ENTREVISTA

Seth Berkley: «Si abaixem la guàrdia, poden tornar la pòlio, la tos ferina o la diftèria»

Aquest epidemiòleg adverteix dels perills que comporta la creixent desconfiança cap a les vacunes

És el director executiu de l'Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització (Gavi), creada el 2000

Seth Berkley: «Si abaixem la guàrdia, poden tornar la pòlio, la tos ferina o la diftèria»

JOAN CORTADELLAS

6
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Cada 60 segons moren, en diferents parts del món, tres nens per malalties que es podrien haver previngut amb vacunes adequades, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Evitar aquest mal és l’objectiu principal de l’Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització (en anglès, Gavi - The Vaccine Alliance). L’epidemiòleg Seth Berkley (Nova York, 1956) és el director executiu d’aquesta associació de salut global publicoprivada, de la qual n’és sòcia la Fundació Bancària La Caixa.

¿Per què es va crear Gavi?

–Va ser el 2000, al ser conscients que cada vegada hi havia més vacunes disponibles que ens permetien evitar morts, però que estaven disponibles només en els països rics, no en els pobres, on encara eren més necessàries. Era un repte. Així, l’OMS, Unicef, el Banc Mundial, el sector farmacèutic i altres companyies vam decidir unir-nos i crear aquesta aliança per assegurar-nos que les vacunes estarien disponibles també per als nens dels països pobres. Des d’aleshores, hem vacunat uns 700 milions de nens més i hem evitat més de 10 milions de morts. Ara mateix arribem al 60% dels nens dels països pobres a nivell mundial. També hem aconseguit posar vacunes per a dos dels càncers més mortals del món –l’hepàtic i el cervical o de coll uterí–, per a malalties que són les principals causes de mort al món –com la diarrea i la pneumònia– i altres que es presenten amb forma de brots, com l’ebola, la febre groga, la meningitis i el còlera.

¿Quins són aquests països pobres?

Els de l’Àfrica, l’Àsia, Llatinoamèrica i els de part de l’est d’Europa, com Geòrgia, Armènia, el Kazakhstan. El valor de tall que utilitzem són 1.580 dòlars de Renda Nacional Bruta (RNB): si un país està per sota d’aquest valor, és elegible per ser atès per l’Aliança.

¿Hi ha més desconfiança cap a les vacunes en els països rics que en els pobres?

Sí. És així perquè a Europa aquestes malalties s’han oblidat. Des del punt de vista mèdic ja hem conquistat aquest triomf, ja no existeixen aquestes malalties, la gent ja no emmalalteix d’aquestes coses. Per exemple, la meva dona, que treballava en un hospital de Nova York, mai ha vist un cas de tètanus, de diftèria, de xarampió... En canvi, als països pobres aquestes malalties continuen matant gent. Els pares saben que han de vacunar els seus fills per evitar que es posin malalts. A més, a Europa s’afegeix el fet que existeix certa desinformació: és molt fàcil que s’estengui, fer que la gent dubti de si les vacunes funcionen o no i que alguns pares optin per no vacunar els seus fills. Com a resultat de tot plegat, actualment hi ha casos de xarampió a 47 dels 53 països de la regió d’Europa de l’OMS [els sis països en què no hi ha rastre de xarampió són Andorra, Islàndia, Mònaco, San Marino, el Tadjikistan i el Turkmenistan. L’OMS inclou com a part de la seva regió europea països que estan geogràficament a l’Àsia Central, com aquests dos últims].

“A Europa aquestes malalties s’han oblidat. Però als països pobres els pares saben que han de vacunar els seus fills perquè no morin”

–¿Quines són les malalties que consideràvem erradicades i que s’estan tornant a propagar?

Principalment, el xarampió. És una de les que pensàvem desaparegudes. Des del 2000, hem evitat 20 milions de morts per xarampió a tot el món, però podria tornar. També hi ha brots de tos ferina, diftèria i cada vegada hi ha més persones que tenen por de vacunar-se contra el virus del papil·loma humà –que en realitat pot prevenir un dels pitjors càncers–. Si continua aquesta falta de confiança, en podríem veure aparèixer moltes altres que havíem pensat erradicades, com la pòlio. Abans, la pòlio paralitzava uns 350.000 nens a l’any, però l’any passat, per exemple, només va deixar immobilitzats 33 en tot el món. És evident que, si abaixem la guàrdia, hi ha moltes malalties que poden tornar.

