Rebentar la festa
L’equilibri entre crear alarma i relatar uns fets és tan fi que en ocasions arriba a confondre’s. Els periodistes expliquem a la ciutadania tot el que s’esdevé i és noticiable. Que una orquestra toqui un repertori amb els èxits de l’estiu a la festa major no és notícia, que un grupuscle de joves tinguin com a hobby buscar bronca i baralla en aquesta mateixa festa major, sí que ho és. Ho és i està passant.
Són minoria i, en contraposició, són moltes les poblacions catalanes que han celebrat les festes sense incidents, però no amb tranquil·litat. És difícil abandonar-te al gaudi, la lleugeresa i la despreocupació que comporta l’estiu i la festa major quan saps que hi ha qui disfruta rebentant la festa.
La inseguretat és la combinació del risc real i el risc percebut i els ajuntaments han trobat en la contractació de seguretat privada la manera d’esmorteir-les totes dues.
Notícies relacionadesRebentar la festa com a símbol de poder, com a vehiculació de la ràbia continguda o com a sublimació del narcisisme 5.0. És igual quina sigui la motivació dels joves violents, pot ser una barreja de totes aquestes o cap en particular. També això últim conforma la seva particular realitat: mostren actituds violentes sense ni tan sols saber per què. Sense causa, sense ganes, perquè sí o ¿per què no? La violència no només no penalitza socialment –per a un jove no hi ha més societat que la de la seva tribu, el seu grup d’iguals– sinó que dona galons. Els populars no són els que eviten la bronca sinó els que la provoquen. Provocar una baralla el 2024 és sinònim de mostrar-la. De res serveix fer-ho si no ho veuen milers de persones. Ells no es barallen, produeixen una baralla. És la gran diferència.
I nosaltres, consumidors passius i compulsius de contingut, els donem visualitzacions. Som el seu públic necessari. Gasolina per al seu ego. Notorietat efímera. Fallen les polítiques públiques. Falla la pedagogia entorn de la cultura de la pau. Falla el nostre voyeurisme digital desmesurat. I fallen els violents, per descomptat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A BCN li queden sis grans vies asfaltades per «humanitzar»
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- Catalunya té en marxa projectes urbanístics en zones inundables
- Novetat editorial Una tragicomèdia beneïda sense voler per Errejón
- Clam dels alcaldes pels seus municipis "oblidats"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
- El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"
- Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
- Muntanyisme Mor un senderista de l’Hospitalet a l’entorn del cim Castell d’Acher