El suïcidi és la primera causa de mort entre els adolescents: ¿les xarxes socials són al darrere?

Ni el càncer ni els accidents de trànsit. La primera causa de mort entre els adolescents és el suïcidi.

Segons dades de Save The Children, el 2% dels joves van tenir pensaments suïcides l’any passat. I el que és pitjor: en el grup entre 13 i 16 anys, el percentatge es triplica.

Davant aquesta situació tan alarmant, la Fundació Cofares ha celebrat la trobada ‘Suïcidi en adolescents i xarxes Socials’.

Amb l’objectiu de visibilitzar la importància de la salut mental en els joves i per conscienciar la societat sobre el risc emergent que presenten les noves tecnologies i, especialment, les xarxes socials.

En aquesta trobada, que es va celebrar a Madrid, diversos experts en salut mental s’han encarregat d’abordar els factors més influents en l’augment dels trastorns psicològics entre els joves.

I així, junt amb Sofía Azcona, directora de la Fundació Cofares, han participat:

• la doctora María José Penzol, metge especialista en Psiquiatria d’Infància i Adolescència;

• Luis Fernando López Martínez, psicòleg general sanitari, psicoterapeuta, codirector ISNISS del programa Doctorat de Psicologia de Salut de la UNED i coordinador tècnic d’‘Hablemos de suicidio’ del Col·legi de la Psicologia de Madrid;

• Laura Cuesta, professora de Cibercomunicació i Nous Mitjans de la Universitat Camilo José Cela i responsable de continguts digitals del Servei de Prevenció d’Addiccions de l’Ajuntament de Madrid.

Les causes d’una dramàtica realitat

Les raons que expliquen les dures xifres són:

• Les situacions de violència

• L’assetjament escolar

• El ciberbullying.

Aquestes són les causes principals que porten els més joves a voler treure’s la vida.

De fet, com recalca l’organització no governamental, les víctimes de bullying tenen 2,23 vegades més risc de tenir ideacions suïcides i 2,55 vegades més intents que aquells que no l’han patit.

Un tema «difícil de parlar i de reconèixer en el si familiar», com explica la directora de la Fundació Cofares, que ha liderat la trobada amb professionals per abordar aquesta problemàtica des de la perspectiva d’Internet.

El psicòleg Luis Fernández López detalla que les xarxes socials juguen un paper fonamental entre els adolescents amb pensament suïcida, ja que es poden convertir en una «comunitat on es dona suport i validen la part més insalubre de la comunicació interpersonal». 

Fins i tot poden servir com a plataformes per «trobar els recursos perquè l’autolesió sigui un mitjà finalment letal».

Tot i que és veritat, recalca Fernández López, que les xarxes socials són un espai «per sentir-se integrats i no jutjats». «Les persones que planegen com acabar amb la seva vida ho fan com una via per acabar amb un sofriment».

• «El suïcidi no és un trastorn mental, és una conducta deguda al dolor, la desesperança i la desconnexió que, a través de determinades eines, podem disminuir i aprendre a afrontar».

¿Per què hi ha cada vegada més suïcidis a Espanya?

Els pensaments suïcides incrementen amb l’edat. I, d’acord amb Save The Children, són més freqüents en nenes a partir dels 13 anys. Però són més els homes els que, en proporció, acaben portant a terme la ideació suïcida.

A part del gènere, el nivell de renda familiar també influeix. El percentatge d’adolescents amb pensaments suïcides en llars amb rendes més altes és de l’1% en comparació amb el 4% de joves en nuclis amb rendes més baixes. 

La psiquiatra María José Penzol assenyala que «els factors que estan influint» en l’augment de la ideació suïcida són:

• L’aïllament per la covid-19 «en una edat en la qual el contacte social és importantíssim». L’adolescència és una etapa de la vida necessària i obligatòria per desenvolupar una sèrie d’habilitats que ens permetin iniciar la vida adulta amb èxit.

• El consum excessiu i sense supervisió dels dispositius electrònics i de cànnabis, que desencadena en trastorns psicòtics, com esquizofrènia, en les persones més vulnerables.

«No totes les persones que fumen cànnabis desenvoluparan aquests trastorns, però sí que ho faran, sobretot, les que genèticament hi estan predisposades. Quan passa en l’adolescència, té més mal pronòstic i resposta al tractament».

El 40% dels joves han patit ciberassetjament durant la infància

El ciberassetjament, és a dir, assetjament a través de les xarxes socials, és una pràctica que pateixen els nens a partir dels 8 o 9 anys. I és que, com posa èmfasi la doctora Penzol:

«Les xarxes socials estan afectant la salut mental dels adolescents».

Celia Borrás, presidenta de l’associació Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS), explica que el paper dels assetjadors ha canviat amb l’aparició de les noves tecnologies.

• «La comunicació per WhatsApp pot ser realment dura, ja que l’assetjador està entrant a casa teva, a la teva pròpia habitació, i això fa que hi hagi més pressió».

Per això, Laura Cuesta Cano, responsable de continguts digitals de Prevenció d’Addiccions de l’Ajuntament de Madrid, explica:

«La fórmula més eficaç de prevenció i protecció dels menors és l’alfabetització digital, que és el que els permetrà tenir sentit crític i emocional per poder enfrontar-se als riscos de la xarxa».

Tot i que els menors no poden registrar-se en la majoria de les xarxes socials i a Espanya només és legal a partir dels 14 anys, molts d’ells ho fan amb total impunitat.

• «A partir dels 14 anys, un menor ja pot ser gestor de les dades. No hi ha un control eficaç de l’edat en cap de les plataformes». Les xarxes socials, a més, són desconegudes per a una gran part dels pares, que desconeixen que inciten al ciberassetjament.

«Algunes xarxes socials fomenten l’anonimat i comparteixen dades personals i contingut eròtic, ja que no tenen consciència de l’empremta digital. I això pot derivar en una sextorsió o xantatge, que suposa un perill més enllà de les pantalles.»

• «La solució no és limitar l’ús dels canals perquè els continguts inadequats no els afectin. La tecnologia té també molts aspectes positius que cal explicar-los. La clau consisteix a ensenyar-los a utilitzar internet d’una manera sana perquè sàpiguen treure’n el millor rendiment.»

Costa Cano insta, per tant, «a parlar de tecnologia a casa» per determinar, per exemple, l’edat per tenir el primer mòbil. «L’edat apropiada només la coneix la família, perquè cada fill és diferent pel seu grau de maduresa i per les seves circumstàncies personals». 

¿Com prevenir que els nostres fills vegin pornografia?

L’accés a la pornografia a Espanya s’ha avançat a l’etapa infantil. La primera vegada que els nens veuen porno al nostre país és als vuit anys.

Notícies relacionades

Retirat un altre fuet tallat per salmonel·la: ja són tres marques afectades per aquesta raó

Tens nafres a la boca que no desapareixen? Podrien ser el primer símptoma del càncer oral, que no para d’augmentar

No obstant, el consum d’aquest tipus de contingut se situa en els 14 anys entre els adolescents homes i en els 16 entre les dones. Però, ¿què es pot fer davant això?

«Hi ha famílies que entreguen el primer dispositiu per la primera comunió, sense cap mena d’educació prèvia; aquest és el risc. Els controls dels pares són una bona eina, sobretot a edats molt primerenques, i poden ajudar a bloquejar aquests continguts que es poden trobar a la xarxa, però no poden substituir la nostra tasca educativa», conclou.