El metge Josep Ramon Cugat: «Cada vegada tenim més evidència que dormir és tan essencial com menjar o respirar»

Dormir és una funció vital tan rellevant com menjar o respirar, però sovint és la gran oblidada en una societat accelerada. Dormir poc o malament provoca cansament, però a més augmenta el risc de malalties cardiovasculars, metabòliques i de salut mental. El doctor Josep Ramon Cugat, pneumòleg de la Fundació Althaia, referent en trastorns del son a la Catalunya central, ho té clar: «Dormir no és temps perdut; mentre dormim, el cos treballa intensament».

L’expert recorda que durant molts anys es va considerar el son com un «temps mort» en què el cos no treballava. Avui, la ciència demostra tot el contrari. «Cada vegada tenim més evidència que dormir és tan essencial com menjar o respirar», explica el doctor Cugat.

Mentre dormim, el cervell es regenera, es consoliden els aprenentatges –especialment en nens i joves– i el cos es recupera físicament. El somni també està estretament relacionat amb la regulació de la gana, el sistema immunitari i la regeneració muscular, un aspecte clau en persones que realitzen activitat física.

Quantitat i qualitat

Quan parlem de descans, la qualitat del son és tan o més important que la quantitat d’hores que es dorm. «El somni no és estàtic al llarg de la vida: de petits dormim més, i amb els anys les necessitats canvien», assenyala el pneumòleg.

El doctor Cugat utilitza una metàfora clara: «Dormir és com pujar una escala. Els primers esglaons són les fases superficials, però les més profundes són les realment reparadores». Si el somni es fragmenta, amb despertars freqüents, soroll o estrès, costa arribar a aquestes fases profundes i el descans no és reparador. Quan el son no és reparador durant la nit, no hi ha sensació d’haver descansat bé, tot i que la quantitat d’hores al llit hagi sigut adequada.

A més, com recorda el doctor Cugat, «som animals diürns i depenem dels ritmes circadiaris. Quan els alterem, com passa amb el ‘jet-lag’, els torns nocturns o els horaris laborals irregulars, el cos ho nota». Detalla que una pregunta senzilla per orientar-nos és si ens aixequem descansats o no.

Del cansament a la malaltia

A curt termini, els efectes de dormir malament són evidents: més cansament, irritabilitat, falta de concentració i pitjor rendiment laboral o escolar. Però a llarg termini, els riscos són molt més greus.

Dormir malament de manera habitual s’associa a alteracions hormonals, hipertensió,diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars,depressió i fins i tot malalties neurodegeneratives.

«Sovint normalitzem viure cansats, però el cansament crònic no és normal», alerta el doctor Cugat. Detalla que a la unitat de pneumologia ha detectat que les exigències laborals, la criança i la sensació d’haver d’arribar a tot fa que moltes persones retallin hores de son, cosa que genera un impacte directe molt important en la salut global de les persones.

Trastorns del son

L’insomni és el trastorn del son més conegut i també el més freqüent, especialment l’insomni de conciliació. «Vivim en una societat que ens demana ser superhumans: arribar a tot i, a les onze de la nit, encara tenim el dia al cap», explica l’especialista. Per anar a dormir, el cos necessita un ritual de transició entre l’estat de vigília i el descans, detalla el doctor Cugat.

Però l’insomni no és l’únic problema. També hi ha patologies obstructives, com l’apnea del son, la síndrome de les cames inquietes, les alteracions del ritme circadià o parasomnies com la narcolèpsia, una malaltia poc freqüent però molt incapacitant.

L’apnea del son és cada vegada més freqüent i, segons el doctor Cugat, té una prevalença especialment alta a la Catalunya central. Durant la nit, la via aèria es col·lapsa a l’altura del coll «com si aixaféssim una manguera» i l’aire no pot circular correctament. Això provoca baixades d’oxigen, despertars inconscients i un descans de mala qualitat, amb un augment del risc d’infart. L’excés de pes i la falta d’exercici són factors habituals en els que pateixen aquest trastorn, però no els únics. Diagnosticar i tractar l’apnea a temps és clau per prevenir complicacions greus.

Somni, estrès i salut mental

Per al doctor Cugat, la relació entre l’estrès i la qualitat del son «és un binomi que va de la mà». L’estrès empitjora el descans, però dormir malament també augmenta l’ansietat. El resultat és una pitjor qualitat de vida. Un bon descans pot ajudar a prevenir i millorar problemes de salut mental lleus o moderats, i és una eina sovint infravalorada en la seva prevenció.

Pantalles, horaris i hàbits

Notícies relacionades

Caminar no és suficient després dels 65: Harvard assenyala l’exercici clau per frenar l’envelliment

Pots emmalaltir de pesta porcina per menjar carn de porc o embotit? Tot sobre el brot que alerta el món

Vivim en una societat que dorm menys del necessari. Les pantalles hi tenen molt a veure. «La llum blava és un gran estimulant del cervell, i el contingut que consumim també ens activa», adverteix el doctor Cugat. Les recomanacions per a un somni més reparador són clares: evitar pantalles a partir de les vuit de la tarda; utilitzar llums càlids (menys de 2.700 kelvin); sopar aviat; evitar l’alcohol i la cafeïna a la nit; mantenir horaris regulars, també els caps de setmana; i dormir amb la màxima foscor possible a l’habitació. «Hauríem de fer una mica com les gallines: quan es pon el sol, començar a relaxar-nos», apunta l’expert.

Consultar un especialista

Un primer criteri orientatiu per saber si cal consultar un especialista és que, si els problemes de son només apareixen entre setmana, sovint estan relacionats amb l’estrès i el ritme de vida. Si també es mantenen els caps de setmana o durant les vacances, és necessari realitzar un estudi més profund per descartar una patologia subjacent, tal com explica el doctor Cugat.