¿És per culpa dels dubtes que genera la indústria farmacèutica?

En part sí. Però també diria que té a veure amb una falta de confiança cap als governs, cap a la ciència en general, cap als fets. Les ‘fake news’ s’han disseminat tan globalment, que han augmentat aquesta desconfiança en els experts i els governs. Per exemple, un estudi assenyala que a Espanya el 95% de les persones confien en el que els diu el seu metge, però només el 77% confia en allò que li diu el Govern. A l’hora de buscar informació, la gent confia més en el metge que en el Govern. I això és un gran problema, perquè accedir a vacunar el teu fill requereix una gran dosi de confiança.

¿Quins són els perills d’aquesta desconfiança?

La veritat és que quan la desinformació campa al seu aire d’aquesta forma, la confiança realment minva. Per exemple, fa uns anys, quan s’estava intentant trobar Ossama Bin Laden al Pakistan, la CIA va fer una campanya de vacunació falsa contra l’hepatitis B per obtenir l’ADN dels nens que vivien en el complex on se sospitava que s’ocultava el líder d’Al-Qaida. Quan això es va descobrir, va minar la confiança de la gent. Això és el pitjor que li pot passar a la confiança, perquè es pot perdre molt ràpidament, però costa moltíssim tornar-la a construir. Internet també facilita la disseminació de la desinformació i la pèrdua de confiança en les autoritats.

“És incorrecte incorporar en els debats periodístics persones no expertes, amb un discurs antivacunes, per fer veure que és equilibrat”

¿Què es pot fer contra això? 

Doncs bàsicament oferir una comunicació honesta i que els països hi impliquin la comunitat –metges, líders religiosos– per evitar la propagació de rumors. La premsa també juga un paper summament important perquè de vegades, intentant donar un punt de vista “equilibrat”, col·loca en els debats una persona que no és experta assegurant que les vacunes no són segures, davant tota la comunitat científica que assegura que sí. És incorrecte provar de presentar això com un debat equilibrat. Sabem que les vacunes són clarament segures perquè ja hem tractat desenes de milions de persones, sabem que tenen efectes secundaris i sabem quins són.

¿Quantes persones han mort al món per no vacunar-se?

És una resposta difícil. Sabem que actualment les vacunes eviten de dos a tres milions de morts a l’any al món. No obstant això, hi ha 1,5 milions de persones que moren de malalties que serien prevenibles i que no es van prevenir perquè no hi va haver vacunació.

¿Tindrem aviat una vacuna de la sida?

He treballat molt de temps amb la vacuna de la sida. N’hi ha dues que han arribat a la fase d’eficàcia. Crec que una és més interessant que l’altra, però en qualsevol cas cap de les dues serà definitiva. També hi ha assajos interessants al voltant de la tuberculosi i la malària. En el futur tindrem noves vacunes amb què treballar.

Notícies relacionades

¿I curarem l’ebola?

Des del 2004 existeix una vacuna que protegeix de la infecció al 100%; és a dir, si tu t’exposes però estàs vacunat, estàs protegit. No és així si ja tens la malaltia. No hi ha vacuna per curar l’ebola –sinó només per prevenir-lo–, però sí que hi ha fàrmacs que ajuden a tractar-lo. El problema amb aquests fàrmacs és que no hi ha hagut ocasió de dur a terme estudis empírics a causa de les insurgències que hi ha a la República Democràtica del Congo i a la inestabilitat de la zona. Però sí, tenim la vacuna que protegeix al 100% i ja s’està aplicant. L’Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització paga aquesta vacuna. Ja ha administrat 154.000 dosis en el brot actual i també està vacunant els països circumdants per si la malaltia es dissemina –com ja va passar amb el brot anterior: Uganda, Sudan, Rwanda i, molt aviat, Burundi.

Temes:

Vacunes