Fòrum de Davos
Cent anys després de la grip espanyola, el món s'enfronta al fantasma d'una nova pandèmia
La hiperconnexió del planeta augura una epidèmia que no hi ha manera de prevenir, adverteixen els experts
SARS (grip asiàtica), Ebola, Zika: un segle després dels 50 milions de morts de la grip espanyola, les epidèmies greus es multipliquen, i els experts adverteixen que sembla inevitable una nova pandèmia al nostre planeta hiperconnectat.
"Les pandèmies s'estan convertint en amenaces reals per a la humanitat", ha advertit Elhadj As Sy, secretari general de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, en declaracions a AFP des de Davos. El risc s'ha pres molt seriosament al Fòrum Econòmic Mundial, que reuneix anualment a Suïssa líders empresarials, polítics i intel·lectuals selectes per analitzar els problemes més urgents que afronta el món, entre ells, la salut i el medi ambient.
"Sabem que passarà, però no hi ha manera de prevenir-ho", ha assegurat Sylvie Briand, experta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Aquest any marca el 100 aniversari de la coneguda com a grip espanyola, importada dels Estats Units per soldats que van arribar a Europa a combatre, la pitjor pandèmia de la història. Entre 40 i 50 milions de morts a tot el món en dos anys, més víctimes que en la primera guerra mundial.
"L'Índia va perdre el 5% de la seva població el 1918. Aquest és l'únic període de la seva història en què la població del país ha disminuït", ha dit Richard Hatchett, director general de CEPI (Coalició de Preparació Epidèmica). Un segle després, segueix sent l'escenari d'un virus gripal desconegut que temen la majoria dels experts.
"La grip és un virus respiratori que es propaga fàcilment i les persones poden ser contagioses abans de presentar els símptomes, i per tant no és fàcil de controlar", explica Sylvie Briand.
Molts d'aquests virus també tenen la distinció de poder casar-se entre ells, o amb virus aviaris o porcins, per formar combinacions potencialment devastadores per als humans.
Malgrat l'aparició d'antivirals, antibiòtics i primeres vacunes, dues pandèmies més, el 1957 i el 1968, van causar diversos milions de morts.
Vulnerabilitat
Epidèmies més recents, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), van ser responsables de més de 770 morts a Àsia el 2003, i ens han recordat que el món segueix sent vulnerable.
"En els últims tres anys, hi ha hagut un brot d'Ebola a Àfrica Occidental, Zika a l'Amèrica del Sud i, més recentment, una epidèmia de pesta a Madagascar", ha assegurat Elhadj As Sy, de la FICR.
Per Briand, "la humanitat és més fràgil davant les epidèmies perquè estem molt més connectats i ens movem molt més ràpid que abans. Quan viatgem, els virus viatgen amb nosaltres".
"Encara estem gestionant les conseqüències del Zika", afirma Richard Hatchett. El brot a finals del 2015 a l'Amèrica Llatina d'aquest virus responsable de malformacions greus en fetus, conegudes des de fa 70 anys, va sorprendre els científics. Com l'Ebola, la febre hemorràgica que va matar més d'11.000 persones a Guinea, Libèria i Sierra Leone el 2014 i el 2015.
Alt cost
A més de les seves terribles conseqüències humanes, aquests virus suposen un alt cost econòmic. El 2015, l'aparició d'uns centenars de casos de síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS, per les seves sigles en anglès) a Corea del Sud "ha reduït l'economia coreana en 10.000 milions de dòlars", detalla Richard Hatchett. Produir una nova vacuna és arriscat i requereix molt temps, de quatre a sis mesos, diu el cap de l'OMS.
Notícies relacionadesTambé és molt costós, perquè fan falta moltes proves, diu Peter Piot, expert en medicina tropical de Londres.
No és suficient per motivar moltes companyies farmacèutiques. Per Richard Hatchett, "no hi ha un mercat comercial per a aquests productes, fins a l'esclat d'una epidèmia en què, de sobte, tothom vol una vacuna que no existeix".
