Les espanyoles, entre les dones que més endarrereixen la maternitat a la UE

Les dones espanyoles segueixen sent de les que més endarrereixen la maternitat en el conjunt de la Unió Europea ja que tenen el seu primer fill amb una edat mitjana de 30,6 anys, per sobre dels 28,8 anys que es registren a la Unió Europea, segons els dades d'un estudi sobre els naixements a la UE publicat aquest dimarts per l'Eurostat amb xifres del 2014.

A les dones espanyoles només les superen les italianes, que tenen el seu primer fill amb 30,7 anys de mitjana. La maternitat també s'endarrereix més que en el conjunt de la UE a Luxemburg (30,2 anys) i Grècia (30 anys). A l'altra cara de la moneda, les mares per primer cop són més joves a Bulgària i Romania, on es té el primer fill als 25,8 anys i 26,1 anys, respectivament. La maternitat també s'avança bastant a Letònia (26,3 anys), Estònia (26,6 anys), Polònia (26,9 anys), Lituània i Eslovàquia (27 anys de mitjana en els dos casos).

TAXA DE FERTILITAT

Pel que fa a la taxa de fertilitat, també Espanya segueix a la cua d'Europa, amb a penes 1,32 fills per dona, davant la fertilitat mitjana d'1,58 fills en el conjunt de la UE. La taxa espanyola a penes ha pujat un 0,08% des del 2001, quan la mitjana del país es va situar en els 1,24 fills per dona. L'augment de la fertilitat espanyola des del 2001 també està molt per sota de la mitjana comunitària, que es va elevar el 0,12%.

Amb tot, les taxes de fertilitat més baixes el 2014 es van situar a Portugal (1,23 fills per dona), Grècia (1,30) i Xipre (1.31), mentre que a Polònia es registra una taxa de fertilitat igual que en el cas d'Espanya, d'1,32 fills per dona. Itàlia i Eslovàquia també se situen a la cua en la taxa de fertilitat europea, amb a penes 1,37 fills per dona.

FRANÇA, ON ES TENEN MÉS FILLS

En canvi, la taxa de fertilitat més alta es va registrar el 2014 a França, amb una taxa mitjana de 2,01 fills per dona, i és, doncs, l'únic país que s'acosta a la taxa del 2,1 necessària per mantenir la població al marge de la immigració. Després de França, Irlanda (1,94), Suècia (1,88) i el Regne Unit (1,81) registren les taxes més elevades.

Notícies relacionades

Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia

La revolució dels 'tests de l’alzhèimer' accelera la cerca de proves similars per al pàrkinson i altres demències

Un total de 5,13 milions de nadons van néixer el 2014 en el conjunt de la UE, 68.552 més que el 2001, que representen un augment del 0,12%. En aquest període, la taxa de fertilitat va caure sobretot a Xipre (-0,26%), Portugal (-0,22%) i Luxemburg (-0,16%) i, en canvi, on més va créixer va ser a Letònia (0,43%), la República Txeca (0,38%) i Eslovènia (0,37%.

En terme relatius, on més va créixer la taxa de naixements entre el 2001 i el 2014 va ser a Suècia (van pujar un 25,6%), la República Txeca i Eslovènia (21,%) i on més va caure va ser a Portugal (-27%) i els Països Baixos (-13,1%).