Pobresa i obesitat disparen la diabetis

El 13% dels espanyols mantenen de forma crònica un excés de glucosa a la sang

ESPECIALISTES EN DIABETIS.D’esquerra a dreta, Miquel Camafort, Antonieta Vidal, Montserrat Soley, Anna Novials i Serafín Murillo, participants en el debat.

ESPECIALISTES EN DIABETIS.D’esquerra a dreta, Miquel Camafort, Antonieta Vidal, Montserrat Soley, Anna Novials i Serafín Murillo, participants en el debat. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
ÀNGELS
GALLARDO

L'obesitat vinculada a la penúria econòmica que condueix a menjar de forma monòtona pizzes, pasta i plats precuinats també és la causa d'un preocupant augment de la diabetis tipus dos. Aquesta forma de diabetis, que en el passat es va vincular a les societats opulentes que mengen en excés, s'estén actualment en els estrats més pobres i amb menys formació intel·lectual de les ciutats espanyoles, en què coincideixen malnutrició -entesa com a desequilibri dietètic amb preponderància dels hidrats de carboni- i absència d'hàbit per practicar exercici físic. La diabetis tipus dos

-l'excés de glucosa a la sang a causa del deficient metabolisme dels hidrats de la dieta- afecta actualment el 13% dels espanyols, segons va calcular l'últim estudi Ciber d'àmbit estatal, en què es va advertir que fins a un 6% d'aquests malalts desconeixen la seva alteració. A ells se suma el 15% de ciutadans considerats prediabètics, ja que mantenen un lleuger, però constant, nivell elevat de glucosa a la sang. «Més d'un 25% de la població espanyola pateix alteracions en el metabolisme dels hidrats i, si no canvien els hàbits i els estils de vida, es calcula que el 2030 la xifra d'afectats s'haurà duplicat», va afirmar en un debat celebrat recentment la doctora Anna Novials, directora del laboratori d'investigació de la diabetis de l'Hospital Clínic.

En l'augment de la diabetis intervenen així mateix el tabaquisme, la contaminació ambiental de les ciutats i les dificultats econòmiques que de forma creixent afronten nombroses famílies en el moment d'organitzar la seva dieta. L'increment dels índexs d'obesitat, en totes les edats, és la primera conseqüència d'aquest fenomen.

La diabetis és l'antesala de nombroses i greus malalties, d'àmplia incidència a Espanya. Destaquen les malalties cardiovasculars, que poden desembocar en infart de miocardi o cerebral, amputació de dits, ceguesa o fallades renals. «Al sistema sanitari públic li resultaria molt més rendible, econòmicament parlant, prevenir la diabetis que atendre posteriorment els malalts que pateixen complicacions -va afegir Novials-. El cost de l'ingrés en una unitat de cures intensives o el de la diàlisi és molt superior al de qualsevol prevenció». En la detecció inicial d'una diabetis és decisiva la intervenció dels metges de família que atenen als centres d'assistència primària (CAP). Aquests facultatius, i els pacients, es recolzen actualment en desenes de pàgines web i aplicacions per a telèfon mòbil, dissenyades per facilitar el control dels nivells de glucosa als malalts. Els nens i joves diabètics són els principals usuaris d'aquests recursos, encara que no els únics. Els metges adverteixen, no obstant, de la conveniència que només s'utilitzin les pàgines web elaborades per centres sanitaris o d'investigació acreditats, o d'hospitals públics. També els metges de família recorren a la tecnologia per controlar l'evolució dels seus malalts diabètics, un recurs que permet l'actualització de dades i la informació als que resideixen en zones rurals. «Tot està a les xarxes i utilitzar aquesta informació ens permet estalviar temps», va afirmar la doctora Antonia Vidal, metge de família a Lleida. Les guies de bones pràctiques sobre diabetis elaborades per l'Institut Català de la Salut (ICS) també són un punt de suport eficaç en el control de la malaltia, va afegir Vidal. El nutricionista Fermín Murillo va suggerir que la pràctica d'exercici físic i la dieta adequada haurien de ser intervenció obligada en l'abordatge dels malalts de diabetis. Els CAP, no obstant, no disposen de nutricionistes ni dietistes.

Notícies relacionades

«Un 44% de la població diabètica és sedentària -va indicar Murillo-. La publicitat de la indústria alimentària és molt potent i converteix en ridículs els nostres esforços per orientar els malalts cap a una dieta saludable. No aconseguim seduir-los». «És fonamental individualitzar i explicar molt bé els detalls d'aquesta malaltia», va advertir Miquel Camafort, de l'Hospital Clínic, una cosa davant la qual la doctora Novials va recordar l'escassetat de temps de què els metges disposen per dedicar-lo a cada visita. «Si els metges no tenen temps per dedicar als pacients de diabetis, el sistema sanitari entrarà en crisi», va advertir Novials.

En el conjunt dels malalts de diabetis, la de tipus dos afecta el 80% dels afectats, mentre que un 20% pateix la de tipus u, que exigeix des de l'inici l'administració de l'hormona insulina.