Molins es recolza en estudis realitzats en altres països. El primer d’aquests, el National Lung Screening Trial (NLST), va ser un assaig clínic realitzat als Estats Units sobre 53.000 voluntaris. Va demostrar la disminució del 20% de la mortalitat per càncer de pulmó. Un altre, Nelson, efectuat a Europa, va comptar amb més de 15.000 persones i va confirmar també una disminució del 40% de morts en dones i més del 20% en homes. «Però el segle passat una radiòloga nord-americana, la Dra. Claudia Henschke, ja va publicar resultats en aquesta línia sobre un miler de pacients», explica el Dr. Molins. El cribratge consisteix a realitzar un TAC a la població de risc, fumadors i exfumadors d’entre 55 i 75 anys, tal com es ve fent en altres càncers de control precoç com el de mama o còlon. Per al pulmó, a més, aquesta prova són les úniques ulleres capaces de veure tumors en primers estadis de formació, amb diagnòstic favorable.