Sanitat registra cinc casos de reaccions greus per confondre escopolamina amb butilescopolamina

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha informat de cinc casos de reaccions adverses greus relacionades amb l’administració errònia d’escopolamina en lloc de butilescopolamina.

Segons ha detallat a través d’un comunicat l’AEMPS, dependent del Ministeri de Sanitat, els pacients afectats han requerit assistència mèdica.

Com explica l’AEMPS, la denominació tan similar dels dos principis actius «els fa susceptibles de confusió». No obstant, les seves indicacions i dosificació són molt diferents.

La butilescopolamina bromur (abans denominada escopolamina butilbromur) no travessa la barrera hematoencefàlica. Està indicada per al tractament d’espasmes aguts del tracte gastrointestinal, biliar i genitourinari (consulteu-ne la fitxa tècnica per a informació detallada).

L’escopolamina hidrobromur, en canvi, travessa la barrera hematoencefàlica i està indicada com a premedicació en l’anestèsia per reduir la salivació excessiva i les secrecions del tracte respiratori (consulteu-ne la fitxa tècnica per a informació detallada).

Sanitat alerta que l’administració per error d’escopolamina amb la dosi de butilescopolamina suposa «una sobredosi que pot provocar reaccions adverses anticolinèrgiques a nivell del sistema nerviós central i conseqüències greus». Els signes i símptomes característics de la sobredosi d’escopolamina són cefalea, nàusees, vòmits, visió borrosa, confusió, desorientació, pèrdua de memòria i al·lucinacions.

Notícies relacionades

Investigadors de l’Hospital del Mar descobreixen com evitar la metàstasi en càncer de mama abans que es manifesti

Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població

Per això han aconsellat als professionals sanitaris que prestin «una atenció detallada» a la possible confusió entre escopolamina i butilescopolamina, tant en la prescripció com en la dispensació i administració del medicament.

Així, abans de dispensar o d’administrar el medicament, insten els sanitaris a «verificar-ne el nom, la dosi, la forma farmacèutica i la indicació corresponents».