"Vostè té una responsabilitat social quan pren un antibiòtic"

Els antibiòtics tenen una cosa en comú amb les vacunes: l’ús personal que un ciutadà faci (o no) d’aquests tindrà un impacte en la salut global de tota la població. Quan els pares decideixen no vacunar els seus fills, estan amenaçant la "immunitat de grup", que és la protecció d’una població davant una infecció a causa que la majoria dels individus són immunes. Missatge: el que vostè fa, repercuteix en la comunitat, i si els seus fills no s’encomanen malalties, malgrat no estar vacunats, és perquè aquesta immunitat de grup els protegeix. No perquè existeixi un perill real. 

Amb els antibiòtics passa una cosa similar. Tenen, en paraules de José Miguel Cisneros, el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), un "efecte ecològic": a l’exposar els bacteris a aquests fàrmacs, es desenvolupa la resistència d’aquests. Després aquests bacteris que resisteixen els antibiòtics són traspassats a familiars i amics a través d’una cosa tan senzilla com, per exemple, una encaixada de mans.  

"Vostè té una responsabilitat social quan fa malament un tractament antibiòtic. No el podem utilitzar malament perquè l’impacte que té transcendeix el pacient i arriba a tota la societat. És per això que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat ara per segona vegada –la primera va ser el 2014– les resistències antibiòtiques com una de les amenaces més grans per a la salut pública mundial", afirma taxatiu el president de la SEIMC.

L’OMS va afirmar a finals d’abril que, si no es prenen mesures, les malalties farmacorresistents podrien causar 10 milions de defuncions anuals el 2050 i ocasionar perjudicis econòmics tan greus com els derivats de l’última crisi financera mundial. Per al 2030, la resistència als antimacrobians podria sumir en la pobresa extrema fins a 24 milions de persones.

El perquè dels bacteris multiresistents

La resistència bacteriana als antibiòtics es produeix, entre altres coses, quan el pacient no respecta les dosis d’antibiòtics que li prescriu el metge. Per exemple, quan allarga el tractament o l’abandona abans de temps. Una cosa que, a més d’impedir que es curi, augmenta els riscos de toxicitat directa o, dit d’una altra manera, els efectes secundaris com diarrees, vòmits, hepatitis o reaccions cutànies greus. 

"Els antibiòtics són la primera causa de consulta a urgències d’un hospital per efectes secundaris d’un medicament. La gent es pensa que són innocus, i no és així. Són meravellosos perquè han salvat més milions de vides que cap altre fàrmac, però no innocus", afirma Cisneros. Així, quanta menor pressió antibiòtica, menor desenvolupament de bacteris multiresistents i, com millor compliment de les normes higièniques (inclosa la higiene de mans), menys disseminació dels bacteris multiresistents generats.

Poc coneixement

Cisneros assenyala l’últim Eurobaròmetre per alertar que la població espanyola té pocs coneixements sobre els antibiòtics. "Això explica que la ciutadania faci un ús inadequat d’aquests, indicant-ho a amics i coneguts, o directament automedicant-se. I després no complint les recomanacions del metge". Aquest expert fa una crida també a l’"autocrítica" del sector, assegurant que els metges espanyols han prescrit més antibiòtics dels que tocava, molts més que altres països.

¿Per què? D’una banda, per aquesta "falta d’especialitat" mèdica en malalties infeccioses que no té Espanya. Per un altra, perquè el gran "increment" de coneixements sobre malalties infeccioses, els avenços farmacològics i, també, l’aparició de noves malalties han fet que el temps que els metges dediquen a la "formació continuada" sigui "insuficient" i "no proporcional" a tot aquest nou saber.