L’OTAN va preveure en plena Guerra Freda una invasió d’Espanya per l’URSS

Una ofensiva amb entre 25 i 30 divisions soviètiques flanquejant el Pirineu pels seus extrems costaners al País Basc i Catalunya, i amb l’objectiu d’atacar Madrid, Lisboa, diversos ports espanyols i Gibraltar. Són els trets principals d’un escenari de guerra a la península Ibèrica que l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord es va plantejar al valorar un conflicte generalitzat de l’URSS contra Occident fa ara 72 anys, en els inicis de l’Aliança Atlàntica.

Un informe de l’OTAN va estudiar el 1952 aquesta possible invasió d’Espanya i Portugal com a capítol previ que Rússia i els seus satèl·lits intentessin donar a Stalin el control de l’estret de Gibraltar, el Mediterrani i el nord de l’Àfrica. El dossier, de 400 pàgines, va ser redactat pel Comitè d’Intel·ligència de l’Aliança i entregat al seu Standing Group, o Grup Permanent, el 22 d’octubre de 1952. Es titula Força i Capacitats del Bloc Soviètic 1953-1956 i constitueix un dels primers documents de reflexió estratègica de l’Aliança, que va ser diverses vegades corregit i sotmès al màxim secret –"Cosmic Top Secret"– i actualment està desclassificat i format part de la col·lecció de documents de l’organització.

L’escenari

Aquell informe incloïa mapes de possibles escenaris d’invasió soviètica a Europa central, Escandinàvia, les illes britàniques, Itàlia i la península Ibèrica, entre d’altres. El d’Espanya mostra de manera esquemàtica vectors de penetració de l’URSS per Girona, Andorra, la Vall d’Aran, Osca i Irun. Tres línies principals d’avenç soviètic buscarien els ports de València, Cartagena, Algesires i Gibraltar, i les ciutats de Vitòria, Burgos, Madrid i Sevilla (com va fer l’exèrcit napoleònic) abans de desviacions cap a l’oest.

Segons els analistes de l’OTAN, la invasió soviètica de la península Ibèrica tindria quatre objectius. El primer, "atacar bases aèries nord-africanes dels aliats des de punts pròxims". L’informe d’intel·ligència considera que l’Exèrcit roig podria intentar "obtenir un trampolí per a una possible invasió del nord-oest de l’Àfrica" i aposta pel fet que la Unió Soviètica voldria "interrompre les comunicacions marítimes aliades pel Mediterrani occidental" i "envair les bases aliades que podrien ser establertes a la península entre 1952 i 1956".

Aquest últim objectiu es podia considerar probable. Una hipotètica temptació soviètica es veia elevada perquè els EUA i Espanya estiguessin llavors preparant els Pactes de Madrid. El 1953 es van firmar. A partir de llavors, quedava acordat un conveni de defensa prorrogable entre la dictadura de Franco i l’Administració americana d’Ike, el president i general Dwight D. Eisenhower…, i es concedia el permís espanyol per a l’establiment de bases militars nord-americanes.

Més que un únic salt pel Pirineu, els analistes d’intel·ligència d’aquella incipient OTAN consideraven que la majoria de l’Exèrcit soviètic destinat a envair Espanya optaria per passar la serralada fronterera pels seus dos extrems costaners. O sigui, per Girona i per Guipúscoa.

"Donades les dificultats logístiques del pas del Pirineu –explica l’informe– es considera que només 25-30 divisions de combat soviètiques podrien ser utilitzades en la campanya ibèrica". Es tracta d’una porció petita de les 175 divisions de l’URSS i 70 dels seus països satèl·lits –no existia encara el Pacte de Varsòvia– que els analistes consideraven que el bloc soviètic faria servir el Dia D de la seva ofensiva sobre Europa, i de les 400 que tindrien desplegades el dia 90 de guerra, segons considera el dossier.

Els dos flancs pirinencs de l’atac serien els principals, però no els únics. El Comitè d’Intel·ligència de l’OTAN considerava una sèrie d’"atacs menors" per les muntanyes "amb l’objectiu de superar el Pirineu i assegurar la vall de l’Ebre". Per passar la cadena muntanyosa per les seves puntes cantàbrica i mediterrània, el càlcul de l’OTAN preveia "possibles atacs aeris i amfibis limitats per superar i flanquejar la línia de defensa pirinenca".

Després d’aquesta primera fase, una vegada assegurada la vall de l’Ebre, "les forces soviètiques probablement seguirien rutes naturals per atacar Madrid, Lisboa, els principals ports espanyols i l’àrea de Gibraltar", diu l’estudi. El mapa que l’il·lustra preveu irrupcions soviètiques a Portugal per Salamanca i Badajoz.

1956, any clau

El dossier dibuixa una projecció de possibilitats dividida en tres detallats capítols. L’any 1956 és el que es preveia com a més probable per al conjunt d’ofensives que aquest informe anomena en la seva versió en anglès campanya contra la península ibèrica. Els analistes de l’OTAN pensaven que, abans de l’inici de la invasió d’Espanya, l’Exèrcit roig hauria pres França després de guanyar Europa central, i necessitaria "una pausa considerable després d’arribar al Pirineu per construir una força d’atac d’aquesta mida", o sigui, les fins a 30 divisions necessàries per conquerir Espanya i Portugal.

Notícies relacionades

"No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"

¿Tot continua igual?

L’informe assenyala també un avantatge de cara a retardar l’avanç soviètic. "La xarxa ferroviària espanyola ha sigut mantinguda inadequadament durant bastants anys i és curta en equip rodador", diu. A més, "l’amplada de via de cinc peus i sis polzades –els 1,66 metres espanyols, diferents dels 1,43 europeus– no permeten córrer des del sistema ferroviari francès".

L’informe bèl·lic dibuixa altres detalls: "El terreny muntanyós de l’interior espanyol ofereix excel·lents oportunitats per a activitats de la guerrilla, en les quals els espanyols són famosos des de fa molt temps".