DIA MUNDIAL

Una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida

Aquesta afecció neurològica és la segona causa de mort, la primera en dones

rjulve37407804 sociedad partes del cerebro181029114612

rjulve37407804 sociedad partes del cerebro181029114612

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’ictus  és la segona causa de mort a Espanya i la primera específicament en el cas de les dones. Més de 27.000 persones moren cada any a tot el país (3.500 a Catalunya) a causa d’aquesta afecció neurològica i entre 110.000 i 120.000 ciutadans tenen un d’aquests accidents cerebrovasculars (12.000 catalans). Són dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) a què cal afegir el següent: una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida.

Prop de la meitat de pacients d’aquesta malaltia aconsegueixen recuperar-se completament, tot i que s’ha convertit en la primera causa de discapacitat adquirida de l’adult i la segona causa de demència. Actualment, 330.000 espanyols presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional per haver patit un ictus.

Males perspectives

La SEN adverteix que les possibilitats de patir un ictus augmenten a partir dels 60 anys i que, atès l’increment de l’esperança de vida, és de preveure que en els pròxims anys es dispari la xifra de persones afectades. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula una pujada del 27% en els pròxims 25 anys.

“En tot cas, l’ictus no és una malaltia que afecti només les persones grans. Un 0,5% dels casos es donen en persones menors de 20 anys i, a més, en els últims 20 anys han augmentat un 25% el nombre de casos que es donen entre persones en edats compreses entre els 20 i 64 anys”, destaca la doctora María Alonso de Leciñana, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN.

La part positiva i la prevenció

Notícies relacionades

Al flanc positiu es pot ressenyar que en els últims anys s’està registrant un descens de la mortalitat per les tasques de detecció precoç, prevenció i millora de l’atenció sanitària. No obstant, els especialistes insten a no relaxar-se i insisteixen en la millora del diagnòstic en aquells pacients que són atesos per un neuròleg en les primeres hores d’haver patit un ictus. La mortalitat o la possibilitat de quedar amb una discapacitat greu es pot reduir a la meitat si és atès amb pressa.

La SEN apunta el següent: "Pèrdua de força sobtada de la cara, braç i/o cama d’un costat del cos; trastorn sobtat de la sensibilitat, sensació d’“aflonjament o formigueig” de la cara, braç i/o cama d’un costat del cos; pèrdua sobtada de visió parcial o total en un o els dos ulls; alteració sobtada de la parla, dificultat per expressar-se i ser entès per qui ens escolta; mal de cap sobtat d’intensitat inhabitual i sense causa aparent i sensació de vertigen, desequilibri si s’acompanya de qualsevol símptoma anterior, són els principals símptomes d’aquesta malaltia. I, tot i que la gran majoria dels pacients que pateixen un ictus solen presentar una combinació d’alguns d’aquests símptomes, només el fet d’experimentar-ne un ja és motiu d’urgència. Quan notem els primers símptomes d’ictus s’ha de trucar immediatament al 112 i no traslladar el pacient per mitjans propis a l’hospital o al centre de salut". 

Temes:

Ictus