25 maig 2020

Anar al contingut

¿Què convé saber sobre l'encefalitis per enterovirus detectada a Catalunya?

Àngels Gallardo

Vídeo gràfic explicatiu del brot infecciós del serotipus A-71 de l’enterovirus, causant de la infecció de menors a Catalunya. / RICARD GRÀCIA / JOAN VILÀ

Vídeo gràfic explicatiu del brot infecciós del serotipus A-71 de l’enterovirus, causant de la infecció de menors a Catalunya.
¿Què convé saber sobre l'encefalitis per enterovirus detectada a Catalunya?

/

1. ¿Per què és difícil detectar aquesta encefalitis?

L'encefalitis causada per un enterovirus no provoca acumulació vírica al líquid cefaloraquidi, com sí que passa amb altres inflamacions de les membranes cerebrals, i per això no és possible diagnosticar-la de forma convencional. Les mostres víriques del serotipus A-71, trobat fins ara en dos nens malalts però que se sospita que s'allotja en 10 més, es localitzen al romboencèfal, el nucli que enllaça la medul·la espinal amb el centre troncal del cervell. El romboencèfal, protuberància que conté el bulb raquidi, regeix les principals funcions vitals del cos humà, amb excepció de l'intel·lecte. En depenen la parla, la capacitat d'empassar o deglutir, el moviment de les extremitats, la respiració pulmonar i el ritme cardíac. Aquestes funcions s'alteren davant una infecció.

2. ¿Quins símptomes causa aquesta malaltia?

Dificultat per respirar, impossibilitat d'empassar aliments o líquids, dificultat per mobilitzar braços o cames, descoordinació de les extremitats, convulsions, tremolor generalitzat, somnolència profunda i febre són els símptomes principals. En algunes ocasions, causa una aturada cardíaca. La inflamació del bulb raquidi pot conduir a una paralització definitiva o transitòria de parts del cos. Algun dels nens hospitalitzats en les últimes setmanes han patit parèsies als braços i les cames -adormiment que precedeix la paràlisi- però, excepte en el cas d'una nena de 3 anys que està ingressada a l'Institut Guttmann, en tots els casos aquest procés ha sigut reversible. Aquesta nena pateix tetraplegia i necessita respiració assistida. Està completament immobilitzada.

3. ¿Com es pot evitar un contagi d'aquest virus?

A la forma infecciosa que caracteritza l'encefalitis per enterovirus detectada a Catalunya se la denomina en ambients mèdics mà-boca-peu perquè en aquestes tres zones del cos hi apareixen petites crostes, que també es reprodueixen a la faringe dels malalts. La faringe i els excrements dels nens infectats acumulen virus, encara que no en grans quantitats, i això està convertint en un objectiu difícil especificar el serotipus que contenen. La forma d'evitar un contagi és mantenir una higiene extrema amb els malalts, no tocar els seus excrements ni la mucositat de nas o faringe. Per extensió, s'aconsella evitar estar en contacte amb aquests dos residus procedents de qualsevol nen.

4. ¿Per què s'ha produït a Catalunya?

Aquesta pregunta no té resposta. "Els virus viatgen de forma imprevisible, i poden aparèixer en qualsevol lloc del món sense que se'n sàpiga la causa", respon el microbiòleg Tomás Pumarola, de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Al seu servei, juntament amb el de l'Hospital de Sant Pau, s'estan analitzant la majoria de mostres víriques vinculades amb el brot infecciós detectat a Catalunya. És possible que els enterovirus causants d'aquest episodi es concentrin únicament en aquesta comunitat, tot i que, segons adverteix el doctor Carlos Rodrigo, responsable de pediatria a la Vall d'Hebron, "és probable" que sorgeixin casos en altres capitals espanyoles en les pròximes setmanes. "És difícil detectar aquesta forma d'encefalitis, i si no la busques adequadament, al principi no la captes", adverteix. Els fòrums pediàtrics d'altres comunitats no han informat fins ara de la detecció d'encefalitis per enterovirus.

5. ¿Quantes formes d'enterovirus existeixen?

Es calcula que existeixen uns 110 serotipus d'enterovirus, la immensa majoria dels quals causen infeccions lleus a les vies respiratòries o processos gastrointestinals que donen lloc a vòmits i diarrees durant dos o tres dies. Apareixen al principi de la primavera o la tardor, també a l'estiu i, en ocasions, a l'hivern. "Hi són sempre", sintetitza Josep Maria Argimón, subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut). "Els enterovirus els consideràvem fins ara amics nostres, perquè els processos que causaven eren gairebé sempre benignes", afegeix el pediatre Carlos Rodrigo. Fins i tot la meningitis provocada per un enterovirus, denominada meningitis limfocitària, és definida com a "benigna" en comparació amb la meningitis bacteriana de conseqüències neurològiques molt greus. Aquest idil·li entre els facultatius i els enterovirus ha saltat pels aires. A partir d'ara, el terme enterovirus inspirarà temor, auguren els metges.

6. ¿Convé que els nens vagin aquest estiu de colònies?

Els responsables de la Conselleria de Salut han reiterat la conveniència que els ciutadans mantinguin les seves activitats "normals", tot i l'existència de casos d'encefalitis: que els nens segueixin anant a l'escola i a les guarderies i que aquest estiu participin en les colònies. Així ho han advertit en una circular dirigida a les escoles. Les notícies aparegudes en els últims dies vinculades a l'encefalitis i els enterovirus han donat lloc a una incipient alerta, i preocupació, entre algunes famílies, que han sol·licitat informació als seus pediatres. En algunes escoles han anat menys alumnes dels habituals, van informar ahir i avui diversos mestres. Les úniques mesures aconsellades són: no portar el nen a l'escola si té febre d'origen desconegut o conegut i mantenir una rigorosa netedat de mans, en nens i adults. "És necessari rentar-se les mans abans de cada àpat i al sortir del lavabo", van repetir els pediatres.