Anar al contingut

ESTUDI DE 'MOLECULLAR CELL'

Trobat un mecanisme cel·lular que podria tractar els tumors més agressius

La inhibició de la proteïna IKKa, barrejada amb la quimioteràpia, seria efectiva en el càncer de còlon

Investigadors de l'Hospital del Mar, que van assajar amb ratolins, creuen que estan davant d'un descobriment "important"

Beatriz Pérez

Trobat un mecanisme cel·lular que podria tractar els tumors més agressius

JULIO CARBO

Investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques  (IMIM) han descobert un nou mecanisme cel·lular que podria tenir èxit en el tractament dels tumors  més agressius, fonamentalment, el de còlon. Però també es mostren esperançats amb el de pàncrees i amb el melanoma.

La troballa de l’IMIM, acabada de publicar a la revista 'Molecular Cell', demostra que la proteïna quinasa IKKa té la capacitat de reparar les cèl·lules tumorals, fet decisiu a l’hora de resistir al tractament i a la disseminació del tumor. "La proteïna IKKa ajuda les cèl·lules a recuperar-se després de la quimioteràpia. De manera que inhibir-la permet que aquestes cèl·lules no es reparin i morin", assenyala un dels autors principals de l’estudi, el doctor Lluís Espinosa, director del grup de recerca de mecanismes moleculars del càncer i les cèl·lules mare de l’IMIM. "Els fàrmacs que inhibeixen aquesta proteïna, barrejats amb la químio, erradiquen els tumors", afegeix.

Es tracta d’una "combinació" que no s’ha provat encara amb pacients, sinó de moment només amb ratolins. L’assaig clínic amb humans començarà d'aquí uns dos anys, però Espinosa és optimista sobre això. "És un descobriment molt important perquè hem revelat un mecanisme que proposa un tractament [fàrmacs més químio] que no s’estava produint fins ara", explica.

D’esquerra a dreta, Mar Iglesias, Lluís Espinosa, Anna Bigas i Clara Montagut. / HOSPITAL DEL MAR

"Els resultats de l’estudi són nous i prometedors, i obren noves vies de tractament per al càncer. Però abans d’arribar als pacients, primer s’haurà de fer un estudi clínic per confirmar els resultats d’eficàcia i caracteritzar els efectes secundaris en humans", diu per la seva banda la doctora Clara Montagut, signant del treball, cap de secció d’Oncologia Digestiva del Servei d’Oncologia Mèdica del Hospital del Mar i investigadora de l’IMIM.

Estudi concloent

La proteïna quinasa IKKa s’activa per les mutacions dels oncògens BRAF i KRAS, presents en la major part dels tumors més agressius. La funció d’aquesta proteïna consisteix a facilitar la reparació del mal en l’ADN de les cèl·lules tumorals provocat per la quimioteràpia. Aquest dany les fa més resistents a l’acció d’aquests fàrmacs. L’estudi ara publicat demostra de "forma concloent" que combinar l’acció d’un inhibidor de l’oncogen BRAF amb quimioteràpia la desactiva i destrueix el tumor.

"La presència d’aquestes mutacions dificulta molt el tractament, però també és un avantatge, ja que si, gràcies a aquestes mutacions, la cèl·lula tumoral és més resistent al mal, l’eliminació de la seva activitat amb fàrmacs que es troben actualment a la pràctica clínica, la fan especialment sensible als tractaments. Això és el que hem demostrat", diu Espinosa.

Anàlisis amb tumors d’humans

Els investigadors van comprovar el paper de la proteïna IKKa i la seva importància com a diana terapèutica, implantant en ratolins tumors de còlon de pacients humans que havien desenvolupat metàstasi i resistència al tractament. Els resultats de l’estudi van mostrar que els animals que no van rebre tractament o només van ser tractats amb inhibidors de BRAF o quimioteràpia van morir. Però els que van rebre un tractament que combinava aquests inhibidors amb químio van sobreviure. És més, es va poder comprovar que les cèl·lules tumorals havien mort. Aquestes dades també s’han pogut confirmar amb mostres in vitro.

L’estudi ha comptat amb investigadors del grup de cèl·lules mare de l’IMIM, així com amb metges dels serveis d’Oncologia Mèdica Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar i amb investigadors de l’Institut Català d’Oncologia  (ICO). També hi han participat membres de la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i del The Francis Crick Institute de Londres.