INVESTIGACIÓ

Descoberts uns anticossos que bloquegen una via d'entrada de l'Ebola

Un estudi d'IrsiCaixa demostra en cèl·lules humanes que aquesta tècnica impedeix la infecció del virus

Aquesta troballa, encara en fase preclínica, podria formar part en un futur de noves estratègies antivirals

undefined46159697 a health care worker carries a baby suspected of being infec190603144156

undefined46159697 a health care worker carries a baby suspected of being infec190603144156 / GORAN TOMASEVIC

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Aproximadament la meitat dels casos d’Ebola, una malaltia hemorràgica greu que no disposa de tractament, són mortals. A la República Democràtica del Congo, a l’Àfrica, hi ha una epidèmia del virus (causada per l’espècie Zaire) des de l’agost del 2018 que, segons xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja ha matat 1.281 persones de les 1.920 diagnosticades amb aquesta malaltia. Trobar una vacuna contra l’Ebola és l’objectiu principal de molts investigadors.

Ara, un equip de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa, impulsada conjuntament per La Caixa i la Conselleria de Salut, ha descobert que els filovirus (una família de virus que engloba l’Ebola) comparteixen amb el VIH una de les rutes d’entrada a les cèl·lules mieloides del sistema immunitari, i han dissenyat anticossos, encara en fase preclínica, que bloquegen totalment aquesta via en cèl·lules humanes. Hi ha moltes més vies d’entrada, però aquesta n’és una. Aquest treball s’acaba de publicar a la revista 'Nature Microbiology'. 

La dificultat de dissenyar teràpies contra l’Ebola és que no es pot preveure quina espècie del virus emergirà a cada bloc 

L’obstacle  principal a l’hora de dissenyar teràpies contra virus d’una gran variabilitat genètica, com el VIH, és la necessitat d’actuar simultàniament contra múltiples dianes del virus perquè el tractament no perdi eficàcia. En el cas de l’Ebola, la complexitat sorgeix perquè no es pot preveure quina espècie emergirà en cada brot.

"Una manera d’evitar aquest escull és dissenyar una teràpia contra els receptors virals de la cèl·lula [o, el que és el mateix, les vies d’entrada del virus]", explica Nuria Izquierdo-Useros, investigadora associada de IrsiCaixa i colíder de l’article. "Però per a això s’ha de conèixer quins són aquests receptors, i ara n’hem trobat un de nou i hem dissenyat diferents anticossos que poden bloquejar-lo", afegeix.

La proteïna Siglec-1

El treball ha demostrat que els virus de la família 'Filoviridae', que engloba les diferents espècies de l’Ebola i altres virus que causen febres hemorràgiques (com, per exemple, el de Marburg) utilitzen la proteïna Siglec-1 per penetrar en les cèl·lules mieloides del sistema immunitari, que són les encarregades d’iniciar la resposta de defensa de l’organisme davant una infecció. Siglec-1 és la mateixa porta d’entrada que utilitza el VIH per envair aquestes cèl·lules, i va ser descobert el 2012 pel mateix equip d’investigadors, el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics d’IrsiCaixa.

En aquest estudi, els científics han treballat amb Virus-LikeParticles (VLP) de l’Ebola, que són partícules virals sintètiques que imiten l’estructura del virus però no tenen la seva capacitat infecciosa, per la qual cosa poden manipular-se en laboratoris de forma segura. Així, han demostrat que els anticossos bloquegen l’entrada de l’Ebola en les cèl·lules mieloides, experimentant amb cèl·lules dendrítiques, monòcits i cèl·lules immunitàries del teixit limfoide. Aquestes són les primeres dianes cel·lulars a les quals afecta el virus, abans d’expandir-se cap a altres òrgans i teixits.

Segons Daniel Perez-Zsolt, investigador d’IrsiCaixa i primer autor del treball, la clau dels nous anticossos és que "serien útils independentment de l’espècie del virus que sorgís". "Hem experimentant amb VLP de l’espècie Zaire del virus Ebola i amb VLP del virus de Marburg, i en totes les ocasions veiem un efecte bloquejant". Alhora, l’estudi ha detectat que "altres receptors que se suposava que tenien un paper important no tenen una contribució tan clara en la infecció de les cèl·lules mieloides del sistema immunitari".

Notícies relacionades

El següent pas, assenyalen els científics, serà provar els anticossos amb virus reals en models animals i en laboratoris de nivell 4 de bioseguretat, el màxim existent i necessari per treballar amb un virus de la capacitat infecciosa de l’Ebola. En cas de confirmar-se els resultats, els anticossos podrien utilitzar-se per prevenir o tractar la infecció, en teràpies combinades amb altres fàrmacs perquè Siglec-1 no és l’única ruta d’entrada a les cèl·lules.

"Un antiviral contra l’Ebolaha de ser eficaç contra totes les portes d’entrada del virus, i aquestes encara no han sigut totalment identificades. S’han de tancar totes les vies d’entrada, i nosaltres de moment ja ho hem aconseguit amb una", assenyala Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i líder del grup que ha realitzat aquest treball.

Temes:

Ebola