‘Quart Cinturó’
La Cambra de Sabadell reclama que es revisi la xarxa de carreteres vallesanes per adaptar-la a l’ampliació de la B-40
La Campanya Contra el Quart Cinturó exigeix focalitzar les inversions en el transport públic davant el «caos» de Rodalies
CONTEXT | ¿Què és el ‘Quart Cinturó’ i com afectaria al Vallès?
La Cambra de Comerç de Sabadell reclama que es revisi la xarxa de carreteres vallesanes amb la mirada posada a l’entrada en funcionament de la prolongació de la B-40 fins a Terrassa i la previsió d’allargar-la fins a Sabadell.
L’entitat ha presentat un estudi en què auguren un increment de mobilitat en les vies transversals i secundàries derivat de la nova connexió entre el Vallès Occidental i el nord del Baix Llobregat.
De la mateixa manera, insten les administracions a arribar a un consens ja no en el tram de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell, també en el traçat definitiu de la B-40 fins a Granollers, apuntant que en cap cas hauria de creuar l’interior de les trames urbanes ja existents.
La petició s’ha fet en el marc de la presentació de les conclusions de l’estudi que la Cambra de Comerç de Sabadell a l’Institut Ostrom sobre els efectes que tindria la construcció de la B-40, o com es coneix popularment el ‘Quart Cinturó’ per referir-se al traçat previst d’inici.
No obstant, l’entitat és molt conscient que es parla de previsions a llarg termini, ja que amb la previsió que el tram Abrera-Viladecavalls entri en funcionament l’últim trimestre d’aquest any, de Terrassa fins a Sabadell, i, fins i tot, Granollers, és un projecte de futur.
L’informe destaca l’impacte que la via tindria al territori com un efecte multiplicador del PIB. «A curt termini estem parlant d’un augment del 2%, però a llarg seria del 6%», explica Pau Vila, president de l’Institut Ostrom.
Aquestes dades s’extrapolen a partir de l’anàlisi d’infraestructures similars desenvolupades en zones amb característiques similars a les del Vallès, on s’ha vist com la renda de les llars augmenta i que contribueix a reduir la desigualtat.
«Amb la via es traurien uns 13.000 cotxes diaris de les zones urbanes, fomentant la creació de noves zones de vivenda no tensades i amb preus més assequibles», explica Vila. De retruc, la competitivitat en l’àmbit industrial augmentaria un 4% gràcies a la capacitat logística que comportaria la carretera.
Millores necessàries
En aquest context, la Cambra assenyala que la via comportaria una necessària millora de la xarxa viària del Vallès Occidental, «antiquada i deixada», segons el seu president, Ramon Alberich, algunes de les quals mantenen traçats i característiques similars des de fa dècades. «És essencial no només invertir en una infraestructura com la B-40, que dona servei local i també a tot Catalunya, també cal invertir a millorar els traçats i capacitats de les carreteres de connexió transversal», detalla.
El president de la Cambra destaca que a l’informe queda reflectit com Sabadell i Terrassa són les úniques ciutats de tot l’Estat de més de 130.000 habitants que no tenen un sistema perifèric viari, el concepte tradicional de ronda, pel que reclama que posi fil a l’agulla en aquest sentit. A Sabadell, a dia d’avui només existeix la ronda Oeste, que connecta l’autopista C-58 amb la carretera de Matadepera, i des d’on la previsió seria allargar el traçat fins a Castellar del Vallès a través d’una futura ronda Nord.
És en aquest punt on Alberich demana una profunda reflexió sobre el concepte de la via, que considera que no s’hauria de barrejar amb l’ampliació de la B-40. La ronda Nord està pensada per passar per l’avinguda de les Palmeres de Sabadell i acabar en una rotonda, que es construiria a prop del punt net que hi ha a la carretera de Castellar, però creu que fer que aquest també fos part del tram de la B-40 seria «un error».
«La ronda Nord és essencial, però com a ronda de Sabadell, amb la seva velocitat, característiques i mida, però sempre per donar solucions a la mobilitat de Sabadell», apunta. I afegeix: «La B-40 ha de passar per fora de la trama urbana, amb el traçat que generi consens.»
Notícies relacionadesÉs precisament aquest el punt de controvèrsia, ja que alguns plans situaven la via creuant espais naturals com el bosc de Can Feu, l’entorn de Sant Julià o el torrent de Colobrers, per la qual cosa Alberich reclama entesa: «La nostra posició és que passi per on sigui necessari que passi, amb el mínim impacte, però que es faci», conclou.
En aquest sentit, reclamen les administracions que treballin perquè el projecte de la B-40 no es quedi aquí i segueixi el camí plantejat, que implicaria connectar el Baix Llobregat, Terrassa i Sabadell amb la capital del Vallès Oriental, Granollers. Per això, insten que s’estableixi un termini i una «solució de consens».
