Erasmus+, un model d’èxit encara lluny de l’abast de tothom

Segons indica l’últim informe de l’Erasmus Student Network (ESN), del 2024, la mobilitat té un impacte clar: el sentiment de pertinença a Europa augmenta després d’una estada a l’estranger –passa de 3,99 a 4,27 en una escala de 5 punts– i també creix la connexió amb la UE –de 3,81 a 4,10–. El sentiment de pertinença al mateix país es manté estable. Simone Leopre, president de l’ESN, l’organització estudiantil més gran d’Europa, matisa que "l’augment del sentiment europeu no va en detriment del sentiment nacional. És un desenvolupament en paral·lel". Tot i així, Leopre recorda que molts estudiants que se’n van ja tenien una predisposició proeuropea abans de la mobilitat.

La investigadora sènior del Cidob i periodista especialitzada en relacions internacionals Carme Colomina afirma que l’Erasmus "li va canviar la vida". Va conèixer la seva parella i pare dels seus fills, i assegura que Brussel·les s’ha convertit en una segona casa. "L’Erasmus fa europeus des de baix, d’una manera gairebé inconscient i allunyada de la política", afirma. "El que de debò crea aquesta identitat són les relacions humanes".

Les dades de l’Eurobaròmetre de Joventut del 2024 reforcen aquesta tendència: més d’un terç dels joves europeus (37%) consideren que tenir més oportunitats per estudiar, fer voluntariat, treballar o viatjar a l’estranger, com permet l’Erasmus+, és un dels principals avantatges de formar part de la UE. Un 31% destaquen la millora de la cooperació entre el seu país i la resta d’Estats membres. Finalment, la protecció de la pau i la seguretat (27%) i l’impuls econòmic i laboral (26%) també hi apareixen com a beneficis clau.

En el cas de Catalunya, el 65% dels joves de 18 a 24 anys es declaren molt o bastant europeistes. Diana Riba, eurodiputada d’ERC i vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, afirma que l’Erasmus té una "clara intenció de vincle" i també "crea comunitat i coixí de pau". Per a Leopre, la clau és la dimensió humana del programa: "L’Erasmus destrueix estereotips; la identitat europea neix del contacte directe amb la gent i no sols d’estudiar a fora". Però "cal preparar els estudiants per al xoc cultural, per a la integració i per al retorn", avisa.

I aquí és on hi ha un dels reptes: la "bombolla Erasmus". Molts estudiants es relacionen sobretot amb altres d’internacionals i tenen dificultats per connectar amb la població local. Això, assegura Leopre, "dificulta el vincle", de manera que "cal explotar aquesta bombolla per generar una identitat europea real". Martí Juncà, que va cursar un semestre a Suècia, explica que, quan hi va arribar, fins i tot els professors li "van advertir que era complicat fer amics suecs". Claudia Rosas, que va estudiar a Portugal, va viure una situació semblant: "Tota la meva vida social era amb estrangers". Tot i així, diu que l’experiència va reforçar la seva confiança en el projecte europeu: "Ara tinc clar que cap país seria el mateix sense la UE".

Per als estudiants de fora de la UE, l’impacte encara és més profund. Rusuduan Gulashvili, de Geòrgia, no havia sortit mai del seu país abans d’anar-se’n d’Erasmus a Bèlgica: "Ho havia de veure amb els meus ulls per sentir-me europea". L’experiència, diu, li "va canviar la vida". Tant ella com Polina Vasenda col·laboren ara amb l’ESN ajudant estudiants que arriben als seus països. "És un intercanvi preciós perquè dones el que has rebut", assenyala la Polina.

Carlo Bitetto, director de Garage Erasmus, recorda que la mobilitat "et fa més tolerant i flexible". Els estudiants també mostren més predisposició a tornar a marxar, a estudiar o treballar a fora. Héctor Corominas, metge barceloní que va fer un Erasmus a Alemanya el 1992, explica que aquella estada "va marcar completament" la seva carrera i el va animar a fer-ne quatre més arreu del món. Un cas semblant és el d’Ana Llario, de Ciudad Real, que va fer tres mesos de formació professional a Irlanda i ara és a Budapest en un cicle superior: "Em veig vivint aquí i en altres països; l’experiència m’ha fet espavilar".

Malgrat l’èxit, el programa té reptes pendents. Riba alerta que l’Erasmus "encara arriba sobretot a estudiants de classe mitjana-alta". A Europa, la beca mitjana és de 468 euros mensuals, mentre que l’allotjament en costa uns 790, segons l’ESN. África Benavente, estudiant de Periodisme de la UPF, va renunciar a la beca perquè no li cobria totes les despeses: "La incertesa de no saber quan rebràs els diners ni si seran suficients em va fer descartar-ho". La major part del pressupost dels estudiants es destina a allotjament i menjar (72,7%), i la beca només cobreix entre el 25% i el 50% del cost total per a la majoria. A més, gairebé el 60% no reben cap ajut econòmic extra.

Retard per pagar les beques

Leopre assenyala un altre problema clau: el retard a l’hora de pagar les beques. "No vaig rebre els diners fins al cap de quatre mesos d’haver arribat a Bèlgica", es queixa Blanca Rivero, de Sevilla. "Si els pares m’haguessin avançat els diners, no hauria pogut pagar". Només 4 de cada 10 reben els diners abans d’anar-se’n, i el 62,7% el reben després d’arribar al país de destinació. El reconeixement de crèdits és un altre fre. "Molts estudiants no consideren l’opció per por de perdre un semestre", diu Leopre. Més d’un 30% van dir que tenien dificultats relacionades amb les assignatures. És el cas de Jana Amorós, estudiant de Veterinària de la UAB, que va renunciar a la mobilitat al no poder compaginar-la: "Vaig veure que si me n’anava un semestre hauria d’allargar un any la carrera perquè era molt difícil convalidar les assignatures". El president de l’ESN apunta que les causes són plans d’estudi poc flexibles, falta de confiança entre universitats, decisions que depenen de professors individuals i desconeixement del sistema.

Segons un estudi del Parlament Europeu (2024 – 2025), el 81% dels ciutadans i el 70% de les organitzacions consultades consideren "molt important" el suport per estudiar o formar-se a l’estranger. Els enquestats associen la mobilitat no només a beneficis educatius, sinó també a integració social, compromís cívic i preparació laboral. Però reclamen que se simplifiqui la burocràcia. "Vam haver de fer tants tràmits que et passaven les ganes d’anar-te’n", recorda la Claudia.

La mobilitat també reforça la participació democràtica: el 76% dels estudiants Erasmus tenen intenció de votar en les eleccions europees, molt per sobre del 51% d’interès entre els joves de 15 a 24 anys, segons l’Eurobaròmetre 2024. Riba assegura que la tendència és clara: "Com més sentit crític té una persona, més vota, i la mobilitat hi ajuda molt". "L’Erasmus m’ha fet valorar que la representació espanyola al Parlament Europeu té un gran valor i que s’hi fa una feina important", assenyala Santiago Pantoja, estudiant madrileny. Les qüestions més importants per als estudiants són l’accés a oportunitats de mobilitat, la transformació digital, el paper d’Europa al món i la llibertat de moviment.

La UE negocia el Marc Financer Plurianual 2028-2034. La Comissió proposa 40.800 milions d’euros per a l’Erasmus+, però el Parlament Europeu defensa arribar a 60.000 milions.

MARTÍ JUNCÀ - VA ESTUDIAR A SUÈCIA

Quan va arribar a Suècia, per cursar un semestre, recorda que fins i tot els professors li «van advertir que era complicat fer amics suecs».

RUSUDUAN GULASHVILI - DE GEÒRGIA A BÈLGICA

«Ho havia de veure amb els meus ulls per sentir-me europea», diu aquesta georgiana, país de fora de la UE, sobre una experiència que li «va canviar la vida».

ANA LLARIO - DE CIUDAD REAL A IRLANDA I BUDAPEST

Des de Ciudad Real va anar a Irlanda i ara cursa un cicle superior a Budapest. «Em veig vivint aquí i en altres països; l’experiència m’ha fet espavilar».

Notícies relacionades

Barcelona es lliura a la novel·la romàntica juvenil i ‘young adult’

La nit blanca d’‘Abril’ posa la cirereta a un altre Sant Jordi triomfal

CLAUDIA ROSAS - VA ESTUDIAR A PORTUGAL

«Tota la meva vida social era amb estrangers», admet, però fins i tot així, afegeix, ara té clar que «cap país seria el mateix sense la Unió Europea».