Una anàlisi de sang prediu si un embaràs acabarà en un part prematur

Una nova anàlisi de sang en dones embarassades pot predir amb prop del 80% de certesa quan la gestació pot acabar en un naixement prematur, segons un estudi presentat per la Universitat de Stanford.

La investigació també destaca que el mètode és "més fiable i menys costós que l’ultrasò" i que igualment pot estimar l’edat gestacional del fetus i així calcular la data probable de naixement.

Segons va assenyalar Stephen Quake, professor de Bioenginyeria i Física Aplicada de Stanford i coautor de l’informe, la prova mesura "l’activitat dels gens materns, del fetus i de la placenta, avaluant els nivells sanguinis d’ARN (àcid ribonucleic)".

"Trobem que uns quants gens són molt altament predictius de quines dones estan en risc d’un part prematur", va destacar Mads Melbye, metge visitant a Stanford i coautor de l’estudi.

"Progrés científic real"

L’investigador, que també és president i director executiu de l’Statens Serum Institut, de Copenhaguen, va assegurar que "aquest és el primer progrés científic significatiu i real en un llarg temps sobre aquest problema (de part prematur)".

En dos de cada tres naixements anticipats la mare entra en procés de part espontàniament i els metges usualment no saben per què.

Anàlisis prèvies havien permès predir els casos de part prematur només en dones d’alt risc, com les que ja havien patit una situació similar prèviament, i només en el 20% de les ocasions.

Notícies relacionades

Mil metges surten als carrers de Barcelona en la novena jornada de vaga des de l’octubre: «¡Pané, dimissió!»

Un donant de semen transmet una malaltia minoritària a tres persones a Catalunya: «Potser n’hi ha més, però no ho sabem»

L’anàlisi de l’ARN, produït per la placenta i separada de fluids corporals o "lliure de cèl·lules", també aporta informació vàlida sobre el creixement del fetus, destaca l’informe, publicat avui a la revista científica ‘Science’.

"Això ens dona una visió de super-alta resolució de l’embaràs i el desenvolupament humà, com no s’havia vist mai abans", va explicar Thuy Ngo, participant del programa de postdoctorat de Stanford i coautora de l’estudi. "Ens proporciona una gran quantitat d’informació sobre el desenvolupament humà en un embaràs normal".