La diversitat com a postureig
A1-176293079.jpg /
Necessitem saber-nos semblants a d’altres, persones coincidents que ens fan sentir part d’un tot. L’ésser humà defuig, per naturalesa, la soledat imposada.
Aquest sentiment de pertinença es multiplica fins a l’infinit en l’edat adolescent, en la qual els i les joves troben la seva supervivència emocional precisament en aquesta comunió amb la seva tribu social.
Els joves migrants es troben a aquesta edat arrossegant anys d’esforços, insistència i frustració per no aconseguir formar part d’un microcosmos social que els reafirmi en el que realment són: adolescents de Catalunya, amb unes arrels que també lluiten per preservar. Si en la diversitat està la riquesa, ells i elles la tenen tota. El problema és que, a aquestes edats, no n’hi ha prou que ho vulguin i ho creguin ells.
El futur acadèmic i per tant vital d’aquests joves dependrà de la capacitat de l’Administració perquè la integració sigui plena i efectiva. Empoderar, acompanyar i detectar les potencialitats dels i les estudiants és la salvació d’un sistema educatiu que ha de fer un pas més.
Fins aquí els objectius idíl·lics, estem encara en un altre estadi. Només cal recordar com l’Administració catalana establia una relació directa entre l’alt percentatge d’alumnat immigrant i els mals resultats de l’últim informe Pisa. La radiografia era tan maniquea com condescendent: "Pobres, és que són immigrants, no els podem demanar més".
El rerefons denota un desconeixement preocupant de la multiidentitat catalana contemporània. Els nostres joves són de Reus i de Macau, de l’Hospitalet i de Quito, de Tremp i de Marràqueix. Barregen idiomes, roba, músiques i costums. I aquesta realitat és la que després hem de traslladar a les aules no només en forma de percentatge. Transformem la màxima que un 24% de l’alumnat català és immigrant de primera o segona generació canviant l’accent: un 24% de l’alumnat immigrant és també català. Mereixen un sistema educatiu que els ofereixi les mateixes garanties i oportunitats. Que els faci sentir part i no els aparti.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mari Carme Òrrit Pires: Una bagenca a l’ull de l’huracà del drama dels desapareguts
- Ràbia i desconcert per la pallissa a un menor a Sant Joan de Vilatorrada: "Tant de bo no fos real, sinó intel·ligència artificial"
- Aparca sobre la vorera i acaba detingut per portar droga al cotxe
- Reforç de la línia La freqüència de la L1 del metro de Barcelona continua sent més baixa que la del 2022 malgrat el gran augment d’usuaris
- Un conductor de 76 anys recorre més de 35 quilòmetres en sentit contrari per l’AP-7 i acaba detingut a Figueres
