CONTROL D'UNA CRISI SANITÀRIA

Antoni Trilla: "Catalunya ha de mantenir la vigilància i el control sobre l'Ebola"

"Amb l'excepció dels que han estat sota el paraigua de Metges sense Fronteres o la Creu Roja, la resposta a aquesta crisi a Espanya ha sigut molt limitada"

 

  / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Àngels Gallardo
Àngels Gallardo

Periodista

ver +

Antoni Trilla, responsable del control epidemiològic a l'Hospital Clínic, ha seguit diàriament l'evolució de l'epidèmia d'Ebola que ara finalitza, tant per la seva vinculació amb els organismes internacionals que cobreixen aquesta vigilància, com per la seva funció en el que segueix sent el centre sanitari de Catalunya encarregat d'acollir possibles infectats pel virus hemorràgic.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) declararà aquest dijous el final de l'última epidèmia d'Ebola a l'Àfrica occidental. ¿La sanitat catalana es desentendrà a partir d'ara del virus? Segur que no. Ja no tornarem a pensar que es tracta de malalties estranyes i llunyanes. Hem après que hem d'estar molt preparats, molt més del que es pensava a l'inici d'aquesta epidèmia, perquè el virus de l'Ebola continua a l'Àfrica i en qualsevol moment reapareixerà. I si allà hi ha nous brots, el risc que arribi un cooperant, un viatger o un periodista infectats és molt alt. Si no és l'Ebola, serà la febre de Marburg, la de Lasa, la Síndrome Respiratòria del Pròxim Orient o el virus Nipah. Virus capaços de causar malalties greus i viatjar a qualsevol indret del món n'hi ha i n'hi haurà.

¿Quants sanitaris estan formats per detectar un cas d'Ebola a Catalunya? De persones amb informació sobre què és aquesta malaltia, com es transmet el virus, què s'ha de fer en un CAP davant la sospita d'un cas o com col·locar-se un vestit de protecció intermèdia, n'hi ha milers a Catalunya en aquests moments. Professionals altament especialitzats, capaços de diagnosticar i fer-se càrrec d'una persona infectada, uns 130.

¿En quins centres sanitaris treballen? Al Clínic i a Sant Joan de Déu, els dos hospitals de referència a Catalunya per atendre possibles casos d'Ebola. Aquestes 130 persones es podrien fer càrrec d'un malalt, aplicant-li els procediments diagnòstics i terapèutics que necessités. Es tracta de metges, infermeria, auxiliars, tècnics de manteniment, senyores de la neteja, portalliteres i electricistes. Totes les professions implicades en el control d'una àrea de vigilància intensiva d'altíssima tecnologia.

¿Aquest equip seguirà mantenint la seva preparació per atendre un Ebola? Aquesta és la idea. Si no és així, haurem malgastat el que hem invertit en la preparació. Són els únics professionals de Catalunya que han rebut formació i entrenament, han participat en simulacres i estan preparades per aplicar els protocols. Aquests equips han d'estar constantment formats, han d'actualitzar els seus coneixements i prosseguir els simulacres. Catalunya ha de mantenir la vigilància i el control sobre el virus de l'Ebola. Seria un error molt greu no preservar aquesta preparació.

¿No està convençut que s'acabi fent? Estic absolutament convençut que es farà. La voluntat del Servei Català de la Salut existeix, però hi ha d'haver una dotació pressupostària que ens ajudi a afrontar aquesta despesa. Mentrestant, el Clínic mantindrà aquesta formació.

La unitat d'aïllament per a l'Ebola del Clínic té capacitat per a un malalt. Sí. Tenim una molt bona unitat de cures intensives, però, per afrontar una possible contingència, vam habilitar quatre habitacions més que haurien pogut actuar com a semiucis. En total en teníem cinc. Però el problema no són les instal·lacions, sinó el personal. No teníem prou professionals preparats per atendre cinc malalts.

¿Què hauria passat si n'haguessin coincidit cinc? Hauríem tingut un seriós problema. No amb cinc, sinó fins i tot amb tres. Greus dificultats per atendre'ls. Una situació de saturació. De fet, vam establir un protocol de coordinació entre els set hospitals d'Espanya amb un estat de preparació similar, capaços d'acollir pacients d'Ebola. Estava previst el transvasament de malalts entre aquests set centres, el Clínic entre ells, en cas que en algun hi coincidissin més de dos pacients.

¿Consideren que el virus de l'Ebola és ara més agressiu, tenint en compte que ha afectat tres països simultàniament? No. Aquesta expansió ha obeït a la coincidència del virus en un entorn social determinat. Genèticament, el virus va mutant, però aquesta evolució biològica encara no justifica un increment de la letalitat. No obstant, segueix sent un virus desconegut, envoltat d'incògnites.

¿Per exemple? No sabem quin és el seu reservori animal. Tots els estudis apunten a diferents espècies de ratpenats, que es dispersen per l'Àfrica, però no està demostrat completament. No sabem com el virus es manté en la natura mentre no hi ha epidèmia humana. És evident que hi ha alguna espècie d'ésser viu que no pateix la malaltia però la preserva.

Notícies relacionades

I un dia inicia una nova epidèmia. Sí. I perquè això passi sembla que l'animal més indicat és el ratpenat. Un dia, es produeix un contacte ratpenat-home, o ratpenat-primat no humà o primat no humà-home: i posa en marxa una epidèmia. 

¿Lliçons d'aquesta epidèmia? Les malalties són globals. Davant una epidèmia s'ha d'informar amb claredat. Ha quedat en evidència la falta de disponibilitat d'Espanya, i Catalunya, per participar i contribuir davant una necessitat sanitària internacional. La nostra capacitat de resposta ha sigut molt, molt, molt limitada. Amb l'excepció dels professionals que han estat sota el paraigua d'organitzacions no oficials, com Metges sense Fronteres o la Creu Roja, la feina dels quals ha sigut, i és, excel·lent. Com a país, no tenim capacitat de resposta.