Unànime exigència de més diners per a la sanitat pública

El sistema sanitari públic de Catalunya ha arribat fins aquí, cinquè any de crisi econòmica i imminent nova legislatura, salvant el que és fonamental de l'assistència que reben els ciutadans -fins i tot millorant alguns indicadors de salut- a un preu social, de qualitat de vida i professional altíssims, impossibles de suportar a curt termini, coincideixen sense discrepància els professionals i gestors consultats. Fora que hi hagi la voluntat política oculta de liquidar lentament el sistema assistencial públic tal com s'estructura en l'actualitat, afegeixen, serà «imprescindible» que qui passi a dirigir la futura Conselleria de Salut restableixi en part o totalment el pressupost perdut, 1.400 milions d'euros des del 2010.

D'aquesta decisió -de la qual només discrepen alguns integrants de la candidatura vencedora a les eleccions, Junts pel Sí- dependrà que la xifra destinada a l'assistència de cada ciutadà a Catalunya -1.120 euros per càpita ara- s'aproximi a la mitjana disponible a la resta de comunitats autònomes -és de 1.600 euros al País Basc-, que s'inverteixi en la imprescindible actualització de quiròfans i tecnologia mèdica o diagnòstica, i que es tornin al sistema alguns dels professionals perduts, a més de millorar el disminuït salari dels que segueixen en exercici.

Sense eufemismes ni pronunciaments convenients d'una altra època -la barreja ideològica sorgida del 27-S els fa inútils-, els que ocupen llocs de responsabilitat en el sistema exigeixen idees clares i lideratge a qui assumeixi la direcció de la Conselleria de Salut. «Necessitem que augmenti el pressupost de Salut, disposar de més xifra per càpita per abordar les llistes d'espera, millorar el salari del personal, adquirir noves famílies de fàrmacs importants i renovar els equips radiològics i quirúrgics dels hospitals, un capítol congelat des de fa quatre anys que ja no admet demores», enumera, rotund, José Augusto García Navarro, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, que agrupa 56 hospitals públics concertats, entre ells Clínic, Sant Pau, el Mar i Sant Joan de Déu. Coincideixen amb García Navarro, sense pronunciar-se públicament, els gestors dels hospitals i CAP adscrits a l'Institut Català de la Salut (ICS).

El balanç de l'últim mandat del conseller Boi Ruiz al capdavant de la sanitat catalana és «molt negatiu», a judici de Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya, sindicat majoritari entre els metges. «Ha sacsejat el sistema i l'ha fet trontollar -sintetitza Duch-. Gràcies al compromís ètic i la sobreexplotació laboral de metges i infermeres es mantenen els fonaments de la xarxa assistencial. S'ha de recuperar el pressupost de Salut previ a les retallades». Aquella partida va ser de 9.875 milions d'euros el 2010, i de 8.467 milions el 2015.

En una posició més conciliadora però igualment nítida en la reclamació del que s'ha perdut, se situa Antoni Trilla, metge epidemiòleg de l'Hospital Clínic, bon coneixedor del sector assistencial. «És important que la futura Conselleria de Salut mantingui el sistema públic tal com l'hem tingut fins ara -indica Trilla, a manera de principis-, i és necessari que intenti recuperar el pressupost. Tenim la quantitat per càpita de fa set anys». «Però, malgrat tot el que s'ha dit -afegeix-, no s'ha privatitzat res, com ens havien amenaçat alguns polítics».

Notícies relacionades

El tercer sector reclama una nova renda mínima

«No es pot esperar 18 mesos»

El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha contractat aquest any 16.000 intervencions quirúrgiques a centres mèdics privats per reduir les llistes d'espera del sector públic, i ha promogut, amb escàs èxit, que els hospitals concertats oferissin atenció i cirurgia privades per a especialitats poc complexes, com a via per millorar el seu finançament. Aquestes iniciatives queden en entredit a partir d'ara, donada la presència d'ERC en el futur Govern, i l'entrada en escena de la CUP, refractaris tots dos a qualsevol associació amb el que és privat.

POSICIONES ENFRONTADES / Encara que fonts pròximes a l'equip del Govern en funcions no descartaven fa pocs dies la continuïtat de Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut -ell mateix s'hi va oferir-, existeix coincidència a descartar-lo per indicació directa d'ERC, que el considera la viva imatge de les retallades i el perill privatitzador. Les opcions d'un recanvi amb possibilitats d'èxit no abunden. «Tot dependrà de si Esquerra exigeix dirigir Salut, una cartera que fins ara rebutjava», apunten fonts pròximes als negociadors. La persona escollida per ERC per a aquest càrrec, afegeixen, tindria un perfil més polític que sanitari, una circumstància poc convenient en un sector estratègic i complex, que absorbeix el 40% del pressupost de la Generalitat. «El sistema sanitari no es pot aturar -sintetitza Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona-. Ha de ser dirigit per una persona eficient, capaç de recuperar el pressupost del 2010, que canviï l'organització als centres donant l'autoritat als professionals, i que sàpiga afrontar un futur en el qual els aspectes social i sanitari avançaran a l'uníson».