Fèlix: "Quan vius al carrer aprens a dormir amb un ull sempre obert"

Si hi ha llum al final del túnel és una pregunta que es fan molts sensesostre. La situació de marginació social en què es troben moltes persones que viuen en aquestes condicions, a vegades temporal i a vegades més enquistada, sumada als problemes burocràtics per compaginar les poques ajudes que reben amb una feina temporal, fa que tinguin moltes dificultats per passar pàgina i trobar un nou un lloc en el mercat de treball.

Des de fa anys, Creu Roja impulsa diversos projectes per ajudar els que es troben en aquestes circumstàncies. En Fèlix, un sabadellenc de 53 anys que ha viscut un any al carrer, s'ha convertit en el primer sensesostre que l'entitat aconsegueix reinserir amb èxit en aquesta ciutat. No únicament ha aixecat el cap: ha trobat treball, pis i parella.

En Fèlix ho tenia tot, estava casat, amb un fill i vivia en un dúplex de 120 metres quadrats a Santa Perpètua de Mogoda, amb piscina, pàrquing i traster. Les coses les anaven bé a casa, havia cotitzat a la Seguretat Social durant 29 anys i treballava en una empresa d'arts gràfiques.

Però de sobte tot es va torçar. La seva dona el va deixar, l'empresa va fer un Expedient de Regulació d'Ocupació i es va veure obligat a marxar a viure de lloguer. “Com  va passar a molta gent, se'm van començar a acumular els deutes, no podia fer front a la hipoteca de 900 euros i teníem molts préstecs en targetes”, explica en Fèlix en una entrevista a l'ACN.

La companyia va deixar de pagar-lo durant dos mesos, temps suficient perquè el llogater el denunciés i el jutge decidís fer-lo fora del pis. D'allà es va traslladar a un immoble de Badalona, després a una habitació rellogada a Barcelona, d'on va haver de marxar “per les greus humitats que hi havia”, i finalment va tornar a Sabadell. Els subsidis se li van acabar i es va veure incapaç d'afrontar els 180 euros mensuals que costava el dormitori.

VIURE AL CARRER

Finalment, el 2016, va acabar vivint al carrer. “Sempre havia vist molta gent que vivia al carrer, com ho feia jo llavors, i sempre havia pensat que això no em podia passar a mi”, confessa l'usuari de Creu Roja, que afirma que quan es va trobar en aquesta situació va intentar mantenir “el cap fred” i sempre va tenir clar que no volia quedar-se encallat. “Veia a altres persones i pensava que no volia arribar a aquell extrem, que m'havia de moure”, afegeix.

Assegura que va voltar per diferents punts del municipi i que va passar un temps a la sala d'espera d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí i a la part inferior d'unes escales del pavelló esportiu de la zona sud de Sabadell. “Quan vius al carrer aprens a dormir amb un ull sempre obert”, reconeix en Fèlix, que explica que va aprendre a deixar la por a banda per poder “sobreviure”.

Com que no estava empadronat a la ciutat, Serveis Socials va frenar el seu accés a determinats ajuts, tot plegat per temes burocràtics, per la qual cosa va recórrer a entitats com Càritas i Creu Roja. Allà tenien servei de dutxa, rober i també de menjador, i va ser el primer pas per començar a reflotar. “Creu Roja em va oferir primer un curs de manipulador de carretons i després en vaig fer un altre de venedor expenedor per a benzineres i fa un mes que vaig començar a treballar”, relata en Fèlix.

Paral·lelament, Càritas el va ajudar a trobar un lloc on dormir, i actualment comparteix pis amb un jove d'origen africà que fa 20 anys que va arribar a Catalunya. “El primer dia tornant a dormir sota un sostre va ser  molt emocionant”, reconeix el sabadellenc, que afirma que malgrat passar-ho molt malament, va intentar mantenir-se serè i no caure en cap mena d'addicció. “Et trobes amb moltes coses quan vius al carrer, jo he preferit aprendre i quedar-me amb les bones”, indica.

“El meu consell és que la gent que es trobi en aquesta situació segueixi endavant, picant portes, perquè hi ha sortida per a tot, que no s'acostumin a aquell sistema de vida, a cobrar les ajudes i punt”, assenyala. Ara, en Fèlix, amb 53 anys, espera estabilitzar-se. Té contracte fins a finals de desembre en una benzinera del Vallès Occidental i vol anar-se'n a viure amb la seva nova parella, a qui va conèixer quan dormia al carrer. “Tothom es pot valer per si mateix. Jo ho he aconseguit”, afirma.

RISC D'ENQUISTAMENT

Míriam Donate, tècnica d'Ocupació del grup de majors de 45 anys de Creu Roja, assegura que el cas del Fèlix és molt rellevant perquè és la primera vegada que l'entitat sabadellenca aconsegueix que una persona amb aquest perfil s'interessi pels programes formatius que ofereix l'entitat i acabi reinserint-se en el mercat de treball i en la societat amb tant d'èxit.

“N'hem atès d'altres, però no han acabat sortint perquè quan comencen a cobrar alguna mena d'ajuda i tenen certa estabilitat, ja no tornen”, comenta Donate, que assegura que el més important és aconseguir que els usuaris “vulguin treballar” i passar pàgina per “sortir de la situació en què estan”.

En aquesta línia, remarca que les ajudes econòmiques o alimentàries que reben les persones que es troben en risc d'exclusió són fàcils de perdre. “Ens hem trobat amb persones a qui per treballar un mes els retiren aquestes prestacions i després tenen molts problemes per tornar-les a obtenir”, comenta la tècnica d'Ocupació, que assegura que aquests aspectes burocràtics són un inconvenient per a les persones que volen tirar endavant.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

 

 Més notícies de Sabadell