El tercer sector reclama una nova renda mínima

Cada vegada que a Artur Mas l’anomenen el president de les retallades socials, s’enfurisma. El president de la Generalitat, actualment en funcions, assegura que la seva gestió ha sigut social i inclusiva. No obstant, no és una opinió compartida per les entitats socials, que han patit els mals de l’austeritat en la legislatura passada. L’abrupta retallada de la renda mínima d’inserció (RMI), la firma d’un pla de suport al tercer sector que incloïa un punt que deia que el pla no suposaria un cost addicional d’un euro per al Govern català, l’impagament recurrent a les entitats, amb episodis especialment greus en diversos estius: impagament d’un concert mensual, tisorada en les ajudes per a places de residències.

La llista és llarga i feridora. Mas assegura que les retallades les imposa el Govern central, que al seu torn diu que és la UE qui les imposa. I el que el sector diu és que en els pròxims mesos el nou Govern s’ha de centrar a crear una nova renda que, se’n digui com se’n digui, proporcioni uns mínims que garanteixin la supervivència.

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, que agrupa les entitats socials catalanes, afirma que ara mateix hi ha a Catalunya 34.000 famílies amb fills o persones dependents a càrrec seu que no tenen cap ingrés. «En els últims anys hem actuat sobre l’emergència. S’ha de passar de l’emergència social a un sistema de garantia de drets». I això, sosté, no serà possible sense una nova prestació única: «Ara hi ha 155 prestacions diferents». Unificar-les, diu Illa, seria pràctic. Comptar amb una renda que procuri un mínim, afegeix, «permetria no crear bosses de marginació i clarificar el sistema».

Segons el president de la Taula, tots els governs diuen que són socials, però tenen diferències de criteri. Alguna cosa està passant, denuncia, quan en els últims set trimestres a Catalunya l’economia ha millorat però les desigualtats s’han incrementat: «L’economia creix i no es redistribueix». I aporta una altra dada significativa: del 20,9% de població en risc d’exclusió, el 15% està format per gent que treballa: els treballadors pobres.

Notícies relacionades

Unànime exigència de més diners per a la sanitat pública

«No es pot esperar 18 mesos»

RENDA GARANTIDA / El 2011, veient que la destrucció d’ocupació no parava i que els desocupats esgotaven prestació i subsidi, la Generalitat va témer un col·lapse de peticions de la RMI, que era un dret subjectiu: tothom que acreditava els requisits la rebia. Així, amb el pretext d’una reforma de l’ajuda que no es va fer, l’Executiu de Mas va tancar el pressupost: quan s’acaben els diners ja no es donen més rendes mínimes. I va endurir els requisits per entrar i mantenir-se en la prestació.

ESMENES DE CiU / L’assumpte va tenir un final de legislatura un pèl sarcàstic. Després d’haver bloquejat quatre anys la RMI, el Govern va ignorar la renda garantida de ciutadania –que preveu assegurar uns mínims de 664 euros mensuals a cada ciutadà, és a dir, complementar el que li falti d’aquesta quantitat, no pas donar-l’hi íntegra–, malgrat que figura a l’Estatut. La renda garantida està plantejada com un dret, sense contrapartides, a diferència de la RMI, que comporta formació ocupacional, obligacions. Quan la iniciativa legislativa popular de la renda garantida va arribar al Parlament, el grup de CiU, en les seves últimes setmanes d’existència, va presentar esmenes que aposten perquè de la renda se’n digui garantida però sigui una altra RMI. Molt similar a la renda que Mas havia retallat quatre anys enrere.