Anar al contingut

Estudi

Instal·len comptadors de persones en vuit ciutats catalanes per estudiar els patrons de comportament

L'acció forma part d'un estudi de la UAB i la Fundació Comerç Ciutadà per definir estratègies comercials concretes com fan les grans superfícies

ACN

La Fundació Comerç Ciutadà, que aglutina entitats comercials de Vic, Mataró, Olot, Figueres, Tarragona, Granollers, Sabadell i Terrassa, i la UAB han instal·lat comptadors de persones en diversos eixos comercials d'aquests municipis. L'acció s'emmarca en la primera edició de l'Observatori dels Centres Urbans i Comerç que els dos ens han creat per analitzar quins són els patrons de comportament dels consumidors d'aquestes ciutats mitjanes i definir estratègies concretes per captar i atraure els clients, igual que fan les grans superfícies.

L'estudi reflecteix que els centres urbans de les ciutats monitoritzades han tingut un volum global de 16,5 milions de visitants, amb una intensitat diària de 90.564 clients potencials durant els 10 mesos analitzats. Les dades també revelen que hi ha diversos models de comportaments en aquestes ciutats i que aspectes com la presència de mercats setmanals a l'aire lliure, mobiliari urbà o de zones de vianants fan augmentar l'afluència de consumidors.

L'Observatori dels Centres Urbans i Comerç, que han desenvolupat investigadors del departament de Geografia de la UAB, pretén identificar com es comporten aquestes localitats des del punt de vista comercial. “Permet detectar quina activitat és més atractiva i com es distribueix el flux de la població pels carrers on hi ha activitat comercial”, explica Anna Vera, responsable de l'Observatori.

Per fer-ho possible s'ha instal·lat 19 comptadors de vianants en diversos punts de les vuit ciutats que participen en aquesta investigació. “Han estat posats tres setmanes en cada municipi i la informació recollida ha sigut clau per assentar les bases i establir metodologies i criteris de cara al futur i alhora per determinar quina ha de ser la rotació d'aquests dispositius perquè el que es vol monitoritzar no són dies especials, sinó el dia a dia corrent”, comenta la investigadora.

Tres categories de carrers

Per distribuir aquests comptadors s'han creat tres categories de carrers. La primera fa referència als que compten amb trànsit rodat i voreres estretes, la segona als que també permeten el pas de vehicles, però que disposen de voreres àmplies i alguns elements de mobiliari urbà, i la tercera, correspon a eixos de vianants amb elements d'estada com bancs o ornamentals com arbres o plantes. “En funció d'aquests criteris s'ha dut a terme la monitorització en carrers que representen la zona centre de cada localitat i els carrers propers que els ciutadans utilitzen per accedir-hi”, comenta Vera, que indica que els carrers “més agradables” per passejar o estar-s'hi són els que atrauen més als ciutadans.

Entre les dades més rellevants, l'estudi reflecteix que els centres urbans de les ciutats monitoritzades han tingut un volum global de 16,5 milions de visitants, amb una intensitat mitjana diària de 90.564 clients potencials durant els 10 mesos analitzats. Diàriament els fluxos mostren diferències entre franges horàries. Els dies laborals presenten la major afluència de vianants en la franja horària de les cinc a les nou, coincidint amb l'horari comercial de tarda. Mentre que els dies festius la major afluència es concentra al matí, de nou a una.

En paral·lel, s'han censat un total de 5.172 locals comercials, dels quals un 81,9% són locals oberts i un 18,1% tancats. En els 10 mesos estudiats hi ha hagut una rotació comercial del 3,6% que afecta principalment equipaments de persones i alimentació. L'informe també indica que l'activitat comercial dels centres urbans es caracteritza per la seva diversitat sectorial, no obstant això, el sector amb més representació és l'equipament de persones, amb un 23%.

Ciutats metropolitanes, turístiques i d'interior

Una altra de les principals conclusions de l'estudi és que existeixen diferents models de comportament entre les vuit ciutats analitzades. Per una banda, hi ha un conjunt que presenta un comportament “més metropolità” de forma que el flux de vianants es redueix en els dies festius i s'incrementa en les jornades feineres. Aquest seria el cas de municipis com Terrassa, Sabadell o Mataró.

Una segona modalitat és la que correspon a nuclis amb un dinamisme cultural més o menys accentuat, com Figueres o Olot, on la presència de museus o altres pols d'atracció fan que la presència de visitants es mantingui també en dies en què els comerços es troben tancats.

Per últim, hi ha una tercera categoria, que correspon a ciutats d'interior com Vic o Granollers, que disposen “d'un centre vertebrador que va més enllà de la ciutat i actua com a node d'atracció per a tota la comarca”, indica la responsable de l'Observatori, que explica que en aquests casos, a més, la ciutat disposa d'un mercat setmanal, que també fa de reclam per a visitants de poblacions pròximes els dies en què se celebra.

Competir amb els centres comercials tancats

Maria Costa, presidenta de la Fundació Comerç Ciutadà, assegura que gràcies a aquest estudi les ciutats podran disposar de dades similars a les que tenen els centres comercials tancats i que els permet definir estratègies comercials concretes. “Fins ara ens trobàvem que no teníem cap indicador fiable”, comenta Costa.  

“Ara tenim el flux de gent que passa pel carrer, però hem de saber qui va a la botiga i la taxa de conversió en tiquets, què passa i per què, quin públic hem de seduir, com podem recuperar els clients adolescents que veiem que se'n van i com evitar la fuga de consumidors”, afirma.

En aquest sentit, Costa remarca la necessitat que les ciutats es diferenciïn les unes de les altres. “Últimament totes són iguals, fruit de la globalització els aparadors són clons. Volem tornar a les nostres essències i recuperar uns valors que la gent pugui identificar”, considera la presidenta de la Fundació. Així mateix aposta per una major implicació amb la ciutat, les festes i les tradicions locals.

Més notícies de Sabadell a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 

0 Comentaris
cargando