Judici mediàtic
Violència, brutícia i calor asfixiant
El trasllat de Sancho a una presó de Bangkok es donava per fet i ara sembla descartar-se
Els presidis de Tailàndia allotgen més interns dels que poden i no tenen serveis elementals
Daniel Sancho demanava ahir que no el moguessin de la presó on ha passat l’últim any. No serà així. El seu destí més probable és la veïna presó provincial de Surat Thani mentre es resolguin els seus recursos davant el Tribunal d’Apel·lacions, primer, i el Suprem, després.
Daniel Sancho s’acomiadarà pesarós de la que ha sigut la seva casa durant un any. Ahir al matí demanava al magistrat que l’acabava de condemnar a cadena perpètua per assassinat premeditat que no el mogués de la presó de Samui, un recinte amb escultures de dofins roses al seu jardí, que el visitant mal informat podria confondre amb una escola bressol. Allà ha disfrutat de les cel·les espaioses del mòdul hospitalari mentre feia ioga i muay thai. La petició li va ser denegada. D’aquest presidi amable i esponjat, un spa en el panorama carcerari nacional, haurà de marxar ben aviat perquè només accepta reus amb condemnes de 15 anys o inferiors.
El seu director, un home afable que suportava amb paciència confuciana les entrevistes de la premsa espanyola mesos enrere, no ha rebut encara l’ordre de trasllat de les autoritats judicials, però l’espera. El tràmit sol ser àgil: a penes uns dies després de la sentència van ser suficients per trobar-li una nova col·locació a Artur Segarra, precursor espanyol de Sancho en l’assassinat i esquarterament al país. A Sancho se li obren un ventall de possibilitats sense més certesa que trobarà a faltar la seva cel·la i rutines.
La seva destinació més probable és la veïna presó provincial de Surat Thani mentre es resolguin els seus recursos davant el Tribunal d’Apel·lacions, primer, i el Suprem, després. Està qualificada d’"alta perillositat", multiplica per deu els 500 interns de Samui, allotja condemnats a cadena perpètua o a pena de mort per delictes molt greus, restringeix les visites únicament als familiars consanguinis, no són rares les baralles violentes i molts interns dormen a terra. La penitencieria, no obstant, ha polit la seva reputació des de la seva reforma i reobertura l’any passat a fi d’absorbir més reclusos. Una altra opció factible és la presó de Nakhon Si Thammarat, al sud de Surat Thani, de similars condicions a l’anterior.
Els pronòstics sobre el trasllat de presos, com tants altres assumptes a Tailàndia, són complicats per l’ampli marge a la discrecionalitat, quan no a l’arbitrarietat. L’enviament de Sancho a les temibles presons de la capital es donava per descomptat en els mesos previs si rebia una condemna llarga. El fiscal del cas, no obstant, no les va esmentar la setmana passada quan especulava sobre el futur presidiari de Sancho. Seria un alleujament.
La de Bang Kwang té una merescuda reputació atroç. Li diuen el Gran tigre per la ferocitat amb què devora els seus reclusos, o el Hilton de Bangkok amb una ironia molt asiàtica: també la presó més inhòspita de Hanoi va rebre durant dècades el cognom de la cèlebre cadena hotelera. Presos amuntegats, menjar tan escàs com repulsiu, poca higiene, moltes malalties contagioses i cap defensa contra la calor humida del tròpic. Deu anys enrere encara es posava grilló als presos. Allà s’ajunten els tailandesos amb els crims més terribles i la majoria dels estrangers, cosa que semblava assegurar-li l’entrada a Sancho si era condemnat.
Denúncies humanitàries
Notícies relacionadesA Bang Kwang segueix Segarra gairebé una dècada després, passejant pels seus mòduls amb un pinxo. Però el perfil de Sancho, un home de classe alta amb afició per les festes eivissenques, dista bastant del costat fosc que freqüentava Segarra, amb diversos comptes judicials oberts a Espanya i descrit per coneguts com un quinqui. A Bang Kwang conflueixen interessos oposats: el de Sancho, per evitar-la, i el del Govern, que desitja ajuntar tots els estrangers en un recinte per facilitar les visites diplomàtiques.
L’àrida realitat penitenciària tailandesa, tan allunyada de la placidesa de les seves platges de sorra nívia, ha sigut denunciada durant dècades per les organitzacions de drets humans. La seva població reclusa és la més gran del sud-est asiàtic i creix desbocada sense que el Govern treballi en el seu benestar. La majoria de presidis allotgen al doble dels interns per a les que van ser aixecades i no disposen dels serveis mèdics elementals. No hi ha més amenaça, no obstant, que aquells estius tropicals d’humitat assassina sense un mal ventilador en cel·les embotides. És comprensible que la prioritat dels lletrats i familiars de Sancho sigui emportar-se’l a una presó espanyola.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- MOBILITAT COMPARTIDA Territori estudia tres opcions per a l’estació d’autobusos a la Diagonal
- Col·lectius vulnerables a catalunya Els diagnòstics de discapacitat intel·lectual en nens es multipliquen
- Demora en el cotxe elèctric La Generalitat injectarà més ajudes a Chery pel retard de la producció
- Arribada a Torrejón de Ardoz Defensa repatria 244 persones en dos vols
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- RESTAURACiÓ L’italià on començar la festa
- D’ORIGEN XINÈS On menjar ‘gyozas’ d’alt nivell a Barcelona
- MOSTRA 165 anys de la festa major d’Hostafrancs