S'acaba l'epidèmia d'Ebola que ha despertat la comunitat científica

La fi de l'epidèmia causada pel virus hemorràgic de l'Ebola a l'Àfrica occidental, anunci que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) podria emetre aquest dijous al complir-se el període preceptiu de 42 dies sense que la població de Libèria presenti nous rebrots infecciosos, suposa un alleujament indubtable per a la comunitat internacional però no l'alliberament d'una greu amenaça vírica que, com s'ha demostrat, pot ressorgir en qualsevol moment. Sierra Leone va declarar controlada l'epidèmia al seu territori el 7 de novembre i Guinea el 28 de desembre. Libèria ho ha fet en tres ocasions anteriorment --el maig, el setembre i el novembre del 2015--, amb les consegüents recaigudes. L'OMS confia que aquest sigui el final definitiu del brot que es va iniciar el desembre del 2013 però no va ser tingut en consideració fins al març del 2014. Els tres països implicats seran objecte d'intensa vigilància epidemiològica els pròxims 90 dies, període en què seguiran a la zona els organismes d'ajuda.  

El màxim risc de represa se circumscriu als territoris on cohabiten els animals a què s'atribueix la funció de reservori transmissor del virus --està en discussió que es tracti únicament del ratpenat de la fruita--, però, com ha posat en evidència aquest capítol infecciós, cap país n'és immune.

El tràgic balanç de 28.637 persones infectades, de les quals 11.315 han mort --el virus ha tingut en aquesta ocasió un poder letal del 39,5%--, no propicia l'optimisme, encara que sí que constitueix un poderós incentiu per mantenir i ampliar les diverses línies d'inversió al perímetre afectat i investigació científica obertes davant la gravetat sense precedents d'aquest episodi infecciós, i la seva expansió a occident.

OPTIMISME EXPERIMENTAL

No hi ha cap vacuna preventiva que eviti el contagi del virus de l'Ebola, però sí que s'han fet importants estudis per trobar-la, amb diversos prototips en fase d'experimentació en humans, com són el de la farmacèutica Merck, que desenvolupa als EUA la fórmula VDV-EBVOV iniciada en laboratoris canadencs --assajat amb la població de Libèria--, i una segona substància preventiva que va aplicar a la mateixa zona GlaxoSmithKline (GSK). A tots dos se'ls atribueixen “efectes prometedors”, però cap d'ells prossegueix en aquests moments. Un antiviral de patent japonesa i una molècula injectable creada per la farmacèutica Gilead, la GS-5734, són altres horitzons terapèutics a experimentar. Estudis recents han posat fins i tot en qüestió que el plasma de supervivents de la infecció disminueixi la virulència de l'evolució infecciosa en un altre malalt. La comunitat científica dóna per fet que tots aquests estudis no s'abandonaran.  

Notícies relacionades

Antoni Trilla: "Catalunya ha de mantenir la vigilància i el control sobre l'Ebola"

Pilates, ioga i meditació

L'epidèmia s'ha controlat, per fi, amb els recursos que els organismes internacionals i les organitzacions que han actuat i actuen al terreny van apuntar des del principi: detecció i aïllament rigorós de totes les persones que han estat en contacte amb l'infectat, mesura igualment aplicada al malalt, supressió de les pràctiques funeràries tradicionals que suposaven un risc extrem de nous contagis, i intensa higiene i desinfecció de les zones on s'ha detectat la presència vírica.