La intel·ligència artificial irromp a la consulta mèdica: "Molts pacients arriben ja amb el diagnòstic"

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) per resoldre dubtes relacionats amb la salut continua creixent a Espanya, especialment entre els més joves. Així ho reflecteixen les noves dades del VIII Estudi de Salut i Estil de Vida d’Aegon, que per primera vegada incorpora aquesta anàlisi.

Segons l’informe, un 18,6% dels espanyols afirma haver utilitzat alguna eina d’IA per gestionar la seva salut. El percentatge s’eleva entre els joves de 18 a 25 anys, on arriba al 33%, mentre que en els grups d’entre 18 i 40 anys, més del 50% ja l’ha utilitzat o estaria disposat a fer-ho. Per regions, Balears (26,9%), La Rioja (25,8%) i Madrid (25%) lideren l’ús, mentre que entre els majors de 55 anys el percentatge disminueix de manera notable, situant-se en poc més del 7%.

“En realitat, l’interès del pacient per anticipar el seu diagnòstic no és una cosa nova. Sempre ha existit. Abans eren les enciclopèdies mèdiques a casa. Després van arribar els cercadors com Google. Ara estem en l’etapa de la intel·ligència artificial”, explica el doctor Antonio García Antrás, gerent mèdic de la zona sud a Aegon. “El que canvia no és la inquietud del pacient, sinó la sofisticació de l’eina amb què accedeix a la informació”.

L’especialista insisteix que el problema no és informar-se, sinó quedar-se només amb aquesta informació. “La medicina no funciona únicament amb llistats de símptomes, sinó amb context clínic, antecedents, exploració física i valoració probabilística. Un mateix símptoma pot significar coses molt diferents segons l’edat, els factors de risc o la història prèvia del pacient”, assenyala.

Des de la seva experiència professional, la intervenció del sanitari continua sent “primordial” en la medicina assistencial. “L’empatia és un dels valors més importants en la relació metge-pacient. Aspectes com la confiança o fins i tot el llenguatge no verbal poden resultar crucials per emetre un bon diagnòstic”, afegeix.

Pel que fa als motius que expliquen l’auge d’aquestes eines tecnològiques, García Antrás apunta a factors generacionals i culturals. “Els joves són nadius digitals: han crescut resolent dubtes a través de la tecnologia. A més, valoren molt la immediatesa. La possibilitat d’obtenir una resposta en segons encaixa amb els seus hàbits”, explica. A això s’hi sumen la sensació d’autonomia, l’absència de tràmits administratius i la possibilitat de no interactuar directament amb una altra persona.

Per a l’especialista, no es tracta d’un canvi puntual, sinó estructural. “La intel·ligència artificial no només ofereix informació, sinó que l’organitza i la presenta amb aparença d’orientació personalitzada. Això pot generar una sensació de certesa que no equival a un diagnòstic clínic real”, adverteix.

A la consulta, aquest canvi ja és una realitat. “Cada vegada és més freqüent atendre persones que arriben amb hipòtesis molt definides. Abans deien ‘ho he buscat a internet’; ara diuen ‘la IA suggereix que podria tractar-se de…’”, assenyala. En alguns casos, això facilita la consulta en aportar una descripció més estructurada dels símptomes. En altres, pot generar ansietat, especialment quan s’esmenten malalties greus poc probables.

En medicina es treballa amb probabilitats

“El treball del metge consisteix a escoltar, validar la preocupació i reencadrar la informació dins d’una anàlisi clínica completa”, explica. I afegeix: “No hem de ser reticents a aquestes eines, sinó ajudar els pacients a entendre el paper real que tenen”.

Entre els principals riscos, destaca la descontextualització clínica. “La intel·ligència artificial pot oferir escenaris possibles, però no pot explorar físicament el pacient ni detectar signes clínics subtils”, afirma. També alerta del risc de falsa tranquil·litat o, en l’extrem contrari, d’alarmisme innecessari, així com de l’anomenada “cibercondria”, que incrementa l’ansietat després de consultar informació mèdica repetidament.

Notícies relacionades

El metge Josep Ramon Cugat: «Cada vegada tenim més evidència que dormir és tan essencial com menjar o respirar»

Caminar no és suficient després dels 65: Harvard assenyala l’exercici clau per frenar l’envelliment

“En medicina treballem amb probabilitats: el freqüent és freqüent i el rar és rar. Sense aquesta contextualització, el pacient pot sobrevalorar escenaris poc probables”, conclou.

En aquest context, els experts coincideixen que la intel·ligència artificial pot ser una eina útil com a orientació, però insisteixen en una idea clau: el diagnòstic i les decisions terapèutiques han de passar sempre pel criteri d’un professional sanitari.