Anar al contingut

desigualtat

La càrrega familiar dispara la depressió i l'ansietat en les dones treballadores

Una satisfacció professional més baixa també contribueix que el 20% pateixin trastorns mentals, davant el 14% dels homes

Imma Fernández

La càrrega familiar dispara la depressió i l'ansietat en les dones treballadores

EMILIO NARANJO

La prevalença de les malalties mentals és més alta entre les dones treballadores que entre els homes i les causes són d'arrel social. La doble ocupació -laboral i familiar-, la falta de conciliació i la insatisfacció més gran a la feina, més la desigualtat salarial, figuren entre els principals motius que porten el 19,9% de les dones a presentar símptomes depressius, ansietat, problemes socials i hipocondríacs derivats de l'estrès laboral, davant el 13,9% dels homes.

Les dades són de l'estudi Desigualdades en salud mental en la población trabajadora de España, però la bretxa s'amplia si ens centrem en l'Enquesta de Salut de Catalunya 2016, que conclou que entre la població de més de 15 anys, el 19,8% de les dones presenten problemes d'ansietat i depressió mentre que en els homes el percentatge es redueix al 10%. 

“El predomini més elevat de trastorns en les dones és d'arrel social. I la prova és que a països com Noruega, on hi ha una societat igualitària, no es donen aquestes diferències”, subratlla el doctor Adrián Montesano, professor d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i investigador. Amb la incorporació al mercat laboral, a la dona se li han sumat noves exigències. “Ha de tenir èxit a la feina, progressar econòmicament i a la vegada manté les responsabilitats familiars en un grau similar al d'abans”.  

Col·lapse mental

Gina Aran, professora del màster de Direcció i Gestió de Recursos Humans de la UOC i directora associada d'Humannova, afegeix que aquest doblet que assumeixen la majoria de les dones té, més enllà de l'esforç físic, una forta càrrega mental, que repercuteix en la salut. “La dona és la que ho organitza tot, se n'ha de recordar dels metges de nens i els avis, de l'escola... Si l'home s'ocupa d'alguna cosa, és ella qui l'hi ha de recordar. És un col·lapse mental”. En la pràctica, les dones “treballen de mitjana dues hores més al dia que els homes; si es remuneressin, els seus ingressos serien un 25% superiors”. Aran les anima a “descosir-se la s de superwoman”. 

El gran dilema

Montesano també destaca que les dones s'han d'enfrontar a un dilema fonamental -trajectòria professional o família- que comporta pèrdues en un sentit o altre. El psicoterapeuta alerta de l'auge d'un perfil abocat a l'abisme: les dones de mitjana edat, amb relacions de parella que no funcionen, i de la qual depenen econòmicament, i amb fills emancipats. “La falta de suport de la parella és el caldo de cultiu perquè aquestes dones, sotmeses en termes de poder, s'ensorrin”. 

Els dos experts recorden que la conciliació beneficia a tots. “Com més conciliació, més productivitat, més bon clima laboral, més reducció de l'absentisme i la rotació... Un treballador feliç pot rendir el doble que un de desmotivat”, recorda Aran, que aconsella als que mouen els fils: “Les empreses que incorporen dones en posicions de direcció mostren més bons resultats i menys riscos”. 

Aran sosté que gran part de “la felicitat de les persones ve de la seva realització en la vida laboral”. Així ho demostra l'enquesta nacional esmentada, segons la qual les malalties mentals es disparen fins al 34,4% entre les dones menys satisfetes professionalment. 

Educar persones, no nens i nenes

Segons la directiva, és urgent un canvi cultural que ha de començar en la infància per acabar amb els estereotips. “S'ha de criar i educar personetes, no nens i nenesLa feminització i masculinització de les feines és un tema gravíssim i el problema és que no es canvien els models i els fills segueixen els patrons establerts. Les nenes segueixen fent humanitats, i els homes, enginyeries. I no tenim cervells tan diferents, a més és un òrgan plàstic”. 

Segons un estudi del Fòrum Econòmic Mundial, informa Aran, fins a l'any 2133 no s'aconseguirà la igualtat laboral. “La solució per accelerar el canvi està en les quotes”. 

Competències emocionals

Per la psicòloga Mireia Cabero, la batalla contra les malalties mentals, en auge a Catalunya, s'ha de lliurar en el terreny de la salut emocional, un assumpte de política pública. “S'ha de promoure l'aprenentatge de competències emocionals, també a les empreses”. L'experta considera que “les institucions haurien de vetllar especialment perquè les dones treballadores, les més susceptibles de tenir trastorns mentals en aquests temps, puguin desenvolupar les competències emocionals, que prevenen la malaltia mental”.