El mal d’esquena es dispara entre els de menys de 45 anys

Es tracta, per tant, d’una de les epidèmies de les societats contemporànies. Tothom coneix algú que té mal d’esquena puntual o crònic, o el té en primera persona, però la resposta del sistema sanitari és insuficient. Per exemple, les patologies traumatològiques són la tercera especialitat amb més llistes d’espera tant perquè puguin ser tractades per un especialista (amb un temps mitjà d’espera de tres mesos) com per entrar al quiròfan (133 dies, 4,4 mesos). Alhora, les escasses unitats multidisciplinàries per tractar el dolor, quan aquest s’ha agreujat i s’ha cronificat, són tan plenes que l’espera pot superar l’any.

Solucions de pagament

Davant això, com el dolor en ocasions limita completament el pacient, l’obliga a guardar repòs o caminar recolzat amb un bastó o crossa, els malalts busquen solucions pel seu compte: es prenen els complements alimentaris que venen a les farmàcies, acudeixen a la medicina privada i es paguen el fisioterapeuta o osteòpata de la seva butxaca. A més, quan el dolor no remet i es prolonga, provoca ansietat (40%), depressió (24%) i alteracions del son (42%).

Els recursos públics esdevenen clarament insuficients malgrat que l’informe del Sistema Nacional de Salut de l’any 2017 (publicat el 2019) indica que la lumbàlgia (la localització més freqüent del mal d’esquena) és el segon problema de salut crònic, amb el 18,5% de la població afectada, per darrere de la hipertensió arterial, que afecta el 19,8% de les persones.

La incidència és més gran en les dones i apareix amb més freqüència entre els 45 i 55 anys, en moltes ocasions per postures forçades relacionades amb la feina, l’estrès, les activitats esportives, un sobreesforç o l’obesitat. En aquest col·lectiu d’edat, les malalties més freqüents són les hèrnies i les contractures musculars relacionades amb la feina o la pràctica esportiva, que en els últims anys s’ha incrementat.

En persones d’entre 45 i 55 anys, les malalties més freqüents són les hèrnies o contractures que estan relacionades amb feina o esport.

Mentrestant, en la població d’una edat més avançada, les causes que són més freqüents són l’artrosi o l’espondiloartrosi que acompanya l’envelliment del sistema musculoesquelètic, segons enumera Hermann Ribera, cap de la Unitat del Dolor de l’Hospital Universitari Son Espases (Palma) i secretari de la Societat Espanyola del Dolor (SEC).

Tot i que la conscienciació entorn de la importància de practicar esport i mantenir-se actius ha calat en una part important de la població, una altra part substancial fa una vida massa sedentària, comportament que s’ha accentuat amb la generalització de les pantalles, que permeten fer la compra o molts tràmits amb un simple clic. Referent a això, hi ha estudis que relacionen l’alta incidència del mal d’esquena amb les postures mantingudes durant molt temps en l’ús de la tecnologia, incloses les feines que es duen a terme durant hores davant de l’ordinador.

Dos milions de consultes a l’any

Les dades de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball apunten que el 87% de les baixes laborals provocades per accidents o malalties relacionades amb la feina estan relacionades amb les patologies traumatològiques, com per exemple lesions en genolls i en altres extremitats i articulacions, així com afectacions a l’esquena. Les dades de les mútues indiquen, a més, que tants les lumbàlgies com altres malalties a la columna la causa de les quals no són les malalties laborals, sinó la vida fora de la feina, també han anat a més (de 431.696 incapacitats temporals el 2019 a 506.583 el 2022).

La prevalença de les lesions a l’esquena també s’aprecia a les consultes, on la lumbàlgia provoca més de dos milions de consultes a l’any en l’atenció Ppimària. El problema és que els centres de salut no poden derivar els pacients als tractaments de fisioteràpia. La seva resposta passa per prescriure medicació i consells mèdics indicats per a cada malaltia, però aquestes solucions no serveixen per mitigar la lesió o el dolor d’un gruix d’aquestes malalties. En ocasions, quan el pacient arriba a l’especialista, ja «és massa tard», segons adverteix el doctor José Lizón, especialista en cirurgia de columna de l’Hospital de Dénia i fundador del portal Infoespalda.

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

És tard perquè, a partir de tres mesos, el dolor tendeix a «cronificar-se» perquè s’altera el sistema del dolor i en ocasions emet senyals encara que la lesió desaparegui, amb la qual cosa és «més difícil tractar als pacients». En els casos més greus, és necessari derivar-los a les unitats del dolor, però amb prou feines n’hi ha un centenar, que no donen l’abast per atendre tots els pacients. A més, moltes d’aquestes no tenen psicòlegs, una ajuda fonamental per als pacients a qui el dolor limita completament la vida i durant mesos.

En aquestes unitats s’utilitzen tractaments innovadors i que donen resultats, com per exemple els dispositius de radiofreqüència per actuar sobre nervis, el làser per a les hèrnies, l’estimulació de la medul·la espinal o la medicina regenerativa. El problema és que duren uns sis mesos i com que les unitats són tan plenes, en comptes de repetir el tractament quan comença a deixar de tenir efecte, es repeteix a l’any o més i el dolor torna a cronificar-se. n