"No sé quants cops he anat al tribunal mèdic"

És estadística de professió però com que ha de treballar davant l’ordinador, no pot portar a terme la seva tasca sense dolors. Tanmateix, en tres ocasions, després de superar el màxim temps de baixa, la Seguretat Social l’ha obligat a incorporar-se. "Ja no sé ni quantes vegades he anat al tribunal mèdic, que en cinc minuts decideix si pots treballar o no –reflexiona–. Quan es veuen en la tessitura de donar-me la incapacitat permanent, sempre decideixen que torni".

Segons la seva opinió, no li concedeixen la incapacitat perquè encara és jove, la seva feina no requereix esforç físic –però no pot estar més de 40 minuts asseguda"– i la seva base reguladora és alta. "I com que pel meu aspecte no semblo un malalt, estic vivint un constant judici extern per part de la Seguretat Social", afegeix. Judici que també pateix per part de la societat. "De vegades fins i tot has d’aguantar que gent que estimes et digui ‘no et passa res’, com si m’ho inventés, és una malaltia molt incompresa", explica.

El cas de Torres s’ha agreujat perquè, després de l’operació de l’hèrnia discal que li provocava la ciàtica crònica que va patir després de trencar-se el genoll, li ha sorgit una fibrosi que ha provocat que l’arrel nerviosa atrapada s’hagi multiplicat en cinc arrels. A més, no la poden tornar a operar perquè els metges coincideixen que si el seu cos produeix fibrosi al cicatritzar, pot tornar a aparèixer i perjudicar-lo més encara.

A la Unitat del Dolor

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

Davant d’això, ha sigut derivada a la Unitat del Dolor, amb tan mala sort que tampoc acaben de funcionar els neuroestimuladors medul·lars que li han aplicat per evitar que el senyal del dolor arribi al cervell. Ja li han posat tres dispositius en tres anys, quan el normal és que durin bastant més, però els metges sospiten que la fibrosi provoca que els elèctrodes deixin de funcionar.

I, en tot aquest periple, és víctima de les llistes d’espera, que en les patologies traumatològiques són de les més voluminoses. Per operar-se de l’hèrnia va haver d’acudir a la medicina privada, malgrat ser una ferma defensora de la pública, perquè havia d’esperar un any. A més, transcorren mesos entre que s’agreugen les crisis de dolor i li donen cita per a una reprogramació del neuroestimulador o detectar què està fallant. "És impossible contactar amb la Unitat del Dolor fora de les cites", denuncia.