Sense pediatre en una vintena de centres d'atenció primària de Catalunya

Entre un 5% i un 7% delscentres d’atenció primària (CAP) de Catalunya no tenen cap pediatre, segons estimacions de Metges de Catalunya (MC). Així, el sindicat calcula que entre 18 i 26 CAP no tenen un especialista en infància. No obstant, la Conselleria de Salut, segons denuncien el Síndic de Greuges i la Societat Catalana de Pediatria, assegura que només a nou dels 369 equips d’atenció primària (EAP) catalans la pediatria no està a càrrec de pediatres, sinó de metges de família amb formació específica de pediatria. A més, “per regla general” cap centre d’urgències d’atenció primària (CUAP), creats per l’Administració per evitar la saturació dels hospitals, té pediatre. 

La Societat Catalana de Pediatria, que xifra en 300 els pediatres que falten a tot el territori, defensa que cada nen tingui un pediatre assignat, però actualment un 30% de les places de pediatria estan cobertes per professionals que no són pediatres, com metges de família o infermeres no pediàtriques. El Síndic de Greuges va publicar a finals de gener un comunicat en què demanava “més recursos humans i econòmics” en el model d’atenció pediàtrica després de detectar “carències”. Un 80% dels CAP pertanyen a l’Institut Català de la Salut (ICS) i el 20% restant, a la xarxa concertada.

“El nombre de CAP sense pediatre oscil·la al llarg de l’any. Hi pot haver entre un 5% i un 7% en diferents moments de l’any. Passa sobretot als pobles més allunyats i, si això genera una problemàtica per a les famílies, es contracta un pediatre. Per això la xifra va canviant”, assenyala Ana Roca, vicesecretària general d’MC i pediatre al CAP de Viladecans. Roca assenyala que un dels problemes és la formació al MIR, les places del qual s’han d’augmentar. “Només es forma el 80% dels pediatres necessaris. Les corbes de jubilació al gremi seran més altes els pròxims anys”.

A més, la sobrecàrrega de feina, les dificultats per conciliar vida laboral i vida personal,sobrecàrrega conciliar  les traves per a la formació i per compaginar la feina amb la “investigació i docència”, sumats a la “mala” retribució salarial (el sou és menor que a la xarxa hospitalària), fan quel’atenció primària, en general, sigui poc “atractiva” per als professionals. Així, únicament el 17%, segons MC, dels pediatres que acaben el MIR van a l’atenció primària. Tots els altres prefereixen els hospitals. Totes aquestes dificultats per trobar pediatres a l’atenció primària són un problema general d’Espanya, no només de Catalunya.

La Conselleria de Salut no dona xifres sobre quants CAP hi ha sense pediatre, però sí assegura que “a Catalunya tots els nens tenen el servei de pediatria garantit”, tot i que el departament té previst “revisar” el model d’atenció pediàtrica en la primària. “El 80% dels metges que fan atenció pediàtrica en la primària són especialistes en pediatria; el 20% restant són metges de medicina familiar i comunitària amb formació específica en pediatria”, reconeixen fonts de la conselleria, que expliquen que l’“objectiu” del Govern és que l’atenció primària en infància estigui “liderada” per pediatres i que per aquesta raó s’està treballant per fer “més atractiva” aquesta especialitat.

Creixement de la població

Segons l’opinió de Roca, aquesta situació és responsabilitat de la “mala planificació” de l’Administració. “Per això s’oculta la xifra real de centres d’atenció primària sense pediatre. L’Administració també diu que el nombre de nens atesos està disminuint, però no és cert”. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la població de nens d’entre 0 i 15 anys (el pediatre visita fins als 14 anys) ha augmentat un 4,07% entre el 2010 i el 2018. 

És a dir, actualment hi ha un total de 1.263.679 menors de fins a 15 anys a Catalunya, 51.444 més que el 2010, fonamentalment a causa de les famílies migrants. En aquesta franja d’edat, qui fa més visites al metge són els de 0 a 2 anys. La pediatra, a més, assenyala que la de 0 a 15 anys és una franja d’edat “crucial”, en què una bona atenció pediàtrica pot evitar futurs problemes crònics, com l’obesitat, i també afavorir bons hàbits de vida.

Tot això reflecteix que no només falten pediatres, sinó que a més la població atesa per aquests especialistes ha augmentat significativament els últims anys. “Tenim un problema. I és greu i urgent”, diu la vicepresidenta del sindicat, que a més insisteix que el gremi de pediatres, a diferència del de metges de família, està tenint “moltes dificultats” perquè s’apliquin les mesures adoptades després de la vaga de novembre.

La problemàtica dels CUAP

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Paral·lelament, el 95% delscentres d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Catalunya no tenen pediatre, segons MC. Els CUAP van ser creats, a partir del 2005, per l’Administració com una solució a la saturació de les urgències dels hospitals. Els CUAP, que en principi atenen les urgències de baixa complexitat de tota la població, sense límits d’edat, funcionen les 24 hores del dia els set dies de la setmana. Segons Salut, “per regla general, als CUAP no hi ha pediatres”, però sí que hi ha metges i infermeres d’atenció primària amb la “formació adequada per atendre aquest tipus de demanda a totes les franges d’edat”. Però els pares de nens amb alguna urgència solen acabar, sí o sí, en un hospital.

“El CUAP és un lloc on s’ha de resoldre el 80% de les patologies greus. Si l’atenció primària estigués ben dotada de pediatres, hauria de ser poc freqüent que els pares portessin els nens al CUAP durant el cap de setmana perquè, si alguna cosa és molt urgent, ja van directament a l’hospital”, assenyala Roca, qui també remarca que sempre hi ha una part de pacients que no haurien d’haver anat a les urgències. “No s’ha divulgat prou sobre educació sanitària per afavorirl’autocuració, com sí que es fa en altres països europeus”.