La sanitat catalana reactiva la mobilització contra les retallades

L'ajustadíssima economia que des de fa dos anys regeix als centres sanitaris públics de Catalunya i els avisos d'un imminent empitjorament de la situació que ha emès el Govern de la Generalitat mantenen en màxima tensió els metges, infermeres i administratius que exerceixen en hospitals i centres d'atenció primària (CAP). Per canalitzar aquesta inquietud, els sanitaris han decidit mobilitzar-se i mantenir informats els ciutadans, amb la finalitat que se sumin a accions en defensa de l'assistència pública en el moment en què es consumin els nous ajustos que tots consideren imminents. «El sistema sanitari públic no suportarà ni una retallada pressupostària més, i, si es produeix, cosa que no dubtem que acabarà passant, serà a canvi de malmetre l'assistència mèdica que reben els ciutadans i acomiadar més personal», va assegurar ahir Francesc Duch, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC). Aquest sindicat, i representants de 24 hospitals públics i CAP, acordaran demà mateix imminents accions de protesta preventiva, similars a les portades a terme el desembre passat, quan hi va haver múltiples tancades.

Aquesta vegada, les protestes preventives es podrien traduir en aturades de curta durada protagonitzades per col·lectius reduïts: «Un dia pararien els metges durant unes hores; un altre faria vaga parcial la infermeria, i un tercer la resta del personal», van avançar representants sindicals dels hospitals Clínic i Sant Pau, de Barcelona. «La vaga de tot el sector és una alternativa sobre la qual decidirem quan no hi hagi cap més remei», va apuntar Ana Muela, líder de l'Associació Professional d'Infermeria del Clínic.

UNIFICACIÓ DE SERVEIS / La concentració de serveis que atenen processos d'elevada complexitat (trasplantaments, patologia cardíaca i oncològica, entre altres), un projecte anunciat per la Conselleria de Salut en la passada legislatura (ho va justificar per raons d'eficàcia), i la reorganització de l'assistència primària es podrien traduir en una perillosa disminució de l'oferta assistencial, va afegir Duch. «Això afectarà tant unitats d'alta complexitat com les que no ho són, però se suprimeixen igualment», va insistir.

En opinió del secretari general de MC, la Conselleria de Salut té altres fronts en els quals pot estalviar: «Que redueixin a una sola les deu empreses públiques que ara són finançades per Salut», va apuntar Duch, en al·lusió a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), a l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i als quatre organismes sanitaris de les diputacions, entre altres. «Cadascuna té un patronat, un consell d'administració i un nodrit equip directiu: aquí sí que poden estalviar», va dir Duch.

Notícies relacionades

Emergència universitària en ciències de la salut: falten professors

La vaga de metges arrenca amb mobilitzacions i un seguiment desigual: «La professió s’ha despertat i no tornarem a adormir-nos»

De moment, en alguns hospitals, entre ells els vuit adscrits a l'Institut Català de la Salut (ICS), l'estalvi ja s'ha traduït en un increment de la jornada laboral del personal, sense el consegüent augment salarial. Això s'ha executat suprimint lliurances pels conceptes de lliure disposició, assumptes propis o assoliment d'objectius assistencials.

«La creixent càrrega assistencial que hi ha als centres, tant pel que fa als hospitals com als centres d'atenció primària, i la precaritat laboral amb què treballem des que no hi ha suplències, l'assumeix el personal sanitari, que, per professionalitat i per ètica, atén els pacients tan bé com pot», va afegir Ana Muela.