Una iniciativa ciutadana vol recuperar el desaparegut bosc de Can Feu a Sabadell

Fa poc més d’un segle, l’entorn del castell de Can Feu de Sabadell (Vallès Occidental) era un dels punts de referència cultural de la ciutat. L’entorn es caracteritzava per tenir espais de trobada envoltats per un bosc espès. Tot això, no obstant, va desaparèixer amb la venda dels terrenys per construir edificis i donar, així, resposta a l’onada migratòria de mitjans del segle passat.

Ara l’Associació Cultural Can Haga ha iniciat un procediment perquè es replanti la zona. L’objectiu és que els terrenys no edificats recuperin al màxim la massa forestal original, amb la restitució de camins, torrents i fins i tot un antic pont. Els promotors han iniciat un procés de recollida de firmes que ja va camí del miler de recolzament.

La proposta parteix de la voluntat de recuperar tota la zona de bosc possible partint dels mapes que es disposen, i tenint en compte els terrenys on actualment no s’ha construït, principalment destinat a sòl industrial però on encara no s’ha edificat. «Volem que es repoblin amb arbres, tal com figura en els plans originals de la ciutat i recuperar l’aspecte que el bosc tenia a principis del segle XX», afirma Aleix González, president de l’Associació Cultural Can Feu.

Quatre segles d’història

El bosc es va plantar a finals del segle XVII amb l’objectiu de generar fusta que servís per construir barcos de guerra. Quan es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard, es va deixar d’explotar aquest espai, que va créixer fins a arribar a les 60 hectàrees de pins, roures i alzines: «El travessaven els torrents de Can Feu i Can Gambús, i al nord hi havia dues esplanades on es feien els actes culturals més importants de l’època, com sardanes, teatre o concerts, el pla de l’Amor i el pla de la Font», explica González.

Propietat del noble Josep Nicolau de Olzina, el va cedir a la ciutat de manera desinteressada, i aquest en va fer un ús recreatiu. Amb la seva mort, el 1924, els terrenys els va heretar el seu nebot, Guillermo de Pallejà Ferrer-Vidal, que va intentar vendre’ls a l’Ajuntament per un milió de pessetes (6.000 euros), xifra que el consistori de l’època no podia assumir.

En els anys 30 del segle passat se’m va vendre una part, on es va fer un projecte inicial per fer cases, de les quals queda una mostra al barri de Merinals, i amb l’esclat de la Guerra Civil els veïns de la ciutat van talar arbres per poder-se escalfar.

Recuperar l’espai natural

Ara, de tota aquella massa forestal, queda un petit reducte al costat de l’entorn de la Torre d’Haga, coneguda popularment com el castell de Can Feu, on els torrents s’han canalitzat, un antic pont de 1880 està enterrat i alguns dels arbres originals encara fan ombra a l’espai de l’antic pas d’aigua.

Per aquesta raó, l’associació ha traslladat una proposta, que ja es va dibuixar de cara al concurs per urbanitzar l’espai resultant del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu. «Vam plantejar recuperar l’espai natural del castell entre la línia del tren i l’avinguda d’Arrahona, amb la perimetria original, un dels torrents, els camins interiors del bosc i el pont que va quedar enterrat», diu González.

A més, el col·lectiu conserva plançons d’arbres que han crescut en testos a casa dels membres de l’associació, i que han sorgit de llavors d’exemplars del bosc original. «Voldríem fer una gran festa ciutadana per plantar-los de nou al lloc que els correspon ser», afirma el seu president.

Projecte d’urbanització pendent

L’Ajuntament, d’altra banda, no veu malament la proposta de l’entitat, si bé es remet al procés d’urbanització de l’espai que ha sorgit al barri amb el soterrament de les vies del tren. El mes de juny passat, la Junta de Govern Local va aprovar posar en marxa un concurs de projectes urbanístics per definir l’espai, amb un pressupost de 129.779,76 euros.

Aquest projecte, no obstant, només afectaria una part de l’espai que l’associació vol recuperar com a bosc. En aquest entorn, proposen, a més, crear un espai que cobreix l’ús recreatiu que van tenir dècades enrere les dues esplanades, i que s’ubicaria en una zona on ara hi ha camps.

A part, l’Ajuntament ha plantejat un projecte per reformar l’edifici del castell per ubicar un centre de formació en activitats vinculades al medi ambient. El projecte, que el consistori estima que superarà els 8 milions d’euros d’inversió, es presentarà per optar als fons Next Generation de la Unió Europea.

Notícies relacionades

Una de cada tres parades de mercats municipals a la província de Barcelona està tancada

Una persona morta al centre comercial Via Sabadell en desprendre's un plafó de formigó d'una botiga

L’entitat, no obstant, considera que s’hauria de potenciar la dignificació de l’edifici i del seu entorn, centrant l’activitat que es porti a terme en la interpretació històrica del castell.

Més notícies de Sabadell a l’edició local d’EL PERIÓDICO