La UE aprova relaxar els requisits mediambientals per als agricultors

"Atès que això afecta el 65% dels beneficiaris de la PAC, però només representa al voltant del 10% de les terres agrícoles, reduirà significativament la càrrega administrativa relacionada amb els controls tant per als agricultors com per a les administracions nacionals, i es mantindran alhora els objectius mediambientals", va explicar el Consell. En el cas d’Espanya, segons va recordar el ministre d’Agricultura, Luis Planas, en quedaran exempts uns 345.000 agricultors, més del 50% dels beneficiaris de la PAC.

La decisió va ser adoptada ahir, amb l’única reserva d’Alemanya, durant una reunió prèvia del Comitè Especial d’Agricultura, que reuneix representants dels Vint-i-set, i haurà ara de ser confirmada pel Parlament Europeu per mitjà de la via d’urgència, de manera que el ple pugui prendre una decisió en primera lectura en la seva última sessió plenària, entre el 22 i el 25 d’abril. "He rebut missatges positius del Parlament Europeu. Això vol dir que la iniciativa arribarà a bon port i podem esperar que els dos colegisladors li donin el seu vistiplau", va explicar el comissari d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, després del Consell. "És el moment de decidir", va avisar Planas, que va avançar que una vegada s’adopti formalment el paquet s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2024.

"Hem escoltat els nostres agricultors i hem pres mesures ràpides per respondre a les seves preocupacions en un moment en què s’enfronten a nombrosos reptes. La revisió específica de les normes estableix l’equilibri adequat entre una flexibilitat més àmplia per als agricultors i els estats membre i la reducció de la càrrega administrativa, mantenint alhora un alt nivell d’ambició mediambiental en la Política Agrícola Comuna", va destacar per la seva banda el ministre belga d’Agricultura, David Clarinval, que va viure la tercera gran manifestació d’agricultors belgues que, amb uns 250 tractors, van intentar paralitzar el centre de la ciutat. "Pot ser que hàgim d’anar més lluny, però tinc la sensació que a poc a poc s’adonaran que les coses estan canviant", va afegir després de la reunió.

Regles més simples

L’objectiu de la revisió és dotar el sector de la flexibilitat que reclama per complir les nou condicionalitats agràries i mediambientals que se’ls exigeixen a canvi dels subsidis agraris. Els canvis introduïts en la normativa permetran als estats membre introduir-hi derogacions temporals i específiques en cas que els agricultors no puguin complir a causa de condicions climàtiques imprevistes com sequeres o inundacions. A més, la revisió també permetrà als governs adoptar exempcions específiques respecte a tres demandes concretes dels agricultors.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

En primer lloc, els estats membre tindran més flexibilitat per decidir quines terres protegir i a quina estació, en funció de les especificitats nacionals i regionals. En segon lloc, i tot i que la rotació de cultius continuarà sent la pràctica principal, els estats membre podran utilitzar la diversificació de cultius com a alternativa, una mesura exigent per als agricultors, especialment a zones subjectes a sequera o a precipitacions elevades. Finalment, els agricultors només estaran obligats a mantenir elements no productius com arbres i se’ls animarà, de manera voluntària, a mantenir les terres en repòs o a crear noves característiques paisatgístiques mitjançant plans ecològics.

Segons va celebrar el ministre Planas, la revisió recull "enterament totes les peticions del Govern espanyol". Tot i així, va defensar "continuar avançant" amb altres propostes menys avançades. És el cas de la reforma de la directiva sobre pràctiques comercials deslleials que augura que es convertirà en el futur en el tercer pilar de la PAC, després de les ajudes directes i el desenvolupament rural. Segons Planas, la revisió ha de preveure mesures que ja ha inclòs Espanya en la llei de la cadena alimentària com els contractes per escrit o la creació de l’observatori de la cadena alimentària.