BACTERIS RESISTENTS
"Vostè té una responsabilitat social quan pren un antibiòtic"
L'expert José Miguel Cisneros assenyala l'"efecte ecològic" que comporta el mal ús d'aquests fàrmacs
L'OMS alerta que les resistències a aquests són una gran amenaça per a la salut pública mundial

Els antibiòtics tenen una cosa en comú amb les vacunes: l’ús personal que un ciutadà faci (o no) d’aquests tindrà un impacte en la salut global de tota la població. Quan els pares decideixen no vacunar els seus fills, estan amenaçant la "immunitat de grup", que és la protecció d’una població davant una infecció a causa que la majoria dels individus són immunes. Missatge: el que vostè fa, repercuteix en la comunitat, i si els seus fills no s’encomanen malalties, malgrat no estar vacunats, és perquè aquesta immunitat de grup els protegeix. No perquè existeixi un perill real.
Amb els antibiòtics passa una cosa similar. Tenen, en paraules de José Miguel Cisneros, el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), un "efecte ecològic": a l’exposar els bacteris a aquests fàrmacs, es desenvolupa la resistència d’aquests. Després aquests bacteris que resisteixen els antibiòtics són traspassats a familiars i amics a través d’una cosa tan senzilla com, per exemple, una encaixada de mans.
"Vostè té una responsabilitat social quan fa malament un tractament antibiòtic. No el podem utilitzar malament perquè l’impacte que té transcendeix el pacient i arriba a tota la societat. És per això que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat ara per segona vegada –la primera va ser el 2014– les resistències antibiòtiques com una de les amenaces més grans per a la salut pública mundial", afirma taxatiu el president de la SEIMC.
Les malalties farmacorresistents
podrien causar 10 milions de morts a l’any el 2050
L’OMS va afirmar a finals d’abril que, si no es prenen mesures, les malalties farmacorresistents podrien causar 10 milions de defuncions anuals el 2050 i ocasionar perjudicis econòmics tan greus com els derivats de l’última crisi financera mundial. Per al 2030, la resistència als antimacrobians podria sumir en la pobresa extrema fins a 24 milions de persones.
El perquè dels bacteris multiresistents
La resistència bacteriana als antibiòtics es produeix, entre altres coses, quan el pacient no respecta les dosis d’antibiòtics que li prescriu el metge. Per exemple, quan allarga el tractament o l’abandona abans de temps. Una cosa que, a més d’impedir que es curi, augmenta els riscos de toxicitat directa o, dit d’una altra manera, els efectes secundaris com diarrees, vòmits, hepatitis o reaccions cutànies greus.
La bona higiene de mans contribueix a la baixa disseminació dels bacteris multiresistents
"Els antibiòtics són la primera causa de consulta a urgències d’un hospital per efectes secundaris d’un medicament. La gent es pensa que són innocus, i no és així. Són meravellosos perquè han salvat més milions de vides que cap altre fàrmac, però no innocus", afirma Cisneros. Així, quanta menor pressió antibiòtica, menor desenvolupament de bacteris multiresistents i, com millor compliment de les normes higièniques (inclosa la higiene de mans), menys disseminació dels bacteris multiresistents generats.
Poc coneixement
Notícies relacionadesCisneros assenyala l’últim Eurobaròmetre per alertar que la població espanyola té pocs coneixements sobre els antibiòtics. "Això explica que la ciutadania faci un ús inadequat d’aquests, indicant-ho a amics i coneguts, o directament automedicant-se. I després no complint les recomanacions del metge". Aquest expert fa una crida també a l’"autocrítica" del sector, assegurant que els metges espanyols han prescrit més antibiòtics dels que tocava, molts més que altres països.
¿Per què? D’una banda, per aquesta "falta d’especialitat" mèdica en malalties infeccioses que no té Espanya. Per un altra, perquè el gran "increment" de coneixements sobre malalties infeccioses, els avenços farmacològics i, també, l’aparició de noves malalties han fet que el temps que els metges dediquen a la "formació continuada" sigui "insuficient" i "no proporcional" a tot aquest nou saber.
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Infeccions respiratòries ¿Per què aquest any duren tant els refredats?
- De la mà i entre rialles Gerard Piqué i Clara Chía, agafats pels carrers de Barcelona: així ha sigut la reacció de la parella
- Radiografia de la gentrificació Desenes de compres d’edificis inquieten l’Eixample: «Ens fan fora del pis després de 47 anys»
- Revenja Última hora: Shakira podria explicar la veritat sobre la seva ruptura amb Piqué a la televisió
- ESPECIAL MULTIMÈDIA L’AMB impulsa mesures de regeneració hídrica per estalviar aigua potable
- Primera plana de l’edició impresa La portada d’EL PERIÓDICO del 9 de febrer del 2023
- Article d’Alejandro Giménez Imirizaldu Bici metropolitana
- Catàstrofe natural Desesperació a Turquia: «Ja no hi ha cap edifici segur»
- Presentació d’una reedició de ‘Dels turons a l’altra banda del riu’ Pujol recupera l’«orgull» i reivindica la seva trajectòria i model de país