Catalunya encapçala les xifres de trasplantaments però no la de donants d'òrgans

Els hospitals catalans encapçalen en aquests moments la taxa mundial de trasplantaments d'òrgans efectuats en un any. El 2015, es van fer 955 intervencions, gràcies sobretot a l'increment del nombre de famílies que accedeixen a donar els òrgans de qui ha mort en circumstàncies propícies a la donació. L'índex de donants d'òrgans i teixits registrat a Catalunya ha augmentat un 24% en els últims tres anys, al passar de 27,4 donants per milió d'habitants el 2013 a 34,1 el 2015. Aquesta xifra encara dista de la mitjana espanyola de donants, que se situa en 39,7 persones per milió d'habitants. 

Les donacions per mort asistòlica, degudes a una aturada cardíaca, són les que han experimentat un increment més alt, amb un creixement del 86% en un any. Les donacions per mort encefàlica o cerebral han crescut un 25%. La diferència entre totes dues es deu a la disminució dels accidents de trànsit mortals i a l'efectivitat del Codi Ictus i el Codi Infart, que han reduït les xifres de mort per aquestes causes, ha assegurat Jaume Tort, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

També ha augmentat de manera significativa el nombre de donants de teixit susceptible de propiciar un implant. En el primer quadrimestre del 2016 s'han obtingut 785 mostres de teixit procedents de 494 donants, mentre que en el mateix període del 2015 van ser 520 teixits de 310 donants.  

Les millores en la donació d'òrgans i en la xifra de trasplantaments fets s'han produït per tres raons, ha assenyalat David Elvira, director del Servei Català de la Salut (CatSalut): per l'impuls concedit a la donació de persones en situació de mort encefàlica, per incentivar la donació després d'una mort asistòlica a tots els hospitals i gràcies a l'increment de centres sanitaris que estan autoritzats per promoure i assumir la donació d'òrgans, que són 23 hospitals a Catalunya en l'actualitat. 

SEMPRE AMB AUTORITZACIÓ FAMILIAR

L'obtenció d'òrgans després d'una mort no vinculada a una malaltia infecciosa o a un càncer sempre és conseqüència a Catalunya, i a la resta d'Espanya, de l'autorització de la família del difunt perquè així sigui.

Actualment, un 83,5% de les famílies catalanes que es troben en aquestes circumstàncies accedeixen a donar els òrgans del difunt. La mitjana d'edat del donant va ser de 59 anys el 2015. El 56% d'ells havien mort per accident cerebrovascular i un 5% per traumatisme cranioencefàlic conseqüència d'un accident de trànsit.

A L'ESPERA D'UNA SOLUCIÓ

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Aquest elevat índex de donacions no és suficient per atendre la creixent demanda d'òrgans susceptibles de trasplantament, ha destacat Elvira. En l'actualitat, 1.266 persones esperen a Catalunya que sorgeixi l'òrgan que necessiten per recuperar la seva salut. D'elles, 1.011 necessiten un ronyó; 166, un fetge; 36, un cor; 48, un pulmó; quatre, un pàncrees, i una persona precisa un intestí.

A partir d'ara, els que estiguin convençuts que volen que els seus òrgans o teixits siguin donats en el moment de la seva mort poden deixar constància d'aquest desig al portal La Meva Salut, que ha posat en funcionament la Conselleria de Salut. Aquesta voluntat quedarà registrada a la història clínica del futur donant, document accessible des de qualsevol hospital adscrit a la xarxa sanitària pública de Catalunya. Els futurs donants es poden descarregar el carnet que així ho acreditarà.