Anar al contingut

SALUT

Les proves mèdiques innecessàries disminuirien si hi hagués especialistes en urgències

Els professionals creuen que la consideració d'aquesta branca a la universitat rebaixaria la medicina defensiva

Molts professionals fan exàmens prescindibles per evitar possibles denúncies dels seus pacients

Beatriz Pérez

Les proves mèdiques innecessàries disminuirien si hi hagués especialistes en urgències

DANNY CAMINAL

Un pacient cau i acudeix a urgències. El metge veu, després d’una primera exploració, que no té absolutament res, però, tot i així, demana que se li faci una radiografia, malgrat que aquestes proves (amb efectes nocius per al cos humà) s’han de fer únicament per confirmar un diagnòstic. Aquest és un simple exemple de medicina defensiva, una "mala praxi" que porta els metges a realitzar "proves innecessàries" per evitar possibles conseqüències, com ara una denúncia per equivocació.

Ho explica Tomás Toranzo Cepeda, metge d’urgències i president d’honor de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (Semes), que creu que el fet que la medicina defensiva sigui tan comuna, sobretot en les urgències, es deu principalment que a Espanya no hi ha una especialització en aquesta branca. Els treballs a les urgències els desenvolupa qualsevol professional. "Aquest és un servei on es prenen decisions en molt poc temps. O hi ha una bona formació, o el risc d’equivocar-se és més alt que en altres àmbits", explica. A aquesta situació s’hi afegeix la "sobrecàrrega" de feina i la rotació constant de les plantilles de professionals.

"Malgastar recursos públics"

Realitzar al pacient més proves de les que necessita només per prevenir entranya riscos per a la seva salut. Un altre exemple: donar-li un antibiòtic quan no ho necessita provoca que acabi fent-s’hi immune. "Davant del dubte, molts metges carreguen el pacient de proves diagnòstiques o medicaments. I, en medicina, totes les decisions tenen efectes secundaris. A més, fer proves innecessàries és malgastar recursos públics", diu Toranzo.

La medicina defensiva la practiquen a Espanya el 90% dels metges, i aquest percentatge, recollit en la investigació 'La pràctica mèdica en els serveis d’urgència: elements per a un debat sobre la medicina defensiva', no varia d’unes comunitats a les altres, sinó que és homogeni a tot el territori. Però ¿quina és la línia que la separa de la medicina preventiva? "La medicina preventiva prevé efectes per als pacients. La medicina defensiva prevé efectes per al professional", assenyala.

Segons aquest metge, si a Espanya hi hagués una especialitat en urgències, "la magnitud de la medicina defensiva seria infinitament més petita". També donaria "estabilitat" a les plantilles mèdiques. Actualment, molts metges sense plaça fixa comencen a urgències, però les abandonen quan aconsegueixen una plaça de la seva especialitat. "Pràcticament tots els països del món occidental tenen aquesta especialitat, i és una de les més prestigioses", destaca Toranzo. L’any passat, una proposició no de llei instava el Govern a considerar la medicina d’urgències com una especialitat. Però, de moment, res